Viquipèdia/La Viquipèdia a classe/Impacte de Viquipèdia en el procés educatiu

Aplicar la Viquipèdia en el procés educatiu

La Viquipèdia no és el resultat d'un miracle sinó el resultat d'un enorme treball, altruista, de centenars de milers de voluntaris. I la Viquipèdia, si bé facilita l'organització i l'accessibilitat del coneixement, no evita pas un esforç de comprensió i d'assimilació.

Convé no esperar-ne ni més ni menys del que pot aportar, sabent que l'interès i els beneficis pedagògics de treballar amb la Viquipèdia varien també segons el tema tractat.

L'interès de la Viquipèdia varia també segons l'objectiu i el nivell d'informació buscat, i també segons l'edat i l'experiència del contribuïdor o del lector, i això variarà a mesura que la Viquipèdia s'enriqueixi i s'estructuri. L'aventura no està acabada. Ningú no sap què serà la Viquipèdia en 5, 10 o 20 anys, però se sap que serà sens dubte allò que els seus contribuïdors en faran.

Participar en la construcció de la Viquipèdia sembla doncs que presenta per al professor i la seva classe diverses virtuts pedagògiques complementàries a les de l'ensenyament clàssic. Professors i alumnes sempre poden millorar activament certs continguts, la forma i l'estructura de la Viquipèdia per fer-ne una eina més adaptada a les seves necessitats (mentre les seves modificacions es mantinguin conformes a les regles i principis fundadors del projecte enciclopèdic).

Contribuir a millorar la Viquipèdia no reemplaça els processos pedagògics tradicionals, però pot ser un element d'un taller de pedagogia personalitzada, o d'un procés d'autoaprenentatge, inscrit o no en el context de l'educació reglada o d'una universitat popular o pot tenir lloc en la formació permanent o continua.

Factors a tenir en compte en aplicar la Viquipèdia en el procés educatiu

Motivació: Cadascú pot participar a la Viquipèdia en un projecte real, concret, visible, útil a ell mateix i als altres, per a avui i per al futur. A diferència de la majoria dels exercicis escolars, aquest haurà estat concretament útil. El fet de fer una obra útil motiva a nombrosos col·laboradors. Molts estudiants (alumnes, estudiants, curiosos,...) que han contribuït significativament a millorar la Viquipèdia se senten orgullosos d'haver contribuït així al major projecte enciclopèdic que existeix, i feliços de poder utilitzar-lo coneixent millor el seu funcionament i els seus límits.

Cultura: Contribuir a la Viquipèdia és un dels mitjans concrets de comprendre que, contràriament a nombrosos recursos i riqueses, el saber no s'esgota quan es comparteix; es clarifica, creix i s'enriqueix dels altres i de la trobada amb els altres.

Treball de llarga durada: Viquipèdia permet als professors, a una escola o a un grup d'alumnes seguir fàcilment i millorar un projecte d'un any rere l'altre, o en una durada encara més llarga (superior a la dels estudis).

Aprenentatges addicionals contribuint a Viquipèdia

La Viquipèdia permet l'aprenentatge de la cooperació i la col·laboració (sol o en grup) en un projecte comú d'estructuració i transmissió de sabers. Això es pot fer via l'escriptura d'un article o d'un conjunt estructurat d'articles que es completen entre ells, però també per la il·lustració, l'hipertext i el treball amb desconeguts on cal respectar els diferents nivells d'expertesa, coneixement i competències variats. El treball col·laboratiu permet sovint despertar competències o revalorar qualitats individuals i de grup. Alguns presentaran qualitat per trobar, jerarquitzar i sintetitzar les fonts, mentre que altres es dedicaran a redactar, traduir, vulgaritzar o corregir, o també a il·lustrar, donar format els enllaços interns i externs, categoritzar, etcètera. La Viquipèdia es podria considerar des d'aquest punt de vista com una de les nombroses formes d'aprenentatge de l'altruisme, de la vida social i de la democràcia participativa.

