Viquipèdia/La Viquipèdia a classe/Projectes pedagògics emprant Viquipèdia

Viquipèdia com a font d'informacióModifica

La idea que l'alumne es vegi impulsat a dubtar de les seves fonts, i tingui l'obligació de validar-les és particularment interessant per al professor. El prepara per a una investigació bibliogràfica pertinent. A més, creuar les fonts, validar les informacions, avaluar el grau de fiabilitat prepara les competències científiques, però prepara també a ser més autònom i menys vulnerable i crèdul a la vida.

L'alumne que hi treballa comprèn de pressa que la Viquipèdia no és mai una font absoluta que es pugui copiar sense reflexionar; això a la fi és més aviat positiu en un enfocament pedagògic. Així el copiar-enganxar és doblement arriscat:

  1. ni el professor, ni la Viquipèdia no accepten el plagi i això s'explica de manera equilibrada;
  2. cadascun resta responsable in fine de la comprovació de les fonts i de l'ús que fa de la informació.

En canvi, en la mesura que s'encoratja a referenciar els articles, tots els elements per jutjar una informació i la seva neutralitat eventualment poden ser presents en un article. Així una universitat americana (Middlebury College) fa que s'utilitzin els articles de la Viquipèdia com a punt de partida d'una investigació bibliogràfica.

La Viquipèdia pot servir així de base com a bon exemple del camí de cerca d'informació en l'univers d'informacions que és Internet. Allò pot desviar d'una visió clàssica de la cerca d'informació en obres com són els diccionaris i les enciclopèdies, però permet posar un peu en l'univers més canviant dels àmbits en constant evolució, com sobretot l'àmbit de les tecnologies de la informació.

Cerca d'informacions i plagiModifica

Quin és el problema que hi trobem amb el plagi? En principi, estem contents que l'alumne ens lliuri una informació de valor. Ha demostrat així una certa capacitat de cercar informació.

Llavors, hi ha dos casos:

  1. Si la informació no és pertinent, quedem decebuts i podem fàcilment detectar la impostura. L'alumne ha comès l'error de no validar la pertinència de les seves informacions. O bé no ha comprès la pregunta, o bé ha estat massa mandrós per intentar comprendre-la.
  2. Si la informació és pertinent, i "oblida" citar les seves fonts, intenta que se l'avaluï en base a un treball que no és el seu. Aquí encara hi ha dos casos:
  • Sovint, es pot tractar d'un error d'apreciació, sigui perquè podia haver comprès que la consigna era retornar la informació demanada, sigui perquè no ha après a citar correctament les seves fonts. El professor havia expressat clarament el que esperava? I d'altra banda, l'alumne no haurà trobat de vegades professors que ja han quedat satisfets amb aquest resultat?
  • La noció de plagi no es verifica més que si l'alumne és conscient que l'objectiu de l'exercici és subministrar al resultat d'una reflexió de part seva, i per tant que el seu nivell de competència en gestió de fonts documentals era suficient i que la demanda del professor era clara.

Què es pot aprendre de la Viquipèdia en tant que lector?Modifica

En primer lloc, la Viquipèdia és malgrat tot una font d'informació important. Certs articles són excel·lents síntesis sobre assumptes extremadament variats, i això es dóna particularment en els assumptes d'interès de les joves generacions.

Però igual que s'ha après a anar més enllà del diccionari quan érem petits i fins i tot encara que continua sent un company indispensable, cal saber prendre distància amb la Viquipèdia. Aprendre a citar, referenciar les fonts, a no fer plagi. Aprendre a avaluar la pertinència d'una font. D'altra banda el nombre de referències en un article és un bon indicador de la seva serietat.

Així, per mimetisme, es pot comprendre com construir un document digne de serietat.

Què es pot aprendre de la Viquipèdia en tant que redactor-contribuïdor?Modifica

L'estructura, els principis de gestió i de funcionament de la Viquipèdia i el seu mode de gestió interna dels conflictes són propers als de la democràcia participativa, cosa que ja és en si mateix molt pedagògic.

