Propostes d'aplicacions per a dispositius mòbils relacionades amb la salut/stopsmoke

El projecte que proposem es tracta d’una aplicació per smartphones orientada a ajudar a les persones amb addició al tabac a deixar l’hàbit i que anomenem StopSmoke. Amb aquesta aplicació ens proposem que l’usuari disposi de tota una sèrie d’eines informatives i d’interacció amb altres usuaris per tal d’oferir-li la informació necessària per reforçar la seva decisió de deixar el tabac i, al mateix temps que disposi d’un entorn interactiu en el qual es trobi a altres usuaris reals per aconseguir un feedback que li permeti assolir el seu objectiu.

StopSmoke pretén ser una aplicació que ajudi als usuaris de dispositius móbils a deixar de fumar.

El client que decideixi utilitzar la nostra aplicació, disposarà d’entorns basats en la teràpia grupal, en la qual podrà interactuar amb un grup al qual serà prèviament assignat en funció del resultat de la valoració del seu estadi, mitjançant el seu registre a l’aplicatiu, i amb el qual podrà comunicar-se de forma asincrònica. Al mateix temps, disposarà d’un espai de xat en temps real amb el qual podrà demanar una conversa privada amb un “coacher” que li donarà suport en els moments que ho necessiti.

Objectius

L’objectiu general que guia la filosofia de l’aplicació que presentem, està en l’abandonament definitiu de l’hàbit de fumar, però considerant que per un assoliment reeixit d’aquest objectiu general és necessari assolir diferents metes intermèdies.

Ens proposem com a objectius específics:

• Valoració de l’estadi en el qual es troba l’usuari per analitzar la probabilitat d’èxit que tindria cada client en funció del tipus d'intervenció a realitzar.
• Assignació de cada client al grup interactiu adequat per a les seves necessitats en funció del resultat de la valoració anterior, fomentant així l’ús de les relacions d’ajuda per part del pacient.
• Dotació de les eines necessàries per assolir l’objectiu general, guia i acompanyament del client al llarg del procés de canvi

En funció de l’estadi en què es trobi el client les metes intermèdies a assolir seran:

• Estadi de precontemplació:
  • Augment de la conscienciació del client: donat que en aquest estadi el client acostuma a no percebre que tenen un problema que consisteix un risc real per a la seva salut.
  • Facilitació de la interacció social del client amb persones que es troben en la seva mateixa situació.

Mitjançant l’assoliment d’aquestes dues metes possibilitarem l’augment de la motivació del client, de la seva intenció de canviar per tal que aquest pugui assolir el següent estadi del procés, evolució d’estat que és l’objectiu final en el treball amb els subjectes que es troben en l’estadi de precontemplació.

• Estadi de contemplació:
  • Autoreavaluació: valoració a nivell afectiu i cognitiu de l’impacte de la conducta de fumar i de la millora que suposaria deixar de fumar.

A partir de la revaluació s’assoleix una conscienciació profunda de l’existència de la problemàtica i la seva importància; així com una intenció de canviar aquesta actitud en un breu espai de temps.

• Estadi de preparació:
  • Autoalliberament: augment de la percepció d’autoeficàcia i agència del pacient.
  • Orientació i planificació d’objectius de forma conjunta per assolir l’objectiu.

• Estadi d’acció:
  • Dotació al pacient de tècniques de control de contingències, i entrenament d’aquestes, incrementant la possibilitat que la conducta “fumar” / ”nofumar” sigui relacionada amb les conseqüències que comporta l’acció per a la seva salut i relacions socials.
  • Dotació d’eines que permetin gestionar els sentiments de culpabilitat, fracàs i manca d’efectivitat en el pacient, per tal d’afavorir el manteniment d’adhesió al programa.
  • Treballar amb el pacient el control d’estímuls: avaluació de les condicions facilitadores de l'aparició de la conducta i dotació d’eines que permetin controlar l’aparició dels estímuls sempre que sigui possible i el control de la conducta quan els estímuls no siguin controlables.
• Estadi de manteniment:
  • Fomentarem el manteniment de relacions d’ajuda mitjançant el manteniment de les relacions interactives amb el grup d’iguals, i amb la possibilitat de demanar consell al tutor durant un període de dotze mesos a partir de la data d’inici d’aquest estadi.

