Usuari:Elisabet11/Proves
El pòrtic de Santa Maria de Ripoll
modifica |
Aquesta és una pàgina de proves personal de Elisabet11. L'espai de proves personal són subpàgines de la pròpia pàgina d'usuari. El seu propòsit és per fer proves o per desar provisionalment pàgines en desenvolupament per part de l'usuari. No és cap capítol de llibre. Accediu a Viquillibres:Pàgina de proves per a realitzar-les en un espai comú, o visiteu les subpàgines d'aquest usuari. |
El pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del segle XII, per decorar l'entrada principal de l'església.[1]
Es tracta d'un dels exemples més monumentals, pel que fa a la decoració escultòrica, en l'àmbit romànic català vinculat a l'escola de Tolosa de Llenguadoc.
Realitzada com un arc de triomf romà, té una gran profusió decorativa amb escenes de l'Antic Testament, treballades per escultors anònims,[2] seguint els relats d'una Bíblia [3]que es conserva al mateix monestir.
El compte Guifré el Pelós, l'abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades, són personatges cabdals de la nació i l'Església catalana, íntimament relacionats amb el monestir.[4]
Referències
modifica- ↑ «Pòrtic de Santa Maria de Ripoll», 14/10/2020. [Consulta: 14/10/2020].
- ↑ Sureda i Jubany, Marc. La portalada de Ripoll. Creació, conservació i recuperació. La Portalada de Ripoll. Creació, conservació i recuperació (en català). Viella: Institut d'Estudis Catalans, 2018, p. 312. ISBN ISBN: 978-8867285143.
- ↑ «La portalada de Ripoll recupera la luz» (en castellà). Som Cultura, 2017. [Consulta: 16/10/2020].
- ↑ Jordi Aragó, Narcís. La restauració de Ripoll, un episodi de la Renaixença, 2005, pàg. 3.
Bibliografia
modificaPalladio, Andrea. Los cuatro libros de arquitectura. Akal: Madrid, 1988, p.52
De la Vorágine, Santiago. La leyenda dorada 1. Alianza Editorial: Madrid, 1982, p.127