Viquipèdia/La Viquipèdia a classe/La Viquipèdia en l'ensenyament

IntroduccióModifica

 
Triangle pedagògic

La noció d'alumne abasta tot els tipus d'aprenents que ja saben llegir i escriure. Inclouen els alumnes de les escoles i instituts, i els estudiants de les universitats i escoles tècniques, però també els membres d'universitats de la tercera edat o del temps lliure, i per què no els autodidactes que volen aprendre amb altres, etcètera. Als nivells superiors, la distinció entre ensenyant i estudiant s'atenua, el segon sovint és aprenent del primer.

Per a tots aquests estudiants, la Viquipèdia sembla poder ser un suport de models d'educació basats en la participació més activa dels individus en la seva pròpia formació, revalorant l'aprenentatge, no com a acumulació de saber i coneixement, sinó com a factor de «progrés global de la persona».

La Viquipèdia permet en efecte que els alumnes treballin a partir dels seus centres d'interès. Això pot afavorir la seva motivació, el seu esperit d'exploració, i consegüentment l'aprenentatge del treball compartit i cooperatiu, qualitats útils en la vida professional i social.

Requisits previsModifica

 
Es poden fer servir la Viquipèdia en paper, però el treball sobre suport informàtic és ideal, si és possible en un aula informàtica, però no necessàriament

Es recomana:

  • Partir d'un projecte pedagògic concret, la utilitat del qual pugui ser compresa i desenvolupada per l'alumne;
    Per exemple un grup d'alumnes pot iniciar-se començant per millorar la pàgina que parla del seu municipi natal, o del municipi on està situada l'escola completant-hi els capítols història, geografia, geologia, medi ambient, i il·lustrant-lo amb algunes fotos o il·lustracions acuradament acompanyades d'un text. El 2010, tret d'algunes excepcions, les pàgines dels petits municipis sovint encara són molt pobres en informacions. Vegeu també al final d'aquest llibre el capítol consagrat als exemples de projectes.
  • Disposar de diversos ordinadors, connectats a Internet amb ADSL, un dels quals connectat a un videoprojector.
    També és possible instal·lar el motor de la Viquipèdia (el programari lliure MediaWiki) a la intranet de l'establiment per exercitar-s'hi abans de modificar directament la Viquipèdia.
    Treballar sobre un suport paper també és possible, però menys pràctic, més pesat i probablement menys pedagògic.
  • Crear un compte d'«usuari» (individual) i comprendre l'interès de fer-ho;
    Sobretot permet al professor seguir els seus alumnes i a l'alumne trobar l'historial de totes les seves contribucions, o seguir els articles que ha creat o ha modificat, etcètera. Ofereix també una pàgina personal de presentació, i una pàgina personal de discussió. El contingut d'aquestes pàgines ha de ser respectuós amb els altres, sobri, clar i argumentat, en la mesura del possible (és també un exercici pedagògic interessant).
  • Iniciar-se prèviament en les regles bàsiques de la Viquipèdia, és a dir:
- comprendre els principis fonamentals de la Viquipèdia anomenats els cinc pilars;
- comprendre les funcions més útils i habituals de les pestanyes que apareixen sobre les pàgines de la Viquipèdia (en mode lectura o en mode modificació);
- llegir l'ajuda sobre els errors més corrents.
  • És útil iniciar prèviament els alumnes en la tècnica de redacció d'un bon pla, en el sentit de la Viquipèdia, que a diferència d'una redacció escolar no comprèn generalment conclusió, però inclou enllaços d'hipertext i una introducció que ha de ser un resum clar i concís. Aquest treball es pot preparar eventualment per una iniciació als mapes conceptuals i mentals (adaptats als principis de les categories, articles, paràgrafs i subparàgrafs de la Viquipèdia).

Característiques de la Viquipèdia des del punt de vista pedagògicModifica

Viquipèdia: una eina feta per i per als seus usuaris, que és útil comprendre millor i saber utilitzar béModifica

En pocs anys la Viquipèdia ha esdevingut, en termes de volum, l'eina pedagògica més important, produïda i facilitada per les Tecnologies de la informació i de la comunicació per a l'educació i per l'enginyeria pedagògica.

En ser feta per i per als seus usuaris, molts d'ells han intentat facilitar-ne l'ús pedagògic: els portals, el sistema de categories, els enllaços d'hipertext i els articles connexos, els enllaços externs, i l'aspecte multilingüe permeten a un gran nombre de persones trobar-hi gratuïtament el que busquen entre milions d'informacions, en les principals llengües del món... i anar força més enllà per als que es deixen portar per la seva curiositat o gust de saber. Més que d'altres eines, la Viquipèdia és el que en fan els seus dissenyadors i els seus usuaris, tot modificant-la permanentment.