• Recaiguda:
  • Manteniment de la motivació del pacient i de la percepció d’autoeficàcia del client: per tal d'augmentar la motivació i el seguiment del programa.
  • Dotació d’eines que permetin gestionar els sentiments de culpabilitat, fracàs i manca d’efectivitat en el pacient, per tal d’afavorir el manteniment d’adhesió al programa.
  • Dotació d’eines que permetin controlar la conducta: mitjançant l’enviament de missatges el client rebrà informació relativa a diverses accions alternatives a dur a terme per superar els moments en què sent temptació de fumar.

Fonamentació científica de l’aplicació

L’aplicació dissenyada es fonamenta en la teoria de l’acció raonada (Fishbein i Ajzen, 1975) i la de la conducta planificada (Ajzen, 1885; Ajzen i Maden, 1986), teories que relacionen les conductes de salut amb factors cognitius personals; considerant aquestes conductes com a supeditades al control volitiu de la persona, a la seva intenció de dur-les a terme.

Així com en base al model transteòric de Prochaska i DiClemente (1983), mitjançant el qual s’expliquen i prediuen els diferents canvis que es donen en el procés d’extinció dels comportaments addictius en base a una estructura tridimensional que integra estadis, processos i nivells de canvi. D’acord amb aquests models els individus evolucionen a través de cinc estadis al llarg del procés d’extinció de la conducta addictiva: precontemplació, contemplació, preparació, acció i manteniment; fases en les que aprofundirem posteriorment.

De la mateixa manera, aquests autors posen èmfasi en la importància de realitzar un diagnòstic en relació a l’estadi en què es troba el subjecte per poder ajustar la nostra intervenció a aquest estadi, per tal de dur a terme una intervenció eficaç. Ja que en el cas de trobar-nos amb un client que es troba en les primeres fases del procés, si posem en marxa una intervenció orientada a l’acció s’ha demostrat científicament que les probabilitats d’adhesió al tractament descendeixen considerablement.

Per realitzar el diagnòstic dels usuaris, ens hem basat en el test de Fagerström de dependència a la nicotina el qual és un dels més utilitzats en els diversos programes de deshabituació del tabac. Hem de dir però que les dades psicomètriques que acompanyen el qüestionari no són tot el consistents que es podria desitjar. Hi ha estudis que critiquen la seva estructura multifactorial ja que no mesura un únic constructe de dependència física i, per altra banda, no ha pogut provar la seva capacitat predictiva en la cessació del consum, ja que el fet de deixar de fumar depèn en part de processos psicosocials que són independents de les mesures de dependència a la nicotina que ofereix el qüestionari. Igualment, la seva consistència interna és baixa.

Seguint els postulats de Fishbein i Ajzen (1975) la intenció de l’individu de dur a terme una determinada conducta està determinada per factors de caràcter personal, com ara: expectatives, creences, actituds...; i factors de caràcter social com la repercussió a nivell social nuclear de la conducta saludable, o l’hàbit perjudicial.

De manera que la intenció del subjecte per dur a terme una conducta de salut deriva de la conjugació de l’avaluació personal en relació al consum de tabac i l’avaluació que el subjecte creu que el seu grup referent té sobre aquest consum – norma subjectiva-. De manera que la motivació total de l’individu vers la realització de la conducta d’extinció del tabaquisme serà resultat d’una avaluació positiva del fet de deixar de fumar i de la percepció d’una bona percepció d’aquesta acció per part del grup de persones que són rellevants per a ell.

La combinació i pes que té cada tipus de factor és relatiu, i varia en funció del subjecte, de manera que a l’hora de posar en marxa la conducta d’extinció del tabaquisme cada usuari del programa tindrà en compte les seves pròpies creences en relació a la probabilitat que percep de fer el canvi d’actitud, les conseqüències que li comportaria el canvi conductual i el valor subjectiu que es dóna a aquestes conseqüències. Quan la majoria de creences en relació a l’extinció del tabaquisme siguin positives, quan cregui que pot deixar de fumar, que aquest canvi d’hàbit li comportarà conseqüències positives, i que aquestes conseqüències seran importants l’actitud de l’individu vers la conducta d’extinció del tabaquisme serà positiva.

