Salut i qualitat de vida en l'obesitat/Descripció del problema o conducta de salut
Descripció del problema o conducta de salut modifica
Introducció modifica
La paraula "obès" prové del llatí "obedere". Format per les arrels ob (sobre, o que ho abraça tot) i edere (menjar); és a dir, "Qui s’ho menja tot". L’etimologia de la paraula, però, es veu deformada per l’actualitat d’una malaltia que versa sobre uns hàbits socials en decadència.
L’obesitat és una malaltia crònica multifactorial en la qual les reserves naturals d’energia emmagatzemades al teixit adipós dels humans augmenten, afectant les condicions de vida i salut de l’individu i podent arribar a ser mortals.
Les causes de l’obesitat són diverses ja que es pot produir per factors metabòlics, genètics, psicològics, socials, etc... Actualment, però, la causa més influent és la d’uns hàbits alimentaris inadequats acompanyats d’un alt grau de sedentarisme. Aquesta combinació genera un desequilibri entre la ingesta calòrica i la despesa energètica, fet que propicia l’acumulació de greixos a l’organisme.
L'etiologia d'aquesta síndrome és heterogènia, multifactorial i complexa, influïda per factors com ara:[1]
Genètiques
Els gens involucrats en l’obesitat poden considerar-se com a predisposats i poden estar actuant un o alguns d’ells en conjunt.
Metabòliques
La necessitat de calories varia considerablement entre una persona i una altra. Algunes persones són mes eficients referent a la seva utilització per poder mantenir la temperatura corporal i per dur a terme els processos metabòlics.
Psicològiques
Recents descobriments han transformat la teoria que les causes psicològiques poden desenvolupar l'obesitat i ara es considera que els canvis psicològics a l'obesitat, són una conseqüència i no una causa d’aquest trastorn.
Socioculturals
Definitivament tot l'entorn que ens envolta és una gran influència per desenvolupar l’obesitat. Tot l'entorn social gira al voltant del menjar i la beguda. Totes les religions i cultures tenen un entorn amb el tipus de menjar que s’haurà d'ingerir.
Sedentàries
El sedentarisme és una de les principals causes de l’obesitat. I està comprovat que l'activitat física és un dels majors determinants de l'ús de l'energia del cos.
El fet d'incrementar l'activitat física fa que el cos hagi d'utilitzar més calories i aconsegueix que el balanç calòric sigui mes favorable per no presentar obesitat.
Mala nutrició
El consum de més calories que les que el nostre cos requereix provoca, sense dubte, que l’equilibri calòric es trenqui i vagi acumulant. Per cada 7.500 calories que el nostre cos emmagatzemi s'augmenta 1 kg. de pes, i això condueix en un quadre d'obesitat.
La malaltia modifica
Però quan ens hem de començar a preocupar pel nostre pes? Segons la Organització mundial de la Salut (OMS) l’índex de massa corporal (IMC) ens proporciona informació sobre l’equilibri pes/alçada. Així, per calcular el IMC utilitzarem la següent fórmula:
- IMC= Kg/m2
(Exemple: Un home de 75kg i 1,74 d’alçada: 75/1,74 m2 = 24,77 IMC)
D’acord amb la informació obtinguda utilitzarem les taules de valors de referència per saber en quin grau ens trobem:[2]
| IMC | Classificació |
|---|---|
| <18,5 | Pes insuficient |
| 18,5-24,9 | Normopes |
| 25-26,9 | Sobrepès grau I |
| 27-29,9 | Sobrepès grau II (pre-obesitat) |
| 30-34,9 | Obesitat de tipus I |
| 35-39,9 | Obesitat de tipus II |
| 40-49,9 | Obesitat de tipus III (mòrbida) |
| >50 | Obesitat de tipus IV (extrema) |
En base a aquests valors podem distingir entre diferents graus d’obesitat que s’estipulen en funció del nivell d’excés de greix que trobem al cos, sent l’obesitat de tipus I la menys agressiva i la IV la més severa.
El sobrepès es considera l’inici d’una conducta pro-obesa i, per tant, és recomanable corregir-la per tal de retornar al Normopès, el qual és indicat com l’estat recomanable i salubre. Un pes insuficient també seria motiu d’alarma i requeriria un estudi per tal de depurar-ne i modificar-ne les causes.