Una eina basada en preocupacions pedagògiquesModifica

La majoria dels assumptes tractats del parvulari a la universitat tenen actualment els seus articles corresponents a la Viquipèdia.

En els casos en què encara falten, professors i alumnes poden construir-los junts. L'alumne s'exercita llavors a posar-se ell mateix en el paper d'un pedagog, mentre que el pedagog també pot intentar comprendre millor les necessitats de l'alumne i ajudar-lo a respondre, eventualment ajudat per membres competents de la comunitat de la Viquipèdia. L'alumne aprèn també a trobar i a demanar.

Nombrosos articles de la Viquipèdia es poden millorar, simplificar, il·lustrar, posar-hi fonts o completar. Esmerçar-s'hi té un interès pedagògic en si mateix.

Maneres d'ensenyar i d'aprendre amb la ViquipèdiaModifica

La Viquipèdia és un gran projecte multilingüe que és alhora generalista i especialista. La Viquipèdia està en evolució permanent i no té equivalent. És una eina enciclopèdica de cultura general i especialitzada. Sembla a la vegada adaptada a les joves generacions acostumades a les aplicacions de la informàtica, i també a les necessitats dels ensenyants que aprecien que els seus alumnes es confrontin a la complexitat i a l'extensió dels camps culturals, científics i tècnics contribuint a augmentar i millorar aquest corpus.

La Viquipèdia facilita i accelera certes cerques, obre l'esperit a nombroses qüestions connexes a cada tema tractat, però no reemplaça la pedagogia (llegiu «Allò que la Viquipèdia no és»), ni produirà miracles pedagògics sense treball. A més a més, amb el temps les pàgines tècniques es compliquen i es poden tornar esquerpes, sobretot per als més joves. Llavors es pot acudir a Viquillibres, i fer-lo servir o crear pels professors i els seus alumnes més joves.

La Viquipèdia -com tot allò que és nou i agafa una gran volada- és objecte de mites i realitats que el pedagog pot i ha d'aprendre a desxifrar amb els seus alumnes (el professor pot, amb els seus alumnes, estudiar la validesa de les fonts de la Viquipèdia i veure com millorar-les), i ha de tenir present els avantatges i inconvenients del fet que la informació no sigui quallada, o del fet que els articles siguin redactats per una comunitat que inclou nombrosos no-experts (pot ser l'ocasió d'una reflexió sobre l'expertesa, el consens, el fruit i l'aprenentatge col·laboratiu, la millora continua, etcètera).

La Viquipèdia és un projecte enciclopèdic que es defineix com a multilingüe, universal: «un projecte d'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar». El seu contingut està escrit, estructurat i il·lustrat per internautes voluntaris gràcies a la tecnologia «wiki» que facilita altament la intel·ligència col·laborativa, sobre la base de normes senzilles (evolutives, però compartides) elaborades pels mateixos viquipedistes.

El contingut de la Viquipèdia, que es pot difondre lliurement, està disponible a la web per a un gran nombre de gent.

La Viquipèdia és molt consultada pels alumnes i estudiants però pocs alumnes dels col·legis gosen contribuir-hi espontàniament. Nombrosos professors (actius o retirats) i estudiants hi col·laboren, per plaer o per produir ells mateixos l'eina de coneixement que s'apropa al que pressenten com allò que els hi és més útil (allò que han escrit a la Viquipèdia respectant les normes bàsiques, sovint ho trobaran més tard millorat i il·lustrat per altres, enriquit d'enllaços interns i externs, i de vegades traduït en altres llengües). Alguns col·laboren per altruisme, altres entenen què col·laborar a la Viquipèdia, dipositant-hi el seu saber, és fer fructificar el seu capital de coneixement.

Es pot aprendre de la Viquipèdia de dues maneres, que corresponen respectivament a dos enfocaments pedagògics molt diferents:

  1. La primera és fer de l'alumne un lector-estudiant amb un enfocament que és el de la pedagogia clàssica (cerca, consulta i explotació d'informacions).
  2. Un segon enfocament (el de la pedagogia activa) hi afegirà una dimensió suplementària; la de la contribució. Fa també de l'alumne un redactor i eventualment il·lustrador que s'integra dins d'una comunitat aprenent.

Hi ha encara una tercera via, per a estudiants de bon nivell, és la de l'estudi de la Viquipèdia en si mateixa.

L'alumne lectorModifica

L'ensenyant fa servir la Viquipèdia com recurs d'informació, perquè l'alumne aprengui a valorar aquesta font d'informacions i de coneixements, tot comprenent i mesurant els límits. En aquest cas el projecte Viquipèdia es fa servir passivament i parcialment traient-ne profit del seu contingut valorat pel treball de l'alumne que s'ha de formar a l'anàlisi crítica del que hi troba.