De la mateixa manera, la norma subjectiva de l’individu, la pressió social que aquest percep en el seu entorn en relació a l’adequació de deixar de fumar; de manera que el subjecte es veu influït per la creença que té sobre el que el seu grup de referència vol i espera que faci; així com per la motivació que sent vers l’acompliment de les expectatives del grup. De manera que, en aquelles ocasions en què el pacient cregui que el seu grup social vol i espera que deixi de fumar, i ell se senti motivat per satisfer aquestes expectatives l’actitud d’aquest vers l’abandonament del tabaquisme serà positiva.

Entenem que hi ha una estreta relació entre l’actitud de l’individu vers el canvi conductual i les fases de precontemplació i contemplació del procés de canvi. En la fase de precontemplació l’individu no té una vertadera intenció de deixar de fumar, ja que no té una percepció ajustada de les conseqüències negatives que comporta el tabaquisme, així com de les conseqüències positives de canviar d’hàbit; de manera que en aquesta fase els motius personals que guien la conducta del subjecte són negatius, i com a conseqüència la seva motivació vers el canvi d’actitud és negativa.

Per tal de motivar al client vers el canvi d’actitud en aquesta fase es treballarà en l’augment de la conscienciació de les conseqüències positives i negatives de mantenir la conducta addictiva, així com en l’expressió de les emocions relacionades amb les conseqüències del canvi d’actitud –relleu dramàtic- mitjançant els comentaris realitzats al fòrum del seu grup; per tal que en augmentar la conscienciació augmenti la motivació positiva vers el canvi conductual. De la mateixa manera, en aquest estadi el subjecte o bé es mostra ferm davant la pressió del seu entorn en relació al canvi conductual, o bé no percep que la norma subjectiva sigui el canvi d’actitud; per tal de canviar aquesta norma grupal l’aplicació StopSmoke assignarà al client un grup social en xarxa que li permeti formar part d’una comunitat interessada en la valoració dels beneficis que comporta l’abandonament del tabaquisme; de manera que, a partir de la reavaluació ambiental, en aquest grup es pot crear una norma social favorable al canvi que ajudi a augmentar la motivació del subjecte.

Els subjectes que es troben en l’estadi de contemplació, d’acord amb l’exposat al model transteòric, comencen a plantejar-se la possibilitat d’abandonar l’addicció d’acord amb els canvis experimentats en la fase anterior, de manera que presenten una major motivació i una actitud més favorable al canvi. Per tal de continuar desenvolupant el procés de canvi guiarem al client en la seva autoreavaluació, mitjançant una sèrie d’exercicis amb qüestionaris tipus likert amb preguntes relacionades amb la seva valoració en relació als efectes que suposa fumar i a la millora que suposaria abandonar aquest hàbit. El que possibilitarà al pacient assolir una conscienciació profunda del problema que representa la seva addicció augmentant la seva motivació i mostrant una actitud molt favorable vers un canvi d’actitud a curt termini.

Simultàniament, els clients continuaran participant en el fòrum compartit amb el grup precontemplatiu, per tal que l'experiència i canvi cognitiu dels primers ajudi en els processos relacionats amb l’entorn social dels segons; de la mateixa manera que la participació en aquest fòrum permetrà als contemplatius interioritzar millor la importància del problema que presenten mitjançant la comunicació i intercanvi d’opinions amb aquells que encara no han assolit aquest nivell.