Aprendre la dinàmica col·laborativa i aprendre d'aquesta dinàmicaModifica

Tots els contribuïdors experimentats diuen que la Viquipèdia és una molt bona escola de modèstia i de responsabilització; tant per als alumnes i els seus professors, com per a tots els contribuïdors que duren, i també per a tot contribuïdor d'alt-nivell. Aquests últims han d'explicar de manera simple dades de vegades complexes, sota pena de ser convidats a reformular més clarament la seva exposició.

La Viquipèdia és una escola de modèstia. No se signen els articles o les modificacions (però se signen les afirmacions, interrogacions o respostes a la pàgina de discussió). Cadascun ha de respectar els principis fundadors del projecte Viquipèdia. Cada redactor ha d'acceptar que els seus articles o modificacions siguin referenciats, contradits o en el seu moment modificats. Això imposa a cadascun argumentar clarament, precisar o aclarir el contingut dels articles i de les modificacions. Es pot discutir a la pàgina de discussió de cada article, a la pàgina dels contribuïdors registrats o a pàgines dedicades. La tolerància és aquí més difícil del que sembla de vegades, sobretot quan es creu ser especialista d'un tema. Forçar-se a explicar un punt de vista és, en general, un bon mitjà d'aclarir-lo, fins i tot de modificar-lo.

Aprenentatge per l'experimentació de la lògica col·laborativaModifica

L'alumne i el professor poden descobrir els interessos mutus, els beneficis compartits (i l'«efecte bola de neu») del treball col·laboratiu, ben conduït. Per exemple, en un taller d'aplicació de la Viquipèdia en l'aprenentatge d'idiomes impartit per l'associació Amical Viquipèdia, una noia que estudiava català volia escriure un article sobre unes postres típiques del seu país. Va començar escrivint-lo en francès que és la llengua en que havia estudiat a l'escola i que coneixia millor que el català. Després el va anar traduint al català. En tornar a accedir a l'article en francès, encara que només havien passat uns minuts des que l'havia gravat, es va trobar que algú ja hi havia posat una fotografia molt ben feta d'un plat amb les postres. Un cop acabat l'article poc després algú altre li havia corregit les faltes d'ortografia de forma que va poder veure on s'havia equivocat.

La lògica col·laborativa es pot comprendre de dues maneres complementàries: via un enfocament teòric (més difícil per a un públic jove) o via l'experimentació. Vegem-los:

  1. Fent un enfocament teòric: estudiar les 50 últimes modificacions fetes sobre un article (article bastant ric, article de qualitat, article científic o article molt polèmic), consultant i estudiant l'historial de la seva pàgina, o estudiar alguns exemples de contingut de pàgines de discussió pot ajudar a comprendre com es construeix col·laborativament un article de qualitat, i quins són els «consells» que ho faciliten i les «trampes» a evitar.
  2. Fent un enfocament pràctic: experimentar llavors aquesta lògica creant o millorant concretament un verdader article és sovint més atractiu i pedagògic. És a més a més un factor de millora de la competència de redacció d'alumnes motivats. «Passar a l'acció» millorant la Viquipèdia és el millor mitjà de comprendre la seva lògica, ara no en una classe de 20 a 30 alumnes, sinó amb una comunitat de centenars de milers de contribuïdors directes o indirectes i de lectors potencials força més nombrosos.

Com ho pot fer el professor per crear condicions que animin a l'alumne a passar a l'acció? L'avaluació (la nota) sovint no és la principal motivació, ja que l'avaluació de la contribució d'un autor en un grup és bastant difícil (per exemple el contingut qualitatiu o quantitatiu afegit per un alumne no diu res del treball fet abans per trobar la informació que queda sintetitzada en l'afegit). D'altra banda, és difícil afegir alguna cosa quan l'article és ja molt complet (per exemple un article de qualitat).

El principiant també es pot iniciar a la lògica col·laborativa a la pàgina de proves, que pot ser l'espai dels primers "cursos" (exemple: fer un glossari, proposar resums d'idees presentades pels participants, redactar un pla del curs...)