Segons diversos estudis de l’OMS, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor de risc de defunció al món i cada any moren, almenys, 2.8 milions de persones per motius relacionats directament amb aquestes causes. A més a més, són factor influent per malalties[3] cardiovasculars com la hipertensió arterial, malalties coronàries (inclòs l’infart de miocardi), diabetis, artritis i/o artrosis a les articulacions, apnea, hèrnies abdominals, gota, malalties respiratòries (conseqüència de l’acumulació de greix sota el diafragma i a les partes toràciques, que pressionen als pulmons), alteracions cutànies, sudoració excessiva i determinats tipus de càncers (en els homes augmenta el risc de càncer de còlon, pròstata i recte mentre que en les dones creix el d’ovaris, úter i mama), etc...
Cal sumar-hi també el perill de partir malalties de caràcter psicològic com la depressió o l’ansietat, les quals poden arribar a convertir-se en un cercle viciós amb la mateixa obesitat. Per exemple, l’obès menja perquè se sent deprimit i es deprimeix encara més en veure els resultats dels seus excessos.
Una altra de les conseqüències és la de tipus social ja que els obesos poden tenir dificultats per relacionar-se com a conseqüència de les bromes contínues, rebuig... fet que provoca inseguretat i convida al confinament en cercles privats i, per tant, a l’exclusió social.
Així doncs, l’obesitat no té només conseqüències físiques, sinó que la vessant psicològica del malalt es pot veure seriosament damnificada i pot afectar de manera molt activa al desenvolupament psicosocial de l’individu.
Predisposició i factors desencadenants modifica
No hi ha un únic factor desencadenant per desenvolupar la malaltia, ja que la psicopatologia alimentària és multicausal. Però els motius els podem catalogar en els següents:[4]
- Factors personals:
- Pubertat avançada (només per les dones)
- Trajectòria d’obesitat infantil
- Manca d’autoestima (no acceptació)
- Tendències depressives i d’ansietat
- Trastorns de personalitat i conducta
- Dependència externa (buscar l’acceptació en els altres)
- Factors familiars
- Antecedents familiars
- Concessió d’una gran importància al menjar (insistència exagerada per part d’un familiar)
- Prejudicis i mala transmissió dels valors (influències de l’entorn socio-afectiu)
- Factors socio-culturals
- Discriminació
- Rebuig social envers els obesos
- Trastorns culturals (cànons de bellesa)
- Discriminació laboral
- Manipulació i coacció publicitària
Un problema mundial modifica
L’augment d’obesos s’ha triplicat al món en els últims 30 anys, fet que ha portat a qualificar la malaltia com la “pandèmia del S. XXI”.
Tot i considerar-se un problema propi dels països desenvolupats, amb els EUA al capdavant, els estudis mostren que no totes les zones la pateixen per igual, sent les àrees urbanes més desfavorides econòmicament les que presenten una taxa d’obesitat més alta. Això és a causa del fet que molts dels productes consumits són de baix cost i poc valor nutritiu però són saciants, alts en greixos, sucres i sal. Conseqüentment, en molts d’aquests punts la desnutrició i l’obesitat coexisteixen en els seus habitants.
En el gràfic realitzat entre alguns dels països membres del OECD[5] (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) podem veure que les perspectives no són precisament encoratjadores:
| Gràfic | http://4.bp.blogspot.com/_b6DAfwnAYDo/TKgZfUNCgII/AAAAAAAAAVI/K59ybiXTBT4/obesity.jpg |
|---|
La distribució de la malaltia no afecta per igual a homes i dones, sent les fèmines el col·lectiu més exposat. També el nivell educatiu és un factor determinant ja que les dones amb una formació alta tenen menys possibilitats de patir sobrepès i, paral·lelament, d’instaurar obesitat en els membres de la família mitjançant una conducta patògena.
Els tractaments per assistir l’obesitat o sobrepès variaran en funció del grau de la malaltia i serà un facultatiu qui aconselli quina o quines són les solucions més adients per cada pacient:
Canvis estil de vida
- Dieta hipocalòrica
- Increment activitat física
- Educació sanitària (canvi d’hàbits)
- Aspectes psicològics
Fàrmacs
La funció dels fàrmacs és controlar els estímuls interns. Les substàncies més utilitzades eren:
- Orlistat: Que controla l’absorció de greixos de l’intestí
- Rimonabant: Modifica la sensació de gana i actua sobre la sensació de satisfacció que genera el que mengem.
- Sibutramina: Que modula la sensació de gana (però ha estat retirada del mercat recentment).
