Viquipèdia/Descobrir la Viquipèdia/La noció de llicència lliure

La noció de llicència lliure

---

Descobrir la Viquipèdia/Principis fundadors         Descobrir la Viquipèdia/Els Projectes germans de la Viquipèdia

---

del llibre Viquipèdia

«If you want to accomplish something in the world, idealism is not enough - you need to choose a method that works to achieve the goal. In other words, you need to be "pragmatic".» Richard Stallman

El subtítol de la Viquipèdia és «L'enciclopèdia lliure». Això vol dir que el contingut es pot utilitzar lliurement. Contràriament al que pugui semblar, això no significa que es pugui fer el que es vulgui ni que sigui gratuït. De què es tracta doncs?

Els drets d'autor

Una obra creativa intel·lectual (un text, una imatge o altri) es regeix, des de la seva creació, per un sistema jurídic que confereix al seu creador uns drets d'explotació exclusius. Existeixen dues grans famílies de dret. Els països anglosaxons funcionen segons el sistema de copyright. Altres països, com els europeus continentals, funcionen segons els drets d'autor. Els drets d'autor es descomponen en dos grups: els drets morals i els drets patrimonials.

Els drets morals

Els drets morals tenen el propòsit de protegir la personalitat de l'autor a través de la seva obra, i a respectar-la. Representa per a l'autor el dret al «respecte del seu nom, de la seva qualitat, de la seva obra», és a dir de la seva imatge, la seva notorietat. Els drets morals agrupen diversos drets. Entre altres, el dret de paternitat: l'autor té el dret de reivindicar l'autoria de la seva obra, el que es tradueix generalment per la menció del nom de l'autor en explotar l'obra. Els drets morals estan lligats a la persona: són inalienables ja que no es poden transferir (l'autor no els pot vendre). Són perpetus i imprescriptibles.

Els drets patrimonials

Existeixen d'altra banda drets patrimonials que es refereixen a l'explotació de l'obra. Aquests drets, que formen part del patrimoni de l'autor, poden ser objecte d'una cessió. Permeten a l'autor renunciar el benefici econòmic de la seva obra, al dret de remuneració.

La durada dels drets d'autor varien força d'una jurisdicció a una altra. A la Unió Europea, en general, la durada és fins a 70 anys després de la mort de l'autor. Després d'aquesta data l'obra entra en domini públic (en la que no hi ha més drets), és a dir que deixa de ser la propietat de l'autor en la figura dels seus hereus.

Diferències amb el copyright

El dret anglosaxó és bastant diferent: el copyright no cobreix més que la part patrimonial dels drets d'autor. Però des de l'adhesió d'una majoria d'estats a la Convenció de Berna sobre els drets d'autor (signat per 163 països), aquesta distinció ja no té raó de ser, i els dos termes (copyright i drets d'autor) són doncs en part sinònims. En el dret anglosaxó, no és l'autor pròpiament dit qui determina la forma d'utilització d'una obra, sinó el drethavent, el tomador del dret.

Les implicacions dels drets d'autor a la Viquipèdia

Quan es publica un text (per exemple, un article enciclopèdic), s'apliquen per defecte els drets d'autor o el copyright. El text no pot ser reproduït, difós o modificat, sense autorització prèvia de l'autor. Si es vol utilitzar una obra, cal començar per trobar l'autor, contactar-lo per demanar-li una autorització d'ús del seu text, establir generalment un contracte i sovint oferir una compensació financera a canvi de l'ús del text.

És clar que això limita o alenteix considerablement la difusió d'una obra. D'altra banda, en el cas d'una l'obra col·lectiva, és necessari obtenir l'autorització no d'un autor, sinó de tots els autors, gestió que pot ser llarga i àrdua.