Exemples i suggeriments de projectes pedagògicsModifica

La majoria de les modificacions fetes en el marc d'un taller o projecte pedagògic o de formació afecten un capítol, un article, i més rarament un grup d'articles de la Viquipèdia. Tots els exemples que s'esmenten més avall s'han de fer (tant si al treball se li posa nota com si no) sota el control dels professors i eventualment d'ajudats d'experts en la Viquipèdia que hauran sol·licitat (que poden per exemple validar un esborrany abans de publicar-lo o corregir l'article una vegada es consideri provisionalment acabat). Els que els ajuden no han de cedir a la temptació de fer en lloc dels estudiants les operacions de què tenen eventualment el costum de fer (categorització, enllaços interns, referenciar...), sinó ajudar-los a experimentar el camí col·laboratiu i la recerca de qualitat.

Suggeriment: En el cas d'un article d'alt nivell (síntesi o vulgarització d'una tesi doctoral molt tècnica per exemple), l'article final pot eventualment assenyalar (en el seu historial o a la seva pàgina de discussió) la data de validació, fins i tot un enllaç directe cap a l'última versió validada per un expert, l'autor de la tesi. El professor contribueix així ell mateix a millorar l'eina que és la Viquipèdia. Nombrosos professors (retirats o durant el seu temps lliure) són ja lectors i correctors de la Viquipèdia. Aquí la diferència és que fan aquest treball directament i "col·laborativament" amb els alumnes (i eventualment amb altres contribuïdors), per a l'interès general i no només per al curs anual dels seus alumnes.

Diverses vies possiblesModifica

Hi ha diversos enfocaments possibles, segons l'edat dels alumnes, el temps a dedicar al projecte i l'abast del projecte:

  1. El professor confia a cada alumne la missió de crear el seu propi article (o un paràgraf il·lustrat en cas dels més joves o de manca de temps) per aprendre i posar en practica totes les etapes d'un article; des de la recerca de fonts fins a l'edició final passant per l'exploració del context i la selecció d'informacions pertinents, útils i verificables.
  2. El professor proposa a un grup (o alguns subgrups ja iniciats al funcionament de la Viquipèdia) de repartir entre els alumnes les diferents tasques i etapes de creació d'un o diversos articles... amb la particularitat que després cadascun explica i discuteix amb el grup el que ha fet, per què i com.
  3. És possible i interessant per a un professor o grup d'alumnes seguir i millorar un mateix projecte any rere any.
  4. El professor proposa un exercici escrit (individual o en grup) sobre un tema concret, en forma d'un esborrany de pàgina o de paràgraf de la Viquipèdia, a posar en línia una vegada corregit i validat (amb enllaços interns o externs i fonts a inserir correctament).
  5. Idealment el tema escollit ho ha de ser pel professor i l'alumne, per exemple de una llista d'articles a crear.

En certs àmbits ja ben coberts per la Viquipèdia, crear una pàgina pertinent és cada vegada més difícil. En altres àmbits falten els articles, però serà difícil per als alumnes de trobar fonts per redactar-los. És el cas, per exemple, d'artistes antics poc coneguts, fauna i flora rara o comuna però poc estudiada fins avui.

Per constituir una llista de temes es poden cercar els enllaços vermells a la Viquipèdia o reflexionar sobre els articles que a un li agradaria trobar sobre la seva disciplina, i que no han estat encara creats. Finalment és possible consultar les categories o articles de la versions en anglès, francès o castellà de la Viquipèdia i proposar les traduccions o articles homòlegs per la Viquipèdia en català.

Ancoratge del projecte a la zona o als interessos dels redactorsModifica

La motivació dels alumnes, joves o menys joves, es pot reforçar amb un ancoratge local del projecte, o per la tria d'un tema que els interessi particularment. Per exemple:

  • completar una pàgina existent (la del municipi, la comarca o el país, per exemple) en els seus aspectes d'història, geografia, geologia, cultura, arqueologia, paleontologia, economia, etcètera; o
  • crear una pàgina sobre l'entorn: el bosc proper, la reserva natural més propera, la xarxa hidrogràfica (riu, riera, llac i la seva història, la seva fauna i flora, etcètera);
  • crear una pàgina (o completar-la) sobre un personatge històric local o que ha marcat la història local, o sobre un monument destacable, un arbre destacable, una estructura geològica destacable;
  • fer fotografies el més pertinents possible del municipi i dels monuments i paisatges propers, acompanyar d'una llegenda aquestes fotos (en un bon català, però també en anglès, francès, italià o castellà) i aprendre a carregar i classificar aquestes imatges en les categories de Wikimedia Commons per tal de fer-les accessibles a tothom, enllaçar-les a l'article o als articles que correspongui; també és important constituir a Wikimedia Commons un fons de fotografies antigues pertinents i lliures (aconseguint un permís del propietari dels drets, o digitalitzant una foto de més de 70 anys, o arribant a un acord amb l'arxiu fotogràfic); d'aquesta manera una escola amb el pas del temps pot constituir el seu propi petit observatori del paisatge;
  • crear una pàgina sobre un esdeveniment distingint al municipi (a condició de disposar de documentació suficient, verificable; i que aquest esdeveniment respongui als criteris de notabilitat de Viquipèdia).