Tractament quirúrgic (cirurgia bariàtica)
Els tractaments quirúrgics són recomanats a un tant per cent petit dels malalts. Tot i tractar-se d’una mètode efectiu, no està lliure de riscos, per tant, només s’aconsella a obesos severs amb els qui els canvis d’estil de vida i/o els fàrmacs no han tingut èxit. Només és indicat quan el IMC supera els 40kg/m2
Les tècniques utilitzades es divideixen en tres grups:
- Restrictives:[6] que són aquelles basades en la reducció del volum gàstric del pacient:
- Banda gàstrica ajustable Gràfic: http://www.reshealth.org/images/greystone/sm_2187.gif
- Plegat gàstric (nova tècnica desenvolupada a l’Hospital de Bellvitge i presentada al maig de 2011 la qual plega i cus l’estómac enlloc de tallar-lo).
- Gastroplàstia vertical en banda
- Gastroplàstia vertical anellada
- Gastroplàstia vertical reforçada
- Gastroplàstia
- Gastroplàstia vertical sense anella
- Mànega gàstrica o gastrectomia vertical
- Globus intragàstric o globus gàstric Gràfic: http://www.policlinicabarcelona.com/imagenes/balon-gastrico/Imagen2.jpg
- Malabsortiva: Molt poc usada degut a l’alt risc de complicacions a llarg termini.
- Bypass yeyunoileal
- Mixtes:[7] És una tècnica combinada ja que a més a més de restrictiva inclou un component de bypass a una part de l’intestí. L’objectiu és reduir l’àrea de contacte entre l’intestí i l’aliment i això redueix l’absorció de nutrients i, en conseqüència, de calories.
- By-pass gàstric Gràfic: http://www.previmascolombia.com/img/informacion%20acerca%20de/bypass-gastrico.jpg
- Derivació biliopancreàtica
Cal remarcar que no tots els pacients poden seguir un mateix procediment per tal de perdre pes i que serà en funció de les condicions i situacions de cada individu que s’optarà per una solució o una altra. Cal estudiar cada cas i personalitzar-ne la resposta.
Però dins la malaltia en si, potser un dels fets que més alarma ha creat tan socialment com mèdica, és el ràpid creixement de l’obesitat entre la població infantil. Segons dades de la OMS i de Thao-Salud[8] Infantil, 43 milions de menors de 5 anys són obesos o pateixen de sobrepès a tot el món. I Espanya presenta una de les taxes més elevades ja que un 23% dels infants pateixen sobrepès i, per tant, estan exposats a entrar en l’estat d’obesitat. Així doncs, la problemàtica de la malaltia dista d’estar sota control i apunta a incrementar-se si no es troba una manera efectiva per frenar-ne l’ascens.
Quadret representatiu de l’evolució d’un nen Normopès que arriba a convertir-se en adult obès:
| Gràfic | http://chocolateagainstchildobesity.com/wp-content/uploads/2010/09/vicious-Cycle.jpg |
|---|
Prevenció modifica
Si atenem l’evolució de la malaltia en els darrers anys i analitzem les causes sembla essencial establir un pla de prevenció per tal de frenar l’augment de casos.
Així, doncs, hauríem de posar especial èmfasi a educar i conscienciar de la importància d’una dieta equilibrada i de la necessitat de l’exercici físic. Cal que s’interioritzi, no tant un control estricte del pes corporal, sinó l’exaltació d’uns hàbits de vida saludables. L’objectiu, per tant, s’assoliria en el moment en què la preocupació de què es menja tingués com a finalitat la salut i no només l’aspecte estètic. Això es podria fer mitjançant campanyes de publicitat, recomanacions des del metge de capçalera, desenvolupant programes per fomentar l’activitat física, xerrades formatives...
| Gràfic | http://2.bp.blogspot.com/-Vq4caOk3U6o/TVfIk9RZ75I/AAAAAAAAAZc/1VZd6t4STbg/s1600/piramide.jpg |
|---|
Notes a peu de pàgina modifica
<references>
- ↑ Causas obesitat. URL http://www.obesidad.net/spanish2002/default.htm
- ↑ Obesitat y sobrepès. URL http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/es/index.html
- ↑ Obesity Diseases. Find helpful information about obesity diseases. URL http://obesitydiseases.org/
- ↑ http://www.itacat.com/sobre-los-trastornos-alimentarios/a2--quest-por-que-aparece-un-tca.html
- ↑ Organisation for Economic Co-operation and Development. URL http://www.oecd.org
- ↑ Cirugía bariátrica - Wikipedia, la enciclopedia libre. URL http://es.wikipedia.org/wiki/Cirugía_bariátrica
- ↑ Bases del tratamiento – Obesidad. URL http://www.forumclinic.org/enfermedades/obesidad/informacion/bases-del-tratamiento
- ↑ http://www.thaoweb.com/