Ara bé, el somni dels viquipedistes és l'accés al coneixement per a tothom. La recerca del Greal passa en particular per la creació d'una gegantina obra col·lectiva, la Viquipèdia. Per no crear barreres a la reutilització del contingut de la Viquipèdia, la solució escollida per tots els autors és posar el contingut de la Viquipèdia sota una certa llicència d'ús, que defineix els drets oferts pels autors als usuaris del contingut.

Les llicències

Una llicència és un document o un contracte donant un dret d'ús. El posseïdor d'un copyright (o drets d'autor, segons les legislacions) pot escollir cedir la seva obra sota una llicència determinada i requerir que els termes de la llicència siguin acceptats com a condició perquè una persona sigui autoritzada a reproduir l'obra.

Una llicència protegeix drets, que permet reservar a l'autor. Entre aquests drets, generalment es troben:

• el dret d'atribució d'autoria de l'obra;
• el dret de distribució;
• el dret de comercialització;
• el dret de modificació.

Entre el copyright (tots els drets reservats) i el domini públic (cap dret reservat), existeix un gran nombre de llicències que no reserven més que una part d'aquests drets.

Per exemple, una llicència pot permetre llegir un text, però prohibir modificar-lo.

La noció del copyleft

Logotip Copyleft, un Copyright invertit

Algunes d'aquestes llicència es diu que són lliures. També es parla a vegades de llicències copyleft. De què es tracta?

La paraula copyleft és el contrari de la paraula copyright (right significa a la vegada «dret» legal i «dreta» com a direcció). Pel copyleft, l'autor d'un treball sotmès a drets d'autor (obra d'art, text, programa informàtic, etc.) dóna la possibilitat a un usuari de copiar, d'utilitzar, d'estudiar, de modificar i de distribuir la seva obra a la seva conveniència, sempre que aquestes possibilitats continuïn disponibles per als altres. L'autor no autoritza doncs que el seu treball pugui evolucionar restringint aquests drets, el que fa que el contribuent que aporti una modificació a l'obra estigui obligat de no redistribuir les seves pròpies contribucions més que amb les mateixes condicions d'utilització. En altres paraules, les creacions realitzades a partir d'elements sota copyleft hereten aquesta característica; són elles mateixes copyleft. Es parla sovint d'una llicència viral, que s'encomana.

El copyleft és una idea de Do Hopkins establerta i popularitzada a partir de 1984 per Richard Stallman en el marc del projecte GNU, sobretot per la creació de la Free Software Foundation, el 1985, i de la llicència GNU GPL, publicada el 1989.

La llicència GFDL

Logotip de GNU, representant un nyu

La llicència de documentació lliure GNU FDL, abreviada en GFDL, té per objectiu protegir la difusió de contingut lliure i pot ser utilitzada per cadascun per tal de determinar la forma de difusió de la seva obra. Aquesta llicència era utilitzada per acompanyar la redacció de la documentació dels programaris lliures.

L'objecte de la llicència GFDL és que tot manual, llibre o altre document escrit pugui ser lliure, en el sentit de la llibertat d'utilització, és a dir: assegurar a tothom la llibertat efectiva de copiar o de redistribuir, amb modificacions o sense, comercialment o no.

La llicència lliure més coneguda que utilitza el copyleft és la GPL, però existeixen també altres llicències creades específicament per a certs àmbits molt diversos (art, jocs de rol, revistes científiques, etc.), que poden ser considerades com llicències copyleft.

Les llicències Creative Commons

Logotip de Creative Commons

Les llicències Creative Commons són una família de llicències cada vegada més coneguda. Constitueixen un conjunt de llicències que especifiquen les condicions de reutilització i de distribució d'obres (sobretot d'obres multimèdia difoses per Internet). Van ser publicades el 16 de desembre de 2002. Les llicències Creative Commons han estat creades partint del principi que la propietat intel·lectual és fonamentalment diferent de la propietat física, i de la constatació de que les lleis actuals sobre el copyright són un fre a la difusió de la cultura. El seu objectiu és proveir una eina jurídica que garanteixi a la vegada la protecció dels drets de l'autor d'una obra artística i la lliure circulació del contingut cultural aquesta d'obra.

