Quenya/Capítol 0: Frases bàsiques. Fonètica
Aquesta pàgina s'està elaborant i està inacabada.
L'usuari Unapersona hi està treballant i és possible que hi trobeu algun defecte. Us preguem paciència, però si voleu editar, comenteu abans qualsevol canvi. Aquest avís és temporal, utilitzeu-lo només mentre esteu treballant activament en un article, com a molt durant uns dies. |
Aquest és un capítol introductori, en el qual trobareu algunes frases bàsiques per tal de veure com sona el quenya abans de començar les lliçons sobre gramàtica. Després de l'apartat de les frases s'explica detalladament el que es sap de la fonètica del quenya.
Text
modifica
|
Fonètica
modificaEs conserva un enregistrament de Tolkien recitant el poema Namárië.[nota 1] Tot i així, es consideren més fiables les seves anotacions que aquest enregistrament perquè ell no era, evidentment, un parlant natiu de l'idioma.
Sistema vocàlic
modifica
Consell
Fixeu-vos sempre en si les vocals són curtes o llargues, perquè en alguns casos pot canviar el significat d'una paraula: cu significa colom però cú significa creixent (referint-se a les fases lunars).
El sistema vocàlic del quenya es compon de set sons vocàlics: [a], [ɛ], [i], [ɔ], [u], [e], [o]. Els dos últims sons només apareixen quan formen part d'un diftong o són una vocal llarga. Això vol dir que, per exemple, la e de cenë es pronuncia [ɛ] però la de céna es pronuncia [eː].Els únics diftongs permesos són [aj], [ɔj], [uj], [aw], [ew], [iw].
A diferència del català, les vocals es pronuncien sempre igual independentment de la posició de l'accent tònic. A continuació hi ha una taula dels set sons vocàlics segons el grau d'obertura de la boca i el punt d'articulació.
Sistema consonàntic
modifica
Compte!
El so [ç] no equival al so de la lletra ç en català. Per més informació sobre cada so vegeu l'article del so corresponent a la Viquipèdia.La taula de continuació mostra els diferents sons consonàntics que té el quenya.
Bilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Labiovelar | Glotal | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p b | t d | k g | |||||
Nasal | m | n | ŋ | |||||
Vibrant | r | |||||||
Fricativa | f v | s | ç | x | h | |||
Aproximant | j | ʍ w | ||||||
Lateral aproximant | l |
I, a continuació, hi ha una taula que mostra quines grafies representen cada so.
So | Grafia | Exemple | So | Grafia | Exemple | |
---|---|---|---|---|---|---|
[p] | p | parma | [v] | v | vala | |
[b] | b | imbë | [s] | s | nosta | |
[t] | t | tári | [ç] | hy, ht[nota 2] | hyarmen, lehta | |
[d] | d | alda | [x] | ht[nota 3] | hahta | |
[f] | f | fanya | [h] | h | harma | |
[k] | c, q | rusco, quetta | [j] | y, i | yunquë, taina | |
[m] | m | téma | [ʍ] | hw | hwesta | |
[n] | n | mornië | [w] | w, u | rauca, walda | |
[ŋ] | n, abans de g | tengwa | [l] | l, hl | hlón, olor | |
[r] | r, hr | hröa | [g] | g | tengwa |
Estructura de les síl·labes
modificaL'estructura bàsica d'una síl·laba és (C)(C)(C)V(V)(C)(C)(C),[nota 4] és a dir, hi ha d'haver per força una vocal al mig, tot i que n'hi pot haver dues (en forma de diftong), envoltada per fins a tres consonants a cada banda.
Les consonants permeses a principi de síl·laba són: c, f, h, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, i y. D'altra banda, a final de síl·laba només es permeten les consonants t, s, n, l, i r.
Pel que fa als grups consonàntics, a principi de paraula es permeten qu, ty, ly, ny i nw. A final de paraula només es permet nt quan és necessari per formar el dual.[nota 5]
En la resta de posicions es permeten els següents grups: cc, ht, hty, lc, ld, lf, lhy, ll, lm, lp, lqu, lt, lty, lv, lw, ly, mb, mm, mp, my, nc, nd, ng, ngw, nn, nqu, nt nty, nw, ny, ps, pt, qu, rc, rd, rhw, rm, rn, rp, rqu, rr, rs, rt, rty, rw, ry, sc, squ, ss, sty, ts, tt, tw, ty, i x.[nota 6]
Normes d'accentuació
modifica
Consell
Recordeu que en cap cas una paraula pot ser aguda (excepte els monosíl·labs).Per tal d'explicar com trobar la síl·laba tònica d'una paraula és necessari explicar primer els conceptes de síl·laba forta i síl·laba dèbil. Les síl·labes dèbils són aquelles que tenen una vocal curta i cap consonant al final de la síl·laba. Les síl·labes fortes són la resta de síl·labes que no són dèbils, és a dir, que tenen una vocal llarga, o acaben en consonant, o les dues coses.
Totes les paraules bisíl·labes són planes. Pel que fa a les que tenen tres o més síl·labes, si la penúltima síl·laba és forta, la paraula és plana. Si, en canvi, és dèbil, la paraula és esdrúixola.
Contacte entre consonants
modificaA vegades, quan es formen paraules compostes, es creen neologismes o s'afegeixen sufixos a una paraula es creen grups consonàntics que no estan permesos. Per exemple, si afegim el sufix -na al verb sil- (brillar) quedaria sílna, però com que el grup -ln- no està permès el resultat és sílda. La taula següent mostra tots els canvis que es produeixen:
Grup antic | Grup nou | Grup antic | Grup nou | Grup antic | Grup nou | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
ln | ld | sm | mm | nv | nv | ||
lr | ll | sr | rr | rl | ll | ||
ls | ls | sl | ll | sn | ss | ||
nl | ll | sv | rv | sp | sp | ||
ns | ss | sf | ff | tr | rt | ||
nr | rr | sh | h | tc | cc | ||
nm | mm | tn | nt | tf | ff | ||
np | mp | tl | lt | th | h |
Si es produeix la unió de dues consonants i w o y i la combinació no està permesa, l'última lletra esdevé u o i respectivament.
Notes
modifica- ↑ L'enregistrament està disponible a YouTube: [1].
- ↑ Després de e i i, i a principi de paraula.
- ↑ Després de a, o, u.
- ↑ Notació utilitzada quan es parla de l’estructura sil·làbica. C és «consonant» i V és «vocal». Els elements entre parèntesis són opcionals.
- ↑ Un dels quatre nombres que té el quenya. En parlarem més endavant.
- ↑ x es considera grup consonàntic perquè sona [ks].