Recull de jocs d'esplai/Saltar a corda
El joc de saltar a la corda consisteix a fer voltar, a l'aire i a l'alçada d'una persona, una corda sostinguda pels caps i a saltar-la cada vegada que toca a terra. Existeix una gran diversitat de versions d'aquest joc, tant individuals com en grup, i que passen per la cantada de cançons (amb variacions regionals), el salt a peu coix o realitzant fins i tot acrobàcies. [1]
Nom del joc | ||
Altres noms | Joc de la corda | |
Edat | A partir de 4 anys | |
Participants | A partir d'un | |
Equips | Individual o en grup | |
Àrbitre | No | |
Habilitats | Agilitat, coordinació psicomotriu, ritme | |
Terreny de joc | Pla | |
Material necessari | 1 corda | |
Regles del joc
modificaSalt individual
modificaEl salt a la corda com a activitat individual va patir un fort canvi durant la dècada dels 70, en què va passar de ser un joc popular associat als infants a convertir-se en una pràctica militar i esportiva de tipus aeròbic anomenada skipping, associada a beneficis en la salut com la millora d'incorporació d'oxigen, l'augment de les cavitats del cor o la disminució de la freqüència cardíaca en repòs. [2]
-
Soldat nord-americà entrenant-se saltant a la corda en una base naval.
-
El futbolista camerunès Charles Itandje saltant a la corda en un entrenament.
-
Soldat nord-americà entrenant-se saltant a la corda a l'hangar d'una base aèria.
Permet una major varietat de salts que el salt en grup, ja que facilita el creuament de la corda, el canvi de velocitat d'execució o de direcció de la corda, i la posició del cos. No obstant, el salt indivdual a la corda no es pot acabar de considerar com a joc d'esplai, ni se li poden atribuir unes regles de joc específiques.
Salt en grup
modificaEl funcionament general del joc en grup es basa en el fet que dos jugadors agafen la corda pels extrems i li fan donar voltes. La resta de participants es col·loquen en fila per anar passant a saltar; entren al mig quan la corda és a la part més baixa del seu recorregut i salten. Si un dels jugadors que salten no ho fa quan li toca (o bé s’enreda amb la corda), es para el joc i aquest passa a remenar la corda. Mentrestant, els altres canten una cançó a partir de la qual s'estableix el ritme d'oscil·lació de la corda. En la majoria de casos el joc consisteix en aguantar el màxim de salts. En altres, aconseguir el màxim nombre de persones saltant al mateix temps. [3] [4]
-
Canalla jugant en un barri marginal de Chicago, EEUU.
-
Nenes saltant una corda a l'esbarjo a l'Uruguai.
-
Celebració infantil d'una festa tradicional coreana.
-
Nenes jugant en un orfanat de Buenos Aires (Argentina) a finals del segle XIX.
Variants
modificaExisteixen força variants del joc, i sempre referint-nos a les que es realitzen en grup, algunes fins i tot poden considerar-se jocs separats. Pel fet de basar-se en l'acció de saltar sobre una corda, i per ser les més populars entre la canalla, s'hi exposen les següents a continuació: [5]
La serp
modificaAquest joc és útil sobretot per a la iniciació al salt. Consisteix en el fet que un o dos participants agafen la corda per un o ambdós extrems i la deixen plana al terra, fent-la ondular imitant el moviment d'una serp. Els altres jugadors han de saltar de banda a banda sense trepitjar la serp com si evitessin mossegar-la; si trepitgen la corda han d'intercanviar els papers amb els que l'estaven subjectant.
El rellotge
modificaCom en el cas anterior, aquest també és un joc d'iniciació al salt, malgrat que amb un esglaó de dificultat superior. Un jugador s'encarrega de deixar la corda estirada al terra i de girar sobre ell mateix imitant les agulles del rellotge amb la corda; això provoca que la corda giri radialment a un pam de terra. Els altres participants es reparteixen al voltant del que fa girar la corda, evitant que aquesta els toqui quan arriba a la seva posició o "hora". Si mentre està girant la corda un participant la trepitja o la toca passa al centre a fer-la girar.
És un joc molt ràpid en què l’únic inconvenient és el mareig que provoca girar sobre si mateix per voltejar la corda.
Cançons i rondalles populars emprades en el joc
modificaEntre les variants del salt a la corda, moltes inclouen el cant de cançons i rondalles que determinen el ritme i els compassos del salt. Se'n recullen alguns exemples en català i castellà: [5] [6]
Olla barrejada
modificaLa primera estrofa determina el moment en què els jugadors han d'entrar o enganxar-se al salt, mentre que la segona (després d'un sol salt), indica la sortida dels jugadors del salt sense que la corda deixi de voltejar.
olla barrejada qui no surt també.
Una altra variant és:
olla barrejada qui no surt ha perdut.
Si la barqueta tomba
modificaAl final de cada estrofa, el jugador ha de saltar.
Nena no tinguis por
Alça la corda en l’aire
Ploma, tinter, paper
modificaCom en la rondalla anterior; al final de cada estrofa, el jugador ha de saltar.
Per a escriure una carta
Pel meu novio Manel.
Aquella carta deia
Records de la Mireia
i del nostre amic Miquel.
Ploma, tinter i paper'
Aixeca ben alta la corda
Mamá, papá...
modificaD'origen castellà, pretén comptar el nombre màxm de salts que cada jugador pot realitzar:
Lletra original en castellà: |
Traducció lliure al català: |
El cocherito leré
modificaTambé d'arrels castellano-parlants, cada cop que la cançó diu leré, el jugador que salta s'ha d'ajupir i els que balancegen la corda ho han de fer a més alçada de l'habitual:
Lletra original en castellà: |
Traducció lliure al català: |
Referències
modifica- ↑ «Saltar a corda» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Enric. «Skipping - Salt amb corda» (en català). Mou el cos, desvetlla la ment, agost 2008. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Saltar a corda» (en català). Jocs Tradicionals de la Conca de Barberà. Consell Comarcal de la Conca de Barberà. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Saltar a corda» (en català). CAE - formació i serveis socioculturals. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 «Jocs amb... cordes» (en català). Blog de Jocs Tradicionals. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Escola Municipal Casas. «Cançons per saltar la corda» (en català). Revista Visca El Pati!. Ajuntament de Barcelona, juny 2002. [Consulta: 30 novembre 2014].