Les escoles i els centres de formació especialitzats podran contribuir a enriquir l'enciclopèdia segons les seves competències i centres d'interès:

  • Una escola tècnica podrà, sota el control del professor, inserir a la Viquipèdia o a Wikimedia Commons les fotos o esquemes pertinents, o explicacions tècniques útils (com els col·laboradors de Josep Espasa i Anguera ho varen fer a començaments del segle passat a l'Enciclopèdia Espasa que estava il·lustrada amb nombrosos gravats tècnics)
  • Els químics o físics poden millorar les pàgines relacionades amb els temes que estudien.
  • Estudiants d'història poden, amb els seus professors, verificar o completar pàgines de la Viquipèdia corresponents al seu programa; igualment en geografia, etcètera.
  • Estudiants de botànica podran completar les pàgines generals consagrades a la flora i a les espècies animals associades a cada planta o grup de plantes (pol·linitzadors, patògens, simbionts, etc.).
  • Estudiants de geologia podrien completar les pàgines especialitzades.
  • Estudiants de lletres poden completar els articles relatius als autors clàssics o moderns poc coneguts.
  • Un enorme però apassionant treball espera als estudiants de biologia, que podran així produir i posar al dia l'eina que no han gosat encara somiar: una enciclopèdia del món viu, actualitzada al ritme del progrés del coneixement, que és en aquest àmbit molt ràpid en genètica i bioquímica.
  • Els estudiants de veterinària podrien completar els articles sobre les zoonosis, l'anatomia animal, i llistar les malalties referents als animals domèstics o de cria.
  • Els estudiants d'una escola de grafisme o de Belles Arts podran contribuir al taller gràfic de la Viquipèdia i millorar-ne la qualitat visual o la il·lustració dels articles en relació amb les arts.
Exemple. El projecte P8 és un taller organitzat pel departament d'Arts Plàstiques de la Universitat París 8, que des de fa diversos anys convida als estudiants a completar les pàgines de la Viquipèdia consagrades a les arts plàstics i a la història de l'art (incloent art digital, disseny, arquitectura, cinema, etc.). Cada estudiant s'inicia així en el treball col·laboratiu, i ha de crear almenys un article recolzant-se en la documentació existent, i eventualment trobant l'artista en qüestió, si encara és viu.
  • Estudiants de llengües, sols o en grup es poden exercitar a traduir i millorar articles o llegendes d'il·lustracions (a Wikimedia Commons; per exemple amb les 100.000 fotos de l'arxiu alemany oferts a Wikimedia que necessiten una traducció, almenys en català i en anglès)
  • En ocasió d'una exposició oral, el professor pot proposar als alumnes presentar el contingut d'aquesta exposició en forma d'article o de paràgraf de la Viquipèdia, el que permet als alumnes iniciar-se a la recerca d'il·lustracions lliures, a donar un format adaptat a internet, a referenciar, etcètera, i que permet a la classe conservar un rastre d'aquesta exposició que podrà eventualment ser completada els anys següents.
  • Un projecte també pot completar-se amb recursos (imatges, sons, música, gràfics...) emmagatzemats en un altre wiki complementari. Per exemple, es pot crear o completar una nova categoria a Wikimedia Commons (base de dades d'imatges i altres fitxers multimèdia de la Viquipèdia) per dipositar-hi i classificar-hi –acompanyades d'una llegenda (almenys en català i en anglès, si és possible)– les imatges que no es poden incloure en un article a falta de lloc. D'aquesta manera s'evita sobrecarregar-lo (en termes d'amplada de banda de transmissió de dades).