• Aprendre per què es necessiten regles comunes (a la Viquipèdia, com a la vida en societat); aprendre a administrar la delinqüència (que existeix també a la Viquipèdia) o a fer respectar els límits establerts pels principis fundadors de la Viquipèdia perquè l'enciclopèdia no es desviï.
• Aprendre a treballar en xarxa. Mentre que la societat de la informació i de la comunicació es desenvolupa i apareix el risc d'ofegar l'alumne en la inflació d'informació, la Viquipèdia, a condició de disposar d'una connexió a Internet i d'un ordinador, ofereix una possibilitat inhabitual: cadascun pot explorar una síntesi del coneixement sobre nombrosos subjectes, i contribuir en tot moment a millorar el que concerneix a subjectes que l'interessen o dels quals n'és especialista.
• Desenvolupar noves relacions entre estudiant i mestre. Els contribuïdors externs (un eventual padrí) es poden associar a la relació alumnes-professor. Cada article disposa a més a més d'una pàgina de discussió. Les relacions interwiki permeten treballar fàcilment sobre un article en diverses llengües, amb socis de (o en) diversos països.

- aprendre a reflexionar i justificar les vostres eleccions en triar el text i les imatges a afegir, eliminar o modificar, per respecte als que han escrit anteriorment, és a dir, amb un esperit de millora continua;

- aprendre els límits i les virtuts de l'escrit, de la imatge, de la història i de la memòria... el que significa formar-se individualment i col·lectivament en l'anàlisi crític dels continguts i de les seves fonts. Coconstruir Viquipèdia, és també aprendre a fer servir millor la Viquipèdia i internet i les fonts d'informació en general, comprenent que és un projecte enciclopèdic, amb els seus avantatges i els seus límits que són sobretot els del coneixement i de la informació (neutralitat, veracitat...). En particular, l'alumne aprèn a referenciar les seves informacions amb fonts fiables (i per tant verificables).

La Viquipèdia permet aprendre a estructurar el pensament, el coneixement i a expressar-se: redactar un article de qualitat a la Viquipèdia és tan difícil i pedagògic com fer una molt bona redacció o un bon anàlisi de text.

Contribuir a la Viquipèdia encoratja els autors a millorar el contingut però també la forma de la seva expressió escrita (sabent que el format de la Viquipèdia canvia segons la mida de la pantalla i l'ordinador utilitzat). L'alumne aprèn a utilitzar (sense excés) la il·lustració, les referències (bibliogràfiques i d'altres) quan poden completar i aclarir el contingut. Els contribuïdors coaprenen a escriure de manera més senzilla, més lògica, més clara, més precisa i eficaç (cosa que, a la Viquipèdia ràpidament s'adona que no és tan fàcil). Aquest treball permet als alumnes dels diferents nivells desenvolupar el seu vocabulari, la seva gramàtica, la seva ortografia (nombroses pàgines tenen referències etimològiques que remeten també a les arrels gregues, llatines, o autòctons del català).

• Com que la Viquipèdia es construeix col·laborativament de manera heurística, evolutiva i col·lectiva, és un dels bons mitjans per aprendre a estructurar un projecte (portada, article, subarticles, desenvolupament lògic dels articles...) tot inserint-lo en un context pels enllaços d'hipertext, notes a peu de pàgina, referències, etcètera. És també aprendre a estructurar i contextualitzar el pensament.
• Aprendre a traduir (sol o en grup) un text del català cap a una altra llengua practicada a classe, o a l'invers a utilitzar informacions escrites en una altra llengua que cal traduir al català. En efecte, la Viquipèdia proposa enllaços a la columna de l'esquerra (anomenats «interwikis») que permeten navegar en un senzill clic de ratolí a la pàgina homòloga d'una altra llengua, i d'allà en una altra llengua, etc.
• Aprendre la gestió de les responsabilitats al sí d'un projecte comú.

La Viquipèdia permet comprendre la propietat intel·lectual: treballar a la Viquipèdia és un mitjà d'aprendre amb exemples concrets què són les diferents formes de propietat intel·lectual, copyright, llicència, etcètera, el seu origen, la seva utilitat, el seu respecte i les alternatives existents.

La Viquipèdia permet l'obertura cap a altres eines col·laboratives: quan l'alumne ha comprès les bases del treball col·laboratiu, sol o en el marc de la seva formació, llavors molt fàcilment pot en paral·lel iniciar-se en altres eines col·laboratives construïdes sobre el mateix principi que la Viquipèdia, per exemple: Wikimedia Commons, Viquillibres, Viquitexts, etcètera.

