Usuari:Egp9/Proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves personal de Egp9. L'espai de proves personal són subpàgines de la pròpia pàgina d'usuari. El seu propòsit és per fer proves o per desar provisionalment pàgines en desenvolupament per part de l'usuari. No és cap capítol de llibre. Accediu a Viquillibres:Pàgina de proves per a realitzar-les en un espai comú, o visiteu les subpàgines d'aquest usuari. |
LA LLUNA
modifica
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gros del sistema solar, és el més gros en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari)i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.
La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra[1]: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça[2] i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia.
La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol[3]; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé completament de manera precisa durant un eclipsi solar.
Referències
modifica- ↑ «Terra» (en català). Editor de la viquipèdia. [Consulta: 12 d'octubre de 2021].
- ↑ Tortajada, José Francisco. «Observación de la Geología de los planetas y satélites del Sistema Solar». Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 1998, pàg. 76-90.
- ↑ Strathern, Paul. Galileo y el Sistema Solar en 90 minutos. Segona edició (en castellà). Madrid: Siglo XXI de España Editores, S.A., 2015, p. 194-220. ISBN 8432317217.
Bibliografia
modificaStrathern, Paul. Galileo y el Sistema Solar en 90 minutos. 2ª edició. Madrid: Siglo XXI de España Editores, S.A., 2015.
Tortajada, José Francisco.<<Observación de la Geología de los planetas y satélites del Sistema Solar>>. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 1998