So/Soroll, efectes i insonorització

Soroll, efectes i insonorització

del llibre So

Soroll

En l'àmbit de la comunicació sonora es defineix com a soroll tot so no desitjat que interfereix en la comunicació entre les persones o en les seves activitats. Fins i tot una conversa -que en principi té significat- pot ser considerada soroll per les persones que no hi estan involucrades.

Contaminació acústica

L'aire no sols esta contaminat per la pol·lució, sinó que també es veu afectat per la denominada contaminació acústica, que altera les condicions de so normals del medi ambient en una determinada zona. El terme contaminació acústica fa referència al soroll (entés com a so excessiu i molest), provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals d'oci, etc), que produïx efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Si bé el soroll no s'acumula, trasllada o manté en el temps com les altres contaminacions, també pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla.

Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 50 dBa, com el límit superior desitjable. A Espanya, s'establix com a nivell de confort acústic els 55 dBa. Per damunt d'este nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació.

Segons estudis recents de la Unió Europea (2005): 80 milions de persones estan exposats diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dBa i altres 170 milions, ho estan a nivells ens 55-65 dBa.

Mesura del so (Nivells de soroll)

Per a meda mesurar impacte del soroll ambiental (contaminació acústica) s'utilitzen tres indicadors:

LEQ (Nivell vaig continuar equivalent o Nivell mig equivalent)

El LEQ és el nivell de soroll constant. Mesura en decibels el nivell de soroll un determinat lloc, durant un període de temps.

LDN (Nivell equivalent Dia-Nit)

El LDN mesura el nivell de soroll LEQ que es produïx en 24 hores. Al calcular el soroll nocturn, com no ha d'haver-hi, es penalitza amb 10 dBa als sorolls que es produïxen entre les 10 de la nit i les 7 del matí).

SEL (Sound Eplousure level)

El SEL és el nivell LEQ d'un soroll d'un segon duració. El SEL s'utilitza per a mesurar el nombre d'ocasions en què se superen els nivells de soroll tolerat en llocs específics: barris residencials, hospitals, escoles, etc.

Efectes del soroll sobre la salut

Poden ser:

Auditius
No auditius.

El soroll de les perforadores pot ser perjudicial per l'oïda si s'hi està exposat massa temps.

Efectes auditius

El sistema auditiu es ressent davant d'una exposició prolongada a una font de soroll, encara que esta siga de baix nivell. El dèficit auditiu provocat pel soroll ambiental s'anomena socioacusia.

Una persona quan s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu, nota un xiulit en l'oïda, esta és un senyal d'alarma. Inicialment, els danys produïts per una exposició prolongada no són permanents, sobre els 10 dies desapareixen. No obstant, si l'exposició a la font de soroll no cessa, les lesions seran definitives. La sordera anirà creixent fins que es perd totalment l'audició.

No sols el soroll prolongat és perjudicial, un so sobtat de 160dBa, com el d'una explosió o un tir, poden arribar a perforar el timpà o causar altres lesions irreversibles.

Les afeccions auditives que produïx el soroll son:

Desplaçament temporal del llindar d'audició

(TSS: TEMPORARY THRESHOLD SHIFT)

Consistix en una elevació del llindar produïda per la presència d'un soroll, existint recuperació total al cap d'un període de temps, sempre que no es repetisca l'exposició al mateix. Es produïx habitualment durant la primera hora d'exposició al soroll.

Desplaçament permanent del llindar d'audició

(PTES: PERMANENT THRESHOLD SHIFT)

És el mateix efecte TSS, però agreujat pel pas del temps i l'exposició al soroll. Quan algú es sotmet a nombrosos TTS i durant llargs períodes de temps (diversos anys), la recuperació del llindar va sent cada vegada mes lenta i dificultosa fins a tornar-se irreversible.

El desplaçament permanent del llindar d'audició està directament vinculat amb la presbiacucia (perduda de la sensibilitat auditiva deguda a l'edat).

La sordera sobrevinguda pel desplaçament permanent del llindar d'audició afecta abdues oïdes i amb idèntica intensitat.

Interferència en la comunicació oral

La intel·ligibilitat de la comunicació es reduïx a causa del soroll de fons.

L'oïda és un transductor i no discrimina entre fonts de soroll,. Aquesta separació i identificació de les fonts sonores es dóna en el cervell. La interferència en la comunicació oral durant les activitats laborals pot provocar accidents causats per la incapacitat de sentir cridats d'advertència o altres indicacions. També en les oficines, o en altres llocs, com en escoles i llars, la interferència en la conversació constituïx una important font de molèsties que pot impedir que el missatge siga entès.

Efectes NO auditius

La contaminació acústica, a més d'afectar a l'orella pot provocar efectes psicològics negatius i altres efectes fisiopatològics.

Per descomptat, el soroll i els seus efectes negatius no auditius sobre el comportament i la salut mental i física de les persones; depèn de les característiques personals. L'estres generat pel soroll es modula en funció de cada individu i de cada situació.

Efectes psicopatològics

A més de 60 dBa.

Dilatació de les pupil·les i parpelleig accelerat.
Agitació respiratòria, acceleració del pols i taquicàrdies.
Augment de la pressió arterial i mal de cap.
Menor irrigació sanguínia i major activitat muscular. Els músculs es posen tensos i dolorosos, sobretot els del coll i esquena.

A més de 85 dBa.

Disminució de la secreció gàstrica, gastritis o colitis.
Augment del colesterol i dels triglicèrids, amb el consegüent risc cardiovascular. En malalts amb problemes cardiovasculars, arterioscleròsis o problemes coronaris, els sorolls forts i sobtats poden arribar a causar fins a un infart.
Augmenta la glucosa en sang. En els malalts de diabetis, l'elevació del sucre pot ocasionar estats de coma i, fins i tot, la mort.

Efectes psicològics

Insomni i dificultat per a conciliar el son. (es produeix per...)
Fatiga. (es produeix per...)
És-tres (per l'augment de les hormones relacionades amb l'és-tres com l'adrenalina).(es produeix per...)
Depressió i ansietat.(es produeix per...)
Irritabilitat i agressivitat.(es produeix per...)
Histèria i neurosi.(es produeix per...)
Aïllament social.(es produeix per...)
Falta de desig sexual o inhibició sexual.(es produeix per...)

Tots els efectes psicològics estan íntimament relacionats, per exemple:

L'aïllament conduïx a la depressió.
L'insomni produïx fatiga. La fatiga, falta de concertació. La falta de concentració a la poca productivitat i la falta de productivitat a l'éstres.