En la següent fase del procés, l’estadi de preparació, els subjectes que es trobin en aquest estadi, i així siguin identificats a partir de la realització del test inicial de valoració de l’estadi, estan disposats a dur a terme accions per tal de deixar de fumar en un termini aproximat de trenta dies. Per tal de continuar avançant cap a l’estadi d’acció facilitarem l’autoalliberament del client, és a dir treballarem vers l’augment de la percepció d’autoeficàcia i agència del client mitjançant un primer exercici consistent en provar d’aguantar el màxim temps possible sense fumar, a partir de la realització de l’exercici el client rebrà un feedback en el qual se sobrevalorarà el petit èxit assolit per tal que el pacient augmenti la seva percepció d’autoeficàcia en relació a la seva capacitat de deixar de fumar. De la mateixa manera que serà en aquesta etapa en la que s’assignarà al client un calendari d’objectius en el qual hi haurà fixada la data d’inici de la fase d’acció al dia 30 a partir de l’inici de la fase de preparació. Aquest calendari, en el que costaran les metes assolides pel client, ens permetrà avançar al següent estadi mantenint la motivació i percepció d’autoeficàcia del client, de manera que, mitjançant el procés d’autoalliberament, augmentarem el grau de control percebut per la persona en relació a la seva conducta pròpia, el que, d’acord amb la teoria de la conducta planificada (Ajzen, 1985), esdevé un factor clau en la posada en marxa de la conducta de salut.

De la mateixa manera, en aquesta fase prepararem al client per a la següent fase mitjançant l’enviament d’informació relativa al tractament que durem a terme, la possibilitat que hi hagi recaigudes i la superació d’aquestes amb un enfortiment personal. Igualment, el client podrà sentir el recolzament social dels companys de grup amb qui interactua en línia i dels seus familiars i amics emprant l’eina Xarxa per compartir la seva participació en el programa mitjançant les diferents xarxes socials. Finalment, abans de passar a la fase d’acció el client haurà de realitzar un contracte de contingències que lliurarà al tutor en un missatge, condició imprescindible per passar al següent estadi (Miller, 1999).

Transcorreguts 30 dies des de l’inici de la fase de preparació situem al client en la fase d’acció, en aquella en la que comença a deixar de fumar veritablement, en la que el pacient duu a terme conductes planificades amb intenció d’aconseguir vèncer la seva addicció. En aquest estadi, per tal de fomentar el control de contingències oferim al client un feedback en el que consten els avantatges repercutits en la seva persona pel fet de portar un temps determinat sense fumar, a nivell de capacitat pulmonar, econòmic... De la mateixa manera, durant aquesta fase del procés el client rebrà missatges a la seva bústia amb informació relativa a la possibilitat de partir recaigudes, i a la normalitat d’aparició que tenen en qualsevol procés de superació d’una addicció, així com informacions relatives al control d’estímuls, a aquelles situacions en les que es propicia en major grau l’acte de fumar, en com evitar aquest tipus de situacions mitjançant la proposició d’alternatives, etc.

Considerarem que el client es troba en la fase d’acció durant els sis primers mesos de cessament del consum, i serà a partir d’aquests sis primers mesos sense fumar que considerarem que el pacient passa a l’estadi de manteniment (Becoña i Lorenzo, 2004).

Tal com ham comentat anteriorment, és molt usual que en el pas per l’estadi d’acció es donin recaigudes en la conducta, situacions en les quals el pacient no pot controlar-se i es fuma un cigarret. En aquestes ocasions mostrarem recolzament al client i intentarem naturalitzar al màxim la situació donada, per tal de mantenir la seva motivació i autoestima. De la mateixa manera que fomentarem la seva motivació mitjançant un missatge en el qual s’emfatitzaran els èxits assolits, la quantitat de dies que ha pogut romandre sense consumir tabac, incidint en la positivitat d’aquesta dada i en els beneficis obtinguts en aquest temps en relació a la salut i l’economia. De la mateixa manera, per tal de dotar al pacient d’eines que li permetin superar un possible futur moment de temptació, enviarem informació a la seva bústia amb consells i trucs pràctics per intent superar els moments més difícils de l’addicció.

Donat que es tracta d’una aplicació per a dispositiu mòbil, entenem que si després d’una recaiguda el pacient ha de reiniciar el programa en el punt de l’estadi de contemplació, en el qual hauria de romandre durant 30 dies per poder tornar a començar amb la fase d’acció, hi haurien moltes possibilitats que el client desisteixi de continuar amb el programa. De manera que, en el cas que es doni una recaiguda, el pacient rebrà la informació prèviament comentada i començarà l’estadi d’acció de nou, i el seu còmput de dies sense fumar tornarà a 0.