Donar autonomia a l'alumne o al grup

Guiat per l'equip pedagògic o el professor, l'alumne aprèn amb el seu grup a superar certes etapes importants en l'adquisició d'autonomia.

1. Qüestionar i apropiar-se de l'assumpte a tractar. L'alumne ha de comprendre el que el professor li demana, i ha d'adaptar-se a les regles "enciclopèdiques". Ha de «delimitar» el seu assumpte, és a dir mesurar-ne l'abast i les seves relacions amb el context. Els mètodes clàssics com el «QQQOCPQ» (qui? què? quan? on? com? per què?) poden ajudar a l'alumne i al grup a estructurar una problemàtica i a delimitar el seu camp de treball. L'alumne extreu les paraules claus que li permetran determinar i organitzar el seu treball i recercar millor els documents susceptibles de il·lustrar-lo.
2. Cercar i consultar fonts (documents fiables, verificables i adequats a l'assumpte). La Viquipèdia facilita la recerca, però no impedeix, ni reemplaça una cerca a les biblioteques, els centres multimèdia de recursos o la consulta a experts... Un documentalista pot ajudar l'alumne a examinar millor i sintetitzar les seves fonts, sobretot a internet. Un viquipedista experimentat pot explicar quins tipus de fonts seleccionar i conservar per a fer servir a la Viquipèdia. L'alumne aprèn en aquest estadi a fer servir les eines de cerca. Li cal encara desenvolupar el seu sentit crític per jerarquitzar i retenir la informació més pertinent.
3. Seleccionar la informació. Aquesta etapa requereix un treball més profund i una comprovació de l'adequació i fiabilitat de les informacions (la Viquipèdia és cada vegada més estricte en aquest aspecte). La Viquipèdia no accepta més que continguts referenciats o fàcilment verificables. Si una classe (o un grup d'estudiants) vol anar més lluny i per exemple fer una obra original, poden -a partir de la seva experiència a la Viquipèdia- introduir-se en un projecte més creatiu amb altres eines col·laboratives (Viquillibres, Viquiversitat..) o fer servir el programari wiki per crear junts una cosa nova (una novel·la, una obra teatral, un assaig, una base de dades, una tesi col·laborativa, etcètera). Per aquestes raons, és una bona eina per a la «pedagogia documental» i l'autonomia de l'alumne i del seu grup. L'alumne pot i ha d'aprendre a confrontar diferents fonts i fer emergir dissens i consens.
4. Prendre notes, fer síntesi i referenciar la informació. La Viquipèdia no accepta el plagi, i no és un lloc on abocar tota la informació existent. Una vegada l'alumne està en possessió dels documents pertinents, n'ha d'extreure la informació prenent i organitzant notes responent a les qüestions formulades en la primera etapa d'interrogació de l'assumpte.
5. Apropiar-se de les informacions: reescriure, sintetitzar i organitzar o divulgar les informacions. A partir de les notes preses en l'etapa precedent, l'alumne construeix i organitza el seu saber. Se n'apropia reescrivint amb les seves pròpies paraules el que ha retingut de les fonts documentals... sempre per respondre a l'objectiu inicial (eventualment reorientat a la vista del contingut de la informació trobada).
6. Restituir. L'alumne restitueix en aquesta etapa el seu saber. A la Viquipèdia, a diferència dels deures clàssics, ho fa també perquè altres en puguin disposar i millorar-ho. Però aquest treball pot ser precedit o ser seguit d'una exposició oral, d'un treball escrit, d'un pòster, d'una pàgina web...

Una vegada assimilat el mètode, es pot aplicar de forma repetida i refinada a altres temes.

Creences i expectatives del contribuïdor (alumne, estudiant, fins i tot professor)

L'angoixa de la pàgina en blanc és sovint la primera dificultat del viquipedista principiant. Es pot superar fàcilment aprenent pas a pas, "en realitat" millorant la Viquipèdia. Es recomana aprendre les bases de la sintaxi wiki llegint l'ajuda, després assajar a la «pàgina de proves» (és una pàgina perquè els principiants puguin modificar-la a voluntat sense por a equivocar-se i així familiaritzar-se amb el wiki). Els alumnes hi aprendran a crear hiperenllaços (anomenats al wiki enllaços interns), inserir imatges o galeries d'imatges, fer servir plantilles, construir taules, escriure fórmules matemàtiques, etcètera. Si algú esborra per descuit la pàgina, això no desendreçarà absolutament res. L'alumne pot llavors (sol o en grup) intentar completar o millorar un paràgraf existent (explicant el perquè dels seus afegits o modificacions al resum d'edició), i després ja es pot llançar a crear una pàgina.