Algunes de les llicències Creative Commons són lliures. Altres no ho són. Un exemple de llicència lliure és la CC-BY-SA (Reconeixement i Compartir Igual). Amb aquesta llicència estan autoritzades la producció d'obres derivades (per exemple una traducció) i les utilitzacions comercials. Els fitxers multimèdia (per exemple, les fotos) allotjats a la Viquipèdia són sovint sota una llicència Creative Commons, entre d'altres possibilitats.

La llicència de la Viquipèdia

Quan la Viquipèdia va ser creada el 2001, no existia més que una sola llicència lliure adaptada a la publicació d'un text, la GFDL. Aquesta llicència en realitat no està gaire ben adaptada a la Viquipèdia, però… es va escollir perquè era l'única disponible!

Des del 2001 s'han desenvolupat altres llicències lliures. Especialment les llicències Creative Commons s'han convertit ràpidament en l'eina legal més àmpliament utilitzada per alliberar drets sobre treballs que no siguin de programari. Per facilitar la màxima distribució del contingut, i per trencar barreres amb altres organitzacions no lucratives i comunitats en línia que comparteixen coneixement lliure, la Viquipèdia ha adoptat doble llicència: GFDL i CC-BY-SA-3.0. En reutilitzar el contingut, es pot escollir una o altra llicència.

De fet, la filosofia inherent a les dues llicències són similars: reconeixement de l'autoria i manteniment de les mateixes llibertats. Però la pràctica és diferent i això impedia la mútua compatibilitat. L'actualització de llicència de GFDL a una doble GFDL i CC-BY-SA ha estat possible després de negociacions entre la Free Software Foundation (autor de la GFDL), Creative Commons i la Fundació Wikimedia, i després de ser referendat per la majoria de viquipedistes en una votació oberta.

Per què autoritzar la difusió comercial?

Aquesta és una pregunta que es fa molt sovint. La llicència escollida pels viquipedistes permet a tothom utilitzar el contingut, tal qual o modificat, i difondre'l per a qualsevol propòsit incloent-hi la generació d'ingressos. Per exemple, una editorial pot decidir crear un DVD en base al contingut de la Viquipèdia, i vendre'l al públic. El benefici de les vendes serà íntegrament de l'editorial. Res no revertirà, ni a la Fundació Wikimedia ni als autors.

Aquesta particularitat és de vegades difícil de comprendre, fins i tot pot resultar xocant. Per a certs crítics, és aberrant no prevenir la utilització comercial del contingut, per tal de garantir fonts d'ingressos al projecte Viquipèdia, tot autoritzant la utilització gratuïta pels centres escolars, centres de documentació, centres d'investigació, etc.

En realitat, la idea és la següent. Si es vol poder afavorir la difusió màxima del contingut, cal saber acceptar veure una part de la difusió presa a càrrec d'altri. La Fundació Wikimedia pot assegurar fàcilment la difusió a Internet, i a baix cost. Però no està necessàriament al seu abast o de les seves competències difondre el contingut per telèfons mòbils, llapis USB, OLPC (ordinadors a 100 dòlars), DVD, mitjans multimèdia o publicacions en paper. Més val utilitzar els circuits ja existents, i deixar que les activitats professionals (i remunerades) es desenvolupin gràcies al contingut lliure.

REUTILITZAR EL CONTINGUT DE LA VIQUIPÈDIA

Si desitja utilitzar tot o part d'un article de la Viquipèdia, cal:

• mencionar la llicència CC-BY-SA (indicant per exemple: «text disponible sota els termes de la llicència CC-BY-SA»);
• donar accés al text íntegre de la llicència, eventualment amb un hiperenllaç (URL) cap a la seva versió en línia (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca);
• mencionar els principals autors o per defecte afegir un hiperenllaç a la pàgina d'historial d'edicions de l'article de la Viquipèdia.

---