A partir de tota la bibliografia consultada i tenint com a referència diversos estudis estadístics previs com el de “la Asociación Española de Comercio Electrónico” que data del 2003. S’han plantejat diverses hipòtesis que ajudarien a mostrar l’expansió d’aquest sistema de comerç a la societat actual i la manera en què es duu a terme.

Una primera hipòtesi general planteja que el percentatge de persones que no compren es superior al percentatge de persones que si utilitzen Internet com ha mitjà per a les seves compres. L’altre hipòtesi dins d’aquest àmbit es la relacionada amb quin dels gèneres compra més, així doncs s’ha plantejat que són les dones les que més compren a través de la xarxa.

Referent el tipus de persona que empren aquest sistema de comerç es planteja que són els joves el públic principal de les compres a través d’Internet.

Per una altra banda respecte els hàbits de compra en línia estesos en la nostra societat és destaca que la targeta de crèdit seria el mètode de pagament més emprat. I que els productes més comprats són els serveis digitals4 on s’inclouen la compra d’entrades per espectacles, la contractació de viatges, revelat de fotografies o el manteniment de la teva pròpia pàgina web entre d’altres. Relacionada amb la hipòtesi anterior el tipus de portal més popular a l’hora de comprar és del sector serveis, pàgines com Servicaixa.com, Atrapalo.com, etc.

Respecte a la freqüència en què els subjectes utilitzen Internet per realitzar alguna compra es planteja que ho fan un cop al més. El rang de diners que se sol gastar el subjecte cada vegada que fa una compra per internet s’estipula entre uns 20 i 50 euros tenint en compte els tipus de productes i serveis contractats, que en les hipòtesis anteriors s’han establert.

La major part de persones que no compren a través de la xarxa al•leguen que desconfien dels sistemes de pagament i la por a facilitar les seves dades personals.