El professor pot tranquil·litzar els alumnes i ajudar-los en els seus primers passos ensenyant-los:

• la facilitat que hi ha en corregir o eliminar un error, però amb això no ha d'incitar a "fer qualsevol cosa", perquè això seria un consum inútil de recursos en memòria i amplada de banda de comunicació (és l'ocasió d'una reflexió col·lectiva i individual sobre els impactes ecològics de les eines informàtiques i d'Internet, que amb la Viquipèdia també es pot contribuir a disminuir); les bases s'adquireixen en algunes desenes de minuts;
• l'interès de la funció "previsualitzar" i les relectures atentes abans de fer clic sobre el botó "desa la pàgina";
• la possibilitat (per a dificultats que no es pugin resoldre amb l'ajuda en línia) de demanar ajuda a un altre usuari expert, un administrador, a la taverna, etc.

Per no desmotivar els principiants, l'ideal és que l'equip pedagògic inclogui almenys un contribuïdor experimentat (alumne, estudiant, professor, membre extern) o que el professor hagi dedicat el temps necessari per iniciar-se en les bases i les normes fonamentals de la Viquipèdia, si no és així, les contribucions que es trobin no conformes al projecte enciclopèdic s'arrisquen a que siguin esborrades ràpidament. Per exemple, s'ha d'evitar una poesia col·laborativa, una redacció sobre les vostres vacances, una autobiografia, un article sobre el centre escolar (excepte si es tracta d'un monument històric, o que tingui una característica excepcional), la publicació dels dibuixos dels alumnes no tenen lloc a la Viquipèdia; mentre que una anàlisi de text, un resum de novel·la coneguda, un comentari argumentat sobre un quadre conegut, etcètera, hi tenen el seu lloc, si són referenciades i neutres.

Per altra banda, a molts alumnes els intimida la idea que la seva obra la podrà llegir tothom, i que persones desconegudes la podran suprimir o criticar. Si opten per continuar sent anònims, sovint és frustrant que el seu treball no els sigui personalment atribuït o reconegut, i si treballen amb el seu propi nom (en la pàgina de discussió sobretot), prenen el risc que els seus errors siguin visibles o quedin conservats a l'historial de la pàgina. La Viquipèdia és afortunadament un treball comú en constant correcció on cadascun té dret a equivocar-se. Recordeu: podeu aprendre en la «pàgina de proves», després podeu agafar el costum de fer servir la funció «previsualitzar», tot això són mitjans per reduir molt el nombre d'errors. A més els contribuïdors experimentats saben molt bé que ells han après dels seus errors o tempteigs.

Per últim, alguns pensen que un article de la Viquipèdia no pertany a ningú. Cada autor és propietari de la part que ha escrit ell, però l'article en si està cedit sota llicència lliure. És una de les bases del treball col·laboratiu oferir el vostre saber i el vostre treball, acceptant que tothom tingui el dret d'afegir-hi o retirar-hi contingut, de modificar-lo o fins i tot de proposar la seva supressió o la seva fusió amb un altre article (tot això no obstant ha d'estar justificat i sovint ha de ser discutit). De vegades l'alumne o el professor consideren que calia conservar les seves modificacions... En aquest cas poden defensar-ho recolzant la seva demanda en una argumentació (argumentar, convèncer o saber reconèixer els errors són també processos pedagògics). Un contribuïdor no té cap garantia que un article evolucioni com ell desitjava, i sovint descobreix que aquestes evolucions l'enriqueixen. En cas de conflictes aparentment insolubles, hi ha la possibilitat d'enunciar els punts de vistes contradictoris, però referenciats i argumentats. També es pot sol·licitar l'ajuda d'un mediador voluntari. Enriquir consisteix cada vegada més en millorar articles, més que a crear-ne, excepte per als especialistes.

Temors i expectatives del professor

Molts professors temen d'entrada que certs alumnes copiïn mandrosament el contingut de la Viquipèdia sense comprendre-ho i sense citar les fonts, o sense anàlisi crític (plagi), o que aprenguin coses farcides d'errors. Això succeeix, com succeïa quan els alumnes copiaven passatges sencers de llibres sense comprendre'ls, o les solucions d'un exercici. Però crear a partir del contingut de la Viquipèdia permet a l'alumne comprendre que amb Google, o amb programaris més especialitzats, és fàcil per al professor localitzar un plagi (Viquipèdia està molt ben indexada i seguida per Google).

Certs professors han prohibit als seus alumnes fer servir la Viquipèdia, cosa que només serveix perquè els alumnes la continuïn fent servir sense tenir guies adequades. Amb el temps, el contingut de la Viquipèdia s'enriqueix i les pàgines s'allarguen i ja no permet que els alumnes simplement copiïn un contingut curt i bàsic. Han d'analitzar els articles per trobar-hi la informació necessària.

En canvi, altres professors han demanat als seus alumnes o que trobin i corregeixin els errors de la Viquipèdia, o que creïn pàgines que hi manquen.

Certs professors pensen que la Viquipèdia és anàrquica i que no podran avaluar el treball de cadascun en una dinàmica col·laborativa. La Viquipèdia no és tan anònima ni es modifica de forma tan anàrquica com les aparences o els seus detractors fan creure.

• Les discussions són signades (o l'adreça IP queda automàticament inscrita com a signatura per a tot contribuïdor no registrat).
• Cada modificació d'un article, creació o supressió de pàgina queda arxivada i datada i associada a l'adreça IP o al compte que identifica el contribuïdor. Aquestes informacions són accessibles a l'historial de la pàgina. Això permet que els professors puguin seguir el treball fet per un alumne. També és possible obtenir estadístiques automàtiques quantitatives.

Cassos particulars (joves, discapacitats, experts, temes emergents, autoformació...)

Per als infants petits contribuir requereix en principi un domini adequat de l'escriptura i de la lectura, però a parvulari la Viquipèdia pot servir per preparar cursos o subministrar imatges lliurement utilitzables. Viquipèdia o Viquillibres Júnior poden ser completats pels professors per respondre millor a les seves necessitats pedagògiques.

A mesura que els alumnes creixen, poden provar de contribuir al nivell que els permeten les seves capacitats. És útil ensenyar-los a fer esborranys i previsualitzar un text fins que es consideri enciclopèdicament útil i necessari i sense faltes, i per tant hagi estat ben rellegit pel grup i el professor, per tal de no carregar l'enciclopèdia d'errors.

A la preadolescència certs alumnes bullen de creativitat i de vegades de malícia, utilitzant amb molt de gust la Viquipèdia de manera lúdica, i intenten provar els seus límits. És útil fer-los veure que ben mirat no són del tot anònims quan modifiquen o degraden la Viquipèdia, i que prenen responsabilitats en fer-ho, a més a més hi ha el risc de que sigui bloquejada la seva capacitat de modificació (a ells, a l'ordenador familiar, o a tota la classe).

Finalment, la Viquipèdia s'ha fet perquè pugui ser utilitzada per persones aïllades però connectades a Internet, o afectades per certes discapacitats. Permet en general que una àmplia comunitat treballi sense desplaçar-se i de manera asincrònica. Els alumnes discapacitats, hospitalitzats, dispersats pel món, poden continuar així contribuint a un projecte comú.

El seu mestre sempre pot identificar i discutir o corregir les seves contribucions mentre no siguin anònimes i massa prolífiques. En aquest últim cas, és possible fixar regles per facilitar el treball del professor; per exemple agrupar les modificacions després d'haver-les previsualitzat o haver preparat un esborrany i comunicar-ho breument i clarament a la pàgina de discussió de l'article. També és possible bolcar-los (validar) a internet en dies fixats.

L'enciclopèdia (incloent-hi les llegendes dels gràfics i les imatges) també és utilitzable per cecs via programaris adaptats de lectura. És per això què no us heu de sorprendre que una imatge de tetera vagi acompanyada d'una llegenda "tetera" que sembla inútil als que hi veuen, però que és necessària per als invidents.