Passats els primers sis mesos sense fumar ni un sol cigarret, en el cas de les recaigudes es comptaran a partir de la última, es considera que el pacient es troba en l’estadi de manteniment el qual durarà 12 mesos des del seu inici (Becoña i Lorenzo, 2004). De manera que el client ja no té gaires temptacions de fumar i ell es considera a si mateix com exfumador. Durant aquesta etapa, per tal de continuar amb l’acompanyament del client i mantenir la interacció i ús de les relacions d’ajuda creades a l’aplicació, de manera que el client en fase de manteniment podrà mantenir contacte, i serà animat a fer-ho, amb els companys del grup assignat i amb el tutor.

Passats 12 mesos des de l’inici de l’estadi de manteniment entenem que el subjecte es troba en la fase de finalització (Becoña i Lorenzo, 2004). De manera que ens trobem amb un subjecte que ja podem anomenar exfumador, el qual no presenta temptacions ni desitjos de fumar. Per tant, a partir d’aquest moment l’aplicació finalitzarà.

Disseny de l’aplicació

En el disseny del nostre programa, ens proposem realitzar inicialment una avaluació del nivell de dependència a la nicotina dels usuaris i, al mateix temps una avaluació del grau de motivació en base als estadis de canvi formulats per Prochaska i DiClemente (1983) Com ja sabem, els estadis propicis per tenir èxit en els canvis que ens proposem són els de preparació i acció, per tant, i amb l’objectiu de minimitzar les baixes i els abandonaments dels programes, volem determinar aquest estadi per què els usuaris iniciïn el tractament en el punt adequat del programa. Així, els precontemplatius i els contemplatius, seran desviats des de la pantalla inicial del diagnòstic, a una altra en la qual trobaran grups d’usuaris en el mateix estadi motivacional per tal de compartir inquietuds, dubtes, etc. creant així unes relacions d’ajuda i provocant la reavaluació ambiental i, al mateix temps, crear una xarxa social que proporcioni un grau de motivació més elevat. Igualment, se li farà arribar als usuaris diàriament durant 10 dies informacions relatives a les millores en la salut derivades de l’abandonament de l’hàbit, l’estalvi econòmic que li suposarà deixar de fumar i l’augment de la seva qualitat de vida amb l’objectiu de provocar un augment de la conscienciació i augmentar el relleu dramàtic.

Passat aquest temps, se li preguntarà als usuaris si creuen que ja estan preparats per començar el tractament i si la resposta és afirmativa, se li assignarà un nou grup que també hagi decidit començar i se li donarà accés a noves utilitats com ara un tutor personal i l’accés a un feedback de salut personalitzat a partir d’una nova pantalla. En aquesta obtindrà, a més de les informacions relatives a les millores que es poden experimentar en el seu cos a mida que van passant els dies sense tabac i l’estalvi econòmic que li suposa els dies que porta sense fumar per tal de reforçar el període de preparació, una opció d’assajos de la conducta desitjada, per tal de reforçar l’autolliberament. Passem tot seguit a detallar cada una de les pantalles de l’aplicació amb la justificació pertinent:

Com hem comentat, la primera pantalla que es trobarà l’usuari és la de presentació i diagnòstic i en la mateixa trobarà informació sobre l’aplicació i les breus preguntes que haurà de contestar tot seguit. Al final, un botó el portarà fins a la pantalla en la qual aniran apareixent les preguntes. Aquestes preguntes valoraran, per una banda, la dependència a la nicotina mitjançant el Test de Fagerström. Aquest qüestionari, consta de sis preguntes amb una clau de correcció per cada una. La puntuació total pot anar de 0 a 10. Una puntuació per sobre de 6 ens indicaria una dependència elevada a la nicotina. Es pot trobar el test a l’annex d’aquest document. Al mateix temps i, tot seguit a les sis preguntes inicials, es presenten quatre dirigides a la valoració de l’estat de canvi. Una resposta afirmativa a la pregunta 4, ens indicarà un estat precontemplatiu. Aquesta pregunta és: Actualment fumo, però NO tinc intenció de deixar-ho en els propers 6 mesos. Respostes possibles: SI, NO.

