Recull de jocs d'esplai/El mocador

El mocador

---

Matar conills         La baldufa

---

del llibre Recull de jocs d'esplai

El joc del mocador consisteix en la competició entre dos equips a l'hora d'endur-se un mocador (presentat per un jugador neutre), el més ràpidament i el major nombre de cops possible, cap al seu territori.

Nom del joc	El mocador
Article a la Viquipèdia
Edat	A partir de 4 anys
Participants	A partir de 6 o 8 jugadors
Equips	2
Àrbitre	Sí (jugador neutre)
Habilitats	Companyerisme, estratègia, velocitat, reflexos i agilitat
Terreny de joc	Pla, més llarg que ample i sense obstacles
Material necessari	1 mocador i cinta adhesiva o guix

Regles del joc

Distribució del terreny de joc

La distribució és la següent: 3 línies disposades entre elles de manera paral·lela i equidistant (com en un camp de futbol o de bàsquet), en què els jugadors de cada equip se situraran a les línees dels extrems, i l'àrbitre a la línia central.

És recomanable que el camp sigui més llarg que no pas ample, per afavorir les carreres dels jugadors cap a la zona central.

Funcionament

Se separen dos equips d'igual nombre de jugadors, i se n'assigna un capità a cadascun. Aquests capitans han de repartir un número de l'1 fins al nombre de jugadors que hi ha a l’equip.

Quan els equips ja es trobin situats a la seva línia de sortida i els seus jugadors ja tinguin assignat el seu número, l'àrbitre (amb el braç estirat cap endavant sostenint el mocador), cridarà un número. Els jugadors de cada equip amb aquell número han de córrer cap al punt central a buscar el mocador i tornar a la seva base. El jugador que no agafa el mocador ha de córrer darrere del que l'ha agafat abans que aquest travessi la línia del seu territori.

Així doncs, es plantegen dues formes d'eliminació:

1. El jugador que no ha agafat el mocador, si no enxampa al que té el mocador abans que arribi a la seva base.
2. El jugador del mocador, si el que no el té l'atrapa.

En qualsevol cas, aquest jugador eliminat s'haurà de situar al costat de l'àrbitre, també amb el braç estirat, esperant a que en el proper torn el seu company li piqui la mà després d'agafar el mocador. En aquest cas, però, els dos hauran de sortir corrents cap a la seva base sense ésser tocats (d'altra manera, el jugador sense mocador haurà d'atrapar al jugador que sí el té per eliminar a tots dos, mentre que si toca al jugador salvat aquest serà l'únic que torni quedar eliminat).

El joc finalitzarà quan un dels dos equips aconsegueixi eliminar tots els jugadors de l'altre equip, proclamant-se vencedor.

Esquematització del joc.

Variants

• L'àrbitre sostindrà en una mà el mocador i en l'altra la pilota. El jugador que no agafi el mocador, podrà agafar la pilota i llançar-la contra l'altre (en comptes de córrer darrere seu).
• L'àrbitre podrà jugar amb el mocador en el moment en què ambdós jugadors estiguin a punt d'agafar-lo. També es pot proposar que abans de córrer a buscar-lo, els jugadors hagin de donar voltes sobre si mateix, sortir des d'una posició asseguda o ajaguda, fer algunes flexions, etc.

Variants per a jugadors amb discapacitats

En el cas en què un o més participants no disposin de plenes facultats físiques o psicològiques, es poden considerar adaptacions:

• Adaptació motriu: No es correrà i guanyarà simplement qui agafi el mocador. Es pot anar d'esquenes o a peu coix excepte el jugador discapacitat (per equilibrar capacitats).
• Adaptació visual: Es col·locarà un picarol o campaneta en el mocador, o una corda guia des de la línia de sortida. El jugador afectat pot amb un acompanyant o que tots els jugadors portin els ulls tapats.
• Adaptació psíquica: Hi haurà un company que avisarà al jugador quan li toqui sortir. Es pot fer que tots els jugadors vagin a peu coix. A més a més, preferiblment se li assignarà un número baix: 1, 2 ó 3.
• Adaptació auditiva: Els números de sortida estaran escrits amb cartellets o s'indicaran amb els dits.