Viquijúnior:Sistema Solar/Mercuri

Mercuri és el planeta del Sistema Solar més proper al Sol i el planeta més petit. Mercuri no té satèl·lits. De mercuri, no es coneixia gairebé res de les seves característiques físiques fins que va ser enviada la sonda planetària Mariner 10, i s'hi van fer observacions amb radars i radiotelescopis.

Imatge de mosaic del planeta mercuri

La superfície de Mercuri, com la de la Lluna, presenta nombrosos impactes de meteorits de totes les dimensions. Alguns dels cràters són relativament recents (d'alguns milions d'anys) i es caracteritzen per la presència d'un pic central. Sembla que els cràters més antics han tingut una erosió molt forta, deguda, molt possiblement, als grans canvis de temperatura entre el dia i la nit, bé que també podria ésser deguda a la difusió de l'aigua a través de les capes superficials del planeta.

Igual que la Lluna, Mercuri sembla haver passat, fa 4000 milions d'anys, per un període d'intens bombardeig de meteorits de grans dimensions. D'aquells temps són alguns cràters, els diàmetres dels quals són aproximadament d'uns 100 km, i unes amples depressions, semblants als mars de la Lluna, amb un diàmetre de prop dels 1300 km.

Contràriament al que es creia, la sonda Mariner 10 va demostrar l'existència d'una atmosfera, molt tènue, constituïda principalment per heli, amb traces d'argó i neó. La pressió de l'atmosfera sembla que deu ésser només una cent mil·lèsima part de la pressió atmosfèrica a la superfície de la Terra.

Finalment, l'estudi de la interacció de Mercuri amb el vent solar ha posat en evidència l'existència d'una magnetosfera entorn del planeta. L'origen d'aquest camp magnètic no és conegut, encara que alguns autors creuen que pot ésser degut a un corrent elèctric induït a les capes exteriors de l'atmosfera del planeta pel moviment de les línies del camp magnètic interplanetari que giren per la rotació del Sol.

Enllaços externs modifica