Un estat de contemplació, correspondrà a una resposta afirmativa a la pregunta 3. Aquesta és: Actualment fumo, però tinc intenció de deixar-ho en els propers 6 mesos. Respostes possibles: SI, NO

Finalment, l’estat de preparació l’avaluem mitjançant dues preguntes. Aquestes són: Actualment fumo, però tinc intenció de deixar-ho dintre dels propers 30 dies. Les respostes possibles són SI i NO. Per determinar l’estat de preparació, la resposta ha de ser afirmativa. L’altra qüestió és: En el darrer any, quantes vegades va deixar de fumar almenys durant 24 hores?. Les respostes possibles són CAP i UNA O MÉS VEGADES. L’estat de preparació coincidirà amb la resposta UNA O MÉS VEGADES. Necessàriament s’han de donar aquestes dues opcions de resposta per determinar aquest estat de canvi.

Una vegada contestades les preguntes, es presenta una devolució amb els resultats obtinguts amb un petit comentari i una explicació del nivell per on es començarà el programa per tal d’assolir la meta final, és a dir, deixar de fumar. Respecte dels resultats, es presenten les dades del nivell de dependència de la nicotina i a continuació el nivell de motivació, el qual correspondria a l’estadi de canvi. Això s’acompanyarà d’un comentari motivador per tal de facilitat l’assimilació dels resultats de forma positiva.

Si el resultat del qüestionari de motivació correspon a l’estadi de precontemplació o contemplació, s’informa que durant els propers 10 dies estarà assignat a un grup virtual en el qual podrà compartir amb la resta d’integrants tot allò que consideri adequat per tal de crear un ambient col·laboratiu i de suport mutu per aconseguir una xarxa social que reforci la intenció de deixar l’hàbit i, com hem comentat anteriorment, augmentar la conscienciació, augmentar el relleu dramàtic i fomentar la reavaluació ambiental. Per altra banda, haurà de llegir els articles o veure els vídeos que rebrà en la seva bústia de correu electrònic i fer un petit comentari en l’espai del seu grup. Una vegada passats els dies estipulats, haurà de contestar un petit qüestionari de reavaluació dels beneficis de deixar de fumar i, en funció del resultat, se li assignarà a un grup de preparació o continuarà realitzant les tasques pròpies dels grups de precontemplació i contemplació.

Si el resultat del qüestionari de motivació indica que l’usuari es troba ja a l’estadi de preparació, se l’informa que des d’aquell precís moment pot accedir mitjançant el login i password que se li fa arribar a la seva BÚSTIA a l’espai corresponent i començar a presentar-se als seus companys de GRUP, el qual és el que trobarà per defecte en la pantalla principal, presentar-se al seu TUTOR, el qual li servirà de suport en els moments difícils i introduir les seves dades personalitzades clicant la icona SETTINGS, respecte del seu consum de tabac fins al moment actual, marca de tabac, edat i anys que porta fumant. Amb això, es crea una base de dades que servirà per realitzar els FEEDBACK que recuperarà clicant la icona del cor i en la qual tindrà informació sobre els diners que anirà estalviant, nivell de monòxid de carboni en els seus pulmons, nivell de recuperació de la capacitat pulmonar en funció del temps que porti sense fumar quan comenci la fase següent, quantitat de nicotina i quitrà que ha deixat d’inhalar, etc. i el registre de les proves que anirà realitzant així com els intervals de temps que pot mantenir-se sense fumar. Determinem que aquesta fase ha de durar 30 dies, cosa que s’assenyala a la icona CALENDARI. Aquesta icona també anirà indicant els dies que resten per començar la fase d’acció i els moments recomanats per realitzar els exercicis de prova, així com tots els accessos de l’usuari al seu entorn StopSmoke.

