Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/Nivells d'organització de la matèria
Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/Nivells d'organització de la matèria < Ciències de la Naturalesa (nivell ESO) Els nivells d'organització són cadascun dels diferents graus de complexitat en què s'organitza la matèria.
Contingut [amaga] 1 Nivell subatòmic 2 Nivell atòmic. 3 Nivell molecular 4 Nivell cel·lular 5 Nivell de teixit 6 Nivell d'òrgan 7 Nivell de sistema
Nivell subatòmic[modifica] Correspon a les particules que formen els atoms: els protons, els neutrons i els electrons.
El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva de {\displaystyle 1.6\cdot 10^{-19}} {\displaystyle 1.6\cdot 10^{-19}} coulomb i massa de {\displaystyle 1.6726231\cdot 10^{-27}kg} {\displaystyle 1.6726231\cdot 10^{-27}kg} (aproximadament 1800 vegades més pesant que l'electró).
El neutró és una partícula subatòmica sense càrrega elèctrica i de massa similar a la del protó.
L' electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica negativa de {\displaystyle -1,6\cdot 10^{-19}} {\displaystyle -1,6\cdot 10^{-19}} coulombs, la càrrega elemental, i una massa en repòs de {\displaystyle 9,10\cdot 10^{-31}} {\displaystyle 9,10\cdot 10^{-31}} kg
Nivell atòmic[modifica] Format pels àtoms (per exemple el carboni o l'hidrogen).
Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. És la mínima quantitat d'un element químic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula àtom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques del nivell subatòmic.
Nivell molecular[modifica] Nivell format per l'enllaç de diferents àtoms. Per exemple els principis immediats inorgànics -sals minerals i aigua- i els orgànics -glúcids, lípids i hidrats de carboni-.
Una molècula és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics molt forts (covalents).
Nivell cel·lular[modifica] Es el primer nivell biòtic, és a dir, amb vida.
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent.
La teoria cel·lular, proposada el 1839 per Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann, postula que tots els organismes es componen de cèl·lules (unitat anatòmica), que estan especialitzades en determinades funcions (unitat funcional) i que totes les cèl·lules deriven d'altres de precedents (unitat d'origen dels éssers vius).
Un tipus cel·lular és cadascuna de les categories en les quals es poden classificar les cèl·lules d'un organisme pluricel·lular. Encara que la definició és variable, s'estima que l'organisme humà es troba integrat per 210 tipus cel·lulars diferents. Exemples de tipus cèl·lulars: les cèl·lules musculars, les neurones, les cèl·lules sanguínies, els gàmetes, les cèl·lules de la pell, etc.
Nivell de teixit[modifica] Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades amb una mateixa funció i un mateix origen. Així, per exemple, hi ha el teixit adipós, el teixit muscular, el teixit conjuntiu, etc.
La ciència que estudia l'estructura i la funció dels teixits s'anomena histologia.
Nivell d'òrgan[modifica] Un òrgan és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen per realitzar una mateixa funció. Els òrgans, depenent de les seves funcions, s'agrupen en sistemes.
Exemples:
A les plantes: arrel, tija, fulla, flor, fruit Als animals: cor, fetge, ull, pell, etc Nivell de sistema[modifica] Un sistema és un conjunt d'òrgans semblants que fan una funció.