Altres factorsModifica

Ecociutadania, èticaModifica

La noció de treball col·laboratiu, de repartiment de recursos culturals i de coneixement és unànimement reconeguda pel seu interès en termes ètics i de ciutadania.

La Viquipèdia presenta l'interès de proposar un corpus multilingüe on la informació està concentrada, és més fàcil de trobar, conservar i verificar que en els milions de blogs, pàgines personals i breus de diaris no referenciats. Aquest corpus, d'alguna manera autoconstruït i automantingut, és cada cop més referenciat i verificable (i ho serà encara més i millor a mesura que professors i universitaris es van implicant per acompanyar la seva evolució).

Comprendre (pel fet de haver-hi contribuït) la utilitat i l'acumulació de treball que representa un article de la Viquipèdia pot incitar certs alumnes a no tenir més ganes d'intentar "destrossar" el projecte o el treball dels seus camarades. És un aprenentatge del respecte d'altri que és necessari a la vida social.

Però, com ho testimonien les pàgines de discussió dels articles, no tot s'hi fa fàcilment ni sense topades: aprendre a construir el consens, a escoltar els arguments dels altres, a confrontar i afinar els arguments, a resoldre de manera no violenta conflictes d'edició, les divergències d'interpretació i els desacords, és certament una de les virtuts del treball col·laboratiu. Tanmateix no és recomanable submergir alumnes encara inexperts en un conflicte d'edició, però ensenyar-los i explicar-los com es pot resoldre un conflicte d'edició és igualment pedagògic.

Les millores haurien de permetre reduir l'empremta ecològica i energètica de la Viquipèdia. És també un missatge que els professors poden donar als estudiants. Causar el mínim impacte possible, vigilar la sobrietat i l'adequació dels texts i il·lustracions, redactar els esborrany abans de posar-los en línia estalvien amplada de banda de comunicacions, espai de memòria als servidors, energia i recursos naturals. La contribució de les xarxes i sistemes informàtics a la degradació del medi ambient i al canvi climàtic no és més menyspreable. Professors i alumnes poden intentar reduir-la via un treball més eco-racional a la Viquipèdia.

EmulacióModifica

El treball col·laboratiu i compartit no prohibeix una certa emulació permesa per la participació en els concursos o projectes d'articles etiquetats articles de qualitat.

No es tracta de superar algú o altre, sinó simplement de tenir el plaer de ser reconegut per haver contribuït a millorar alguna cosa que es pot assemblar a un bé comú; una eina de cultura compartida.

Límits pedagògicsModifica

La Viquipèdia encara està en la seva primera joventut. Els seus principals límits poden, com ja s'ha vist, ser trumfos. Vegem-ne alguns amb els que es trobaré el professor:

  • El nombre d'articles nous disminueix naturalment a mesura que l'enciclopèdia es completa, i serà sens dubte més difícil completar les pàgines ja riques en les grans qüestions.
  • Un grup d'alumnes massa gran és més difícil de seguir, però un de massa petit produeix menys interaccions.
  • La maduresa i les competències dels alumnes influiran en la velocitat d'avanç i la qualitat de les seves contribucions. Com en tot projecte col·laboratiu, alumnes més interessats amb l'eina o el projecte es poden aïllar o avançar el grup, i inversament alumnes poc acostumats o menys interessats es poden distanciar. De vegades és difícil ajudar cadascun a descobrir i expressar les seves competències en un grup.
  • Certs professors o certs estudiants són especialistes o experts en la seva disciplina. Quan debuten a la Viquipèdia s'arrisquen a veure qüestionades les seves contribucions (per exemple si no són acuradament referenciades) esborrades per altres autors menys competents o menys "al dia" que ells en el seu àmbit. Es recomana a aquests especialistes demanar consell a un administrador abans d'introduir contingut molt complex en un article, normalment tot just crear un compte un usuari expert dóna la benvinguda, els especialistes es poden adreçar a ell perquè els ajudi en les primeres contribucions. Posar-se a l'abast del major nombre (vulgarització) és també molt pedagògic, fins i tot per a un expert.

Exemples d'experiències pedagògiquesModifica

Vegeu alguns exemples d'iniciatives i experiències pedagògiques: