Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/Aplicacions dels satèl·lits

Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.

Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials.

Els satèl·lits tenen aplicacions molt variades i importants, tant en el camp civil com en el militar. Encara que els satèl·lits es limiten a obtenir i/o transmetre informació, aquesta informació pot ser de gran utilitat per les activitats humanes a terra. Les dades dels satèl·lits juguen un paper clau en molts aspectes de la vida moderna (televisió per satèl·lit, navegació par GPS, previsions meteorològiques,...), i la seva importància creix a mesura que la tecnologia permet fer satèl·lits amb més complexitat i capacitat.

Hi ha molts tipus de satèl·lits artificials segons la missió que acompleixen:

Tipus	Descripció
Satèl·lits d'observació	Obtenen imatges de la superfície terrestre en tot tipus de resolució (des de kilòmetres fins a inferiors al metre) i longitud d'ona (des de la llum visible fins a les ones de ràdio). Aquestes imatges permeten de: Cartografiar zones de difícil accés. Fer un seguiment dels recursos naturals (massa forestal, collites, oceans,...). Identificar jaciments i recursos minerals. Obtenir informació sobre les instal·lacions militars d'altres països (són els anomenats Satèl·lits espies).
Satèl·lits meteorològics	Proporcionen informació periòdica sobre l'activitat atmosfèrica, normalment per mitja d'imatges. Els de més anomenada són els que estan situat en òrbita geostacionària (ex. Meteosat), però també existeixen en òrbita baixa (ex. Metop)
Satèl·lits científics	Recullen dades directament a l'espai (del camp magnètic terrestre, aurores polars, radiacions...) o realitzen experiències científiques especials.
Satèl·lits astronòmics	Permeten escrutar l'espai sense l'obstacle que suposen els núvols i l'atmosfera terrestre.
Satèl·lits de navegació	Permeten determinar la posició de qualsevol punt de la superfície del globus amb molta precisió. Són utilitzats per a la navegació de vaixells, avions i cotxes, però també per guiar míssils i altres armes. Existeixen dos sistemes operacionals: GPS (americà) i GLONASS (rus). La unió europea està desenvolupant un tercer sistema, Galileu.
Satèl·lits de comunicacions	S'utilitzen per a la transmissió d'informació (emissions de TV, telefonia, dades,...) i solen situar-se en òrbita geostacionària. Serveixen per: Transmetre una emissió directament a grans regions de la superfície (per exemple, a un continent sencer). Establir enllaços de comunicació a gran distància. Donar una cobertura telefònica d'abast mundial (sistemes Iridium i Globalstar).
Satèl·lits detectors de míssils	Permeten detectar els llançaments de míssils intercontinentals.
Satèl·lits d'escolta electrònica	Recullen i emmagatzemen les emissions ràdio per a l'obtenció d'informació per part dels serveis secrets.