Una breu introducció a GNU Emacs/Com obrir i tancar l'editor

Com obrir i tancar l'editor

---

Prolegòmens         Cancel·lar o desfer una ordre

---

del llibre Una breu introducció a GNU Emacs

Tal com diu el manual Principiante Emacs, moltes persones aprenen millor mitjançant la pràctica regular que no pas consultant una llista d'ordres i tractar de memoritzar-la. Fer-se amb un arxiu de text de grans dimensions per realitzar proves pot ser un pla a considerar.

Com obrir i tancar GNU Emacs

Per obrir GNU Emacs cal teclejar en un terminal l'ordre emacs —en minúscules.

Per tancar GNU Emacs cal teclejar C-x C-c. Una ordre molt útil és C-z que permet sortir temporalment de l'editor i tornar més tard a la "sessió en espera" teclejant fg.

Elements de la pantalla de l'editor

Quan s'executa GNU Emacs en mode text s'observen a la pantalla quatre zones diferenciades. De dalt a baix, aquestes zones són,

1. La barra de menús, que proporciona accés a les funcions de GNU Emacs organitzades per categories. S'accedeix al menú mitjançant la tecla F10.
2. L'àrea d'edició, que és la part central de la pantalla ocupada per una o diverses finestres que mostren el contingut de fitxers o informació diversa. És la zona en la qual es realitza l'edició.
3. La línia de mode, que mostra informació variada —per exemple, el nom del fitxer que s'està editant i la línia en la qual està situat el cursor. Si hi ha diverses finestres cadascuna d'elles disposarà de la seva pròpia línia de mode.
4. L'última línia de la pantalla de Emacs, que s'usa per a dues coses diferents: l'àrea d'eco i el minibuffer. L'àrea d'eco és la zona en la qual es mostren missatges dirigits a l'usuari. Aquests missatges es generen normalment després de l'execució d'un mandat, i poden advertir d'algun error, o també poden informar del resultat de l'execució d'un mandat. Quan teclegem seqüències de teclat complexes que estan associades a mandats, aquesta zona de la pantalla també pot servir per veure quina part del mandat ja s'ha teclejat. D'altra banda, el minibuffer serveix per introduir els eventuals arguments que s'hagin de passar a una ordre. Per exemple: si executem el mandat que obre un fitxer, caldrà indicar com es diu el fitxer que volem obrir, i això es farà al minibuffer.