L'alumne lector i contribuïdorModifica

Esdevenint un contribuïdor actiu, l'alumne aprèn altres habilitats. S'inicia a les satisfaccions i restriccions d'un treball col·laboratiu, participant a la construcció útil d'un saber que quedarà.

El projecte enciclopèdic i el programari MediaWiki esdevenen llavors un doble suport de pedagogia activa.

«Més val ensenyar a algú a pescar que no pas donar-li un peix», diu un cèlebre proverbi. L'analogia no és gaire bona perquè en aquest afer no es dóna la mateixa situació que apareix en la sobreexplotació dels recursos naturals com és el cas de la pesca. Contribuir a la Viquipèdia, és aprendre a pescar (la informació, el coneixement), tot proposant al conjunt de pescadors d'augmentar el recurs treballant de manera col·laborativa i durable, perfeccionant la canya de pescar i l'art de manejar-la. L'alumne pot així participar en la construcció de la «societat del coneixement» i no només experimentar-la.
Això no és cert més que per als alumnes que tenen accés a Internet, el que exclou encara molts éssers humans del planeta. La Viquipèdia intenta fer les seves pàgines i les seves il·lustracions més «lleugeres» de manera que es puguin descarregar més fàcilment i ràpidament via un telèfon portàtil, però encara hi ha nombrosos problemes a resoldre (accés, empremta ecològica dels sistemes, etcètera). Aquests últims aspectes també poden ser objecte d'una reflexió ètica i pedagògica. La classe pot contribuir a trobar solucions a aquests problemes.
A títol d'exemple, les agències governamentals (totes les agències nord-americanes no sotmeses a la confidencialitat imposada per la defensa o la seguretat nacional), i un nombre creixent de científics i estudiants o certs serveis d'arxius, publiquen ara les seves dades, tesis o estudis sota llicències lliures i gratuïtes, fent-los així més fàcilment disponibles als països i persones pobres). Aquest pas no és sempre altruista (s'obté notorietat, i altres retorns), però això contribueix a millorar el contingut enciclopèdic i la verificabilitat del contingut de la Viquipèdia.

L'estudiant que estudia l'objecte ViquipèdiaModifica

Un tercer mode d'utilització pedagògica de la Viquipèdia, més aviat reservat a estudiants d'alt nivell, és la de l'estudi de la Viquipèdia.

Observar, descriure i desxifrar el més objectivament possible (és a dir de manera tan neutra com sigui possible i amb el mínim d'apriorismes possible) el sistema, les bases i el procés fins i tot la construcció i l'evolució de la Viquipèdia, a la manera d'un etnosociòleg, d'un ecòleg o d'un etòleg o filòsof. Aquest enfocament és ric en ensenyaments.

La Viquipèdia, lluny d'autoofegar-se o de produir un caos informe de dades com predeien alguns dels seus primers detractors, ha esdevingut en efecte un laboratori: un sistema autocatalitzat, en plena autoorganització. Aquest laboratori únic i relativament transparent ofereix tots els seus arxius, les seves pàgines de discussió. Això tampoc té cap equivalent. Comença també a produir eines estadístiques que poden ajudar a estudiar aquest camp nou, el de la construcció col·laborativa i visible d'una infosfera, fins i tot d'un element nou de la noosfera, que pocs prospectivistes havien vist venir abans dels anys 1990. Però, el mètode d'estudi més positiu i més pedagògic potser no és -com s'ha fet- demanar als estudiants que esmunyin voluntàriament errors en el projecte enciclopèdic per veure en quant temps serien corregits, això des d'un cert punt de vista significa imposar a aquests estudiants, amb el pretext de rigor científic, de posar-se en situació «anticol·laborativa», promocionant el sabotatge o el vandalisme com a eina d'estudi, el que és una manera d'introduir un curiós biaix en el sistema que s'estudia pretenent fer una prova imparcial.

Avantatges i interès de treballar amb la ViquipèdiaModifica

En tots els casos, ja sigui fer servir la Viquipèdia o contribuir-hi, no és ni especialment fàcil, ni particularment difícil. Per a uns és un joc o un plaer, per a d'altres és un assumpte de curiositat, en tots els casos és sempre una activitat que mobilitza temps, atenció i energia. En el segon cas (contribuir a la Viquipèdia) es poden afegir les motivacions suplementàries següents:

  • Sentir-se útil, per haver millorat l'eina i el seu contingut.
  • Poder trobar més tard les pròpies contribucions, enriquides o corregides per altres, la qual cosa pot ser un mitjà de capitalitzar i millorar un saber, amb un retorn de la inversió potencialment interessant i de vegades sorprenent.