En aquesta pantalla de l’espai de preparació, també es troba la icona XARXA. Amb aquesta, pot enllaçar els seus resultats i la seva activitat dins l’entorn StopSmoke a les xarxes socials en les quals estigui donat d’alta com ara Facebook, Twitter, Twenti, etc. D’aquesta manera, pot fer saber als seus contactes que està iniciant aquest programa per deixar de fumar i aconseguir el suport de la seva família i amics i al mateix temps, fomentar l’alliberament social. Lògicament, això també ens interessa des de la perspectiva del marketing de la nostra empresa.

Igualment, per treballar la motivació, l’autolliberament, el control d’estímuls i fomentar el sentiment d’autoeficacia, hi ha disponible una icona amb l’etiqueta ASSAJOS mitjançant la qual l’usuari pot accedir a un exercici d’excepció del comportament. És a dir, clicant en l’interrogant etiquetat com a exercici, comença una prova per determinar quant de temps pot estar sense fumar. Això ho realitzem per aconseguir que l’usuari comprovi que pot estar sense fumar molt més temps del que es considera inicialment i augmentar la motivació i el sentiment d’autoeficacia. Igualment, en la icona del calendari, apareix marcat en vermell el dia que ha de començar el tractament. Aquest serà el dia número 30 a partir de la realització del diagnòstic. Tot i això, passats 10 dies, pot tornar a realitzar el diagnòstic, demanar per correu electrònic començar el programa o continuar en el nivell actual dins el mateix grup i amb les mateixes activitats.

Transcorreguts els 30 dies marcats com a període de preparació, s’activa la pantalla d’inici del programa de deshabituació de l’hàbit de fumar. És a dir, comença la fase d’acció. Els dies previs a l’inici, l’usuari haurà rebut diversos avisos per tal de reforçar la motivació per l’arribada de la data i a partir del moment concret, la seva pantalla principal canvia. Desapareix la icona de les proves i apareix una icona per utilitzar en casos de recaigudes. Hem considerat que aquest aspecte és important degut a la possibilitat que això succeeixi a l’inici dels intents. Per tant, situem la icona en la pàgina principal per tal que l’usuari no ho consideri un fracàs, sinó com una part del procés de deshabituació.

Per treballar els moments en els quals l’usuari té dificultats per mantenir l’abstinència, és a dir per controlar els estímuls i gestionar contingències i proveir-lo de relacions d’ajuda eficaces, li haurem indicat en un missatge que en aquests casos ha de clicar la icona del tutor per demanar suport i intentar mantenir-se sense fumar. Igualment, ha de comentar diàriament amb el grup de suport la seva evolució, especialment a l’inici amb l’objectiu d’intercanviar impressions i experiències relacionades amb el maneig de contingències i el control d’estímuls. Tota aquesta activitat està supervisada pel tutor que haurà d’estar atent a les faltes que pugui cometre l’usuari en les rutines que se li han marcat. És a dir, si no realitza les visites regulars al fòrum del grup o si mai demana ajuda personalitzada. En aquests casos, el tutor s’haurà de posar en contacte amb ell per tal de tenir informacions directes de l’usuari i valorar quina és la situació.

En els casos en què es produeixi una recaiguda l’usuari que premi la icona d’ajuda a la recaiguda veurà com el seu marcador de dies sense fumar es posa a 0. Així com automàticament rebrà un missatge a la bústia en el qual se’l motivarà a seguir amb el programa partir de l’emfatització de l’aspecte positiu i de la quantitat de dies que ha pogut romandre sense fumar, i de les múltiples conseqüències positives que ha tingut el canvi. De la mateixa manera, durant els següents 10 dies rebrà un missatge diari a la bústia amb consells i trucs per superar els moments crítics, com ara sortir a passejar, preparar-se i prendre una infusió, etc. per tal de dotar-lo d’eines que permetin superar el moment. A partir del moment que l’usuari ho decideixi, podrà reiniciar el comptador del temps sense fumar i tornar a començar amb el procés.

Transcorreguts els primers sis mesos sense fumar automàticament es pararà el comptador i el client rebrà un missatge de felicitacions en la seva bústia, donat que ja està preparat per passar a la fase de manteniment, data que es marcarà especialment al calendari d’objectius; així com se l’informarà de l’estadi en què es troba i de la necessitat de continuar el contacte amb el grup d’iguals del programa, així com de la possibilitat de seguir contactant amb el tutor durant els propers 12 mesos, que és que es considera que dura quest estadi.

