Esperanto/Prefixos i sufixos I
El prefixos i sufixos poden ser més o menys concrets però s'utilitzen moltíssim en esperanto per crear noves paraules d'una manera lògica sense haver d'afegir més arrels. Amb pocs coneixement es poden saber moltes paraules
Prefixos
modificaFi
modificaAquest sufix indica que alguna cosa no és digna, una cosa de la qual n'hauríem de tenir vergonya:
- Viro: home.
- Fiviro: home indigne
- Rakonto: història
- "Firakonto": història que no s'hauria d'explicar perquè és vergonosa o indigna.
Mal
modificaAquest sufix s'empra per expressar el contrari del que diu l'arrel com s'ha dit a la secció d'adjectius encara que pot utilitzar-se en tot tipus de paraules:
- Rapida: ràpid.
- Malrapida: lent.
- Permesi: permetre.
- Malpermesi: prohibir.
- Fermi: tancar
- Malfermi: obrir
Sufixos
modificaPer afegir el sufix, caldrà treure la terminació del nom (O), de l'adjectiu (A) o de la paraula que sigui abans de col·locar-la. Després la tornarem a posar segons la categoria gramatical de la paraula.
Aĉ
modificaSignifica que una cosa és dolenta. És semblant al prefix FI- però amb un to més subjectiu.
- Domo: casa
- Domaĉo: casota
- Knabo: nen
- Knabaĉo: nen dolent
- Paroli: parlar
- Parolaĉi: parlar malament (d'algú)
Ar
modificaIndica un grup d'alguna cosa.
- Arbo: arbre
- Arbaro: bosc
- Homo: persona
- Homaro: humanitat
- Monto: muntanya
- Montaro: serralada
- Ŝtupo: graó
- Ŝtuparo: escala
Ebl
modificaAquest sufix indica que és possible allò que assenyala l'arrel.
- Legi: llegir
- Legebla: llegible
En aquest cas passa de ser un verb (leg-i) a ser un adjectiu (leg-ebl-a libr-o, llibre llegible)
- Manĝi: menjar
- Manĝebla: menjable, comestible.
- Drinki: beure
- Drinkebla: bebible, potable.
Ej
modificaIndica un lloc adequat per fer-hi alguna cosa.
- Libro: llibre
- Librejo: biblioteca
- Kuiri: cuinar
- Kuirejo: cuina
- Manĝi: menjar
- Manĝejo: menjador.
Et
modificaSignifica petit.
- Libro: llibre
- Libreto: llibret
- Knabo: nen
- Knabeto: nen petit
- Rakonto: història
- Rakonteto: historieta
Id
modificaVol dir descendent de...
- Hundo: gos
- Hundido: cadell
- Reĝo: rei
- Reĝido: príncep
- Latina lingvo: llengua llatina
- Latinidaj lingvoj: llengües que procedeixen del llatí, llengües romàniques (català, castellà, francès, portuguès, italià, romanès...)
Il
modificaVol dir "estri" o "eina"
- Tondi: tallat
- Tondilo: tisores
- Skribi: escriure
- Skribilo: eina per escriure (llapis, bolígraf...)
- Veturi: anar amb cotxe
- Veturilo: cotxe
- Komputi: computar
- Komputilo: Computadora, ordinador
In
modificaVersió femenina d'alguna cosa.
- Viro: home
- Virino: dona.
- Hundo: gos
- Hundino: gossa
- Ĉevalo: cavall
- Ĉevalino: euga
- Porko: porc
- Porkino: truja
Uj
modificaRecipient d'alguna cosa.
- Mono: diners
- Monujo: moneder
- Ovo: Ou
- Ovujo: Ouera
S'empra també pels noms dels països:
- Kataluno: Català (persona)
- Katalunujo: Catalunya.
- La kataluna: català (llengua)
- Hispano: Espanyol (persona).
- Hispanujo: Espanya.
- La hispana: castellà.
- Anglo: anglès (persona)
- Anglujo: Anglaterra.
- La angla: anglès (idioma)
Ul
modificaPersona caracteritzada per l'arrel:
- Malbona: dolent.
- Malbonulo: (persona) malvada.
- Stulta: estúpid (adjectiu)
- Stultulo: un estúpid.