Transcorreguts els dotze mesos s’enviarà un últim missatge al client amb una felicitació final pel treball realitzat, la fortalesa mostrada i amb un títol d’exfumador que simbolitzarà el trencament definitiu amb el tabaquisme i l’assoliment de l’objectiu principal del programa.

Feedback i interactivitat de l’usuari

Al llarg de tot el procés, hem considerat molt important que l’usuari rebi un feedbak permanent de la seva activitat per tal de fomentar, en el cas dels que es troben en les fases de precontemplació i contemplació, l’evolució cap als estadis de preparació i acció mitjançant l’augment de la conscienciació, el relleu dramàtic i la reavaluació ambiental. Això ho hem desenvolupat a partir d'informacions subministrades a l’usuari, la formació de grups de suport, la realització de tests amb devolucions adequades i la resolució de qüestionaris de reavaluació.

Per altra banda, a partir de l’assoliment de la fase de preparació, hem potenciat la retroalimentació d’informacions relatives als avantatges que deixar de fumar té per la salut de l’usuari particular en funció de les seves característiques concretes de consum i, al mateix temps hem inclòs informació relativa a l’estalvi econòmic que li suposa l’abandonament de l’hàbit.

Per fomentar la interactivitat i la participació, implementem unes rutines participatives en el grup al qual ha estat assignat el client per tal d’augmentar la retroalimentació en aspectes com l’autolliberament, mitjançant assajos de la conducta desitjada, els resultats dels quals es monitoritzen i es registren per tal que l’usuari pugui veure gràficament l’evolució dels seus intents i l’augment de les abstinències amb l’objectiu de fomentar la percepció d’autoeficàcia.

Igualment, en la fase d’acció i amb l’objectiu de fomentar el maneig de contingències, el control d’estímuls i crear relacions d’ajuda adaptades a les necessitats particulars, s’han dissenyat rutines de participació i tècniques de control de tots els usuaris mitjançant la creació de grups i la figura del tutor. Amb aquestes dues eines, es pretén aportar un feedbak permanent a l’usuari així com proveir-lo de les eines informatives i de relacions socials adequades per poder assolir el seu objectiu.

Des de l’inici del procés de canvi, proveïm d’informació a l’usuari respecte de les possibilitats de recaiguda amb l’objectiu de no provocar sentiments de culpa o de baixa autoeficacia que generin l’abandonament del procés. Per això, en casos de recaigudes, es proveeix al client amb informacions relatives a la normalitat i freqüència d’aquestes situacions i se li proposen accions alternatives per superar aquest moment.

Referències

• Dejar de fumar: ¿En que etapa se halla?.
• Ayarra, M., Lizarraga, S. (2002). Anales: Entrevista motivacional.
• Becoña, E. (2004). Guia clínica para dejar de fumar.
• Mariano, J. (2010). Datos sobre el tabaco: Extracto de la base teórica de la tésis doctoral “Cambios en las creencias y actitudes con respecto al tabaco a partir de un programa de intervención educativa”.
• Dueñas, N. (2012). Psicología de la salud. Revisión bibliográfica: El riesgo psicosocial y su prevención.
• Luengo, M.A., Romero, E., Gómez, J.A., Guerra, A., Lence, M. (2010). La prevención del consumo de drogas y la conducta antisocial en la escuela: análisis y evaluación de un programa.
• Miller, W.R. (2006). Mejorando la motivación para el cambio en el tratamiento del abuso de sustancias: Serie de Protocolo para Mejorar el Tratamiento.
• Beebe, L.A., Mushtaq, N. (2012). A review of the validity and reliability of smokeless tobacco dependence measures. Addictive Behaviors, 37, 361-366.
• Nieva, G., Gual, A., Ortega, Ll., Mondon, S. (2004). Alcohol y tabaco. Adicciones: Monografía tabaco. 16(2), 192-200.
• SEDET (2008). Conjunto mínimo de datos diagnósticos en el fumador.