Esperanto/Prefixos i sufixos I

El prefixos i sufixos poden ser més o menys concrets però s'utilitzen moltíssim en esperanto per crear noves paraules d'una manera lògica sense haver d'afegir més arrels. Amb pocs coneixement es poden saber moltes paraules

Prefixos modifica

Fi modifica

Aquest sufix indica que alguna cosa no és digna, una cosa de la qual n'hauríem de tenir vergonya:

  • Viro: home.
  • Fiviro: home indigne
  • Rakonto: història
  • "Firakonto": història que no s'hauria d'explicar perquè és vergonosa o indigna.

Mal modifica

Aquest sufix s'empra per expressar el contrari del que diu l'arrel com s'ha dit a la secció d'adjectius encara que pot utilitzar-se en tot tipus de paraules:

  • Rapida: ràpid.
  • Malrapida: lent.
  • Permesi: permetre.
  • Malpermesi: prohibir.
  • Fermi: tancar
  • Malfermi: obrir

Sufixos modifica

Per afegir el sufix, caldrà treure la terminació del nom (O), de l'adjectiu (A) o de la paraula que sigui abans de col·locar-la. Després la tornarem a posar segons la categoria gramatical de la paraula.

modifica

Significa que una cosa és dolenta. És semblant al prefix FI- però amb un to més subjectiu.

  • Domo: casa
  • Domaĉo: casota
  • Knabo: nen
  • Knabaĉo: nen dolent
  • Paroli: parlar
  • Parolaĉi: parlar malament (d'algú)


Ar modifica

Indica un grup d'alguna cosa.

  • Arbo: arbre
  • Arbaro: bosc
  • Homo: persona
  • Homaro: humanitat
  • Monto: muntanya
  • Montaro: serralada
  • Ŝtupo: graó
  • Ŝtuparo: escala

Ebl modifica

Aquest sufix indica que és possible allò que assenyala l'arrel.

  • Legi: llegir
  • Legebla: llegible

En aquest cas passa de ser un verb (leg-i) a ser un adjectiu (leg-ebl-a libr-o, llibre llegible)

  • Manĝi: menjar
  • Manĝebla: menjable, comestible.
  • Drinki: beure
  • Drinkebla: bebible, potable.

Ej modifica

Indica un lloc adequat per fer-hi alguna cosa.

  • Libro: llibre
  • Librejo: biblioteca
  • Kuiri: cuinar
  • Kuirejo: cuina
  • Manĝi: menjar
  • Manĝejo: menjador.

Et modifica

Significa petit.

  • Libro: llibre
  • Libreto: llibret
  • Knabo: nen
  • Knabeto: nen petit
  • Rakonto: història
  • Rakonteto: historieta

Id modifica

Vol dir descendent de...

  • Hundo: gos
  • Hundido: cadell
  • Reĝo: rei
  • Reĝido: príncep
  • Latina lingvo: llengua llatina
  • Latinidaj lingvoj: llengües que procedeixen del llatí, llengües romàniques (català, castellà, francès, portuguès, italià, romanès...)

Il modifica

Vol dir "estri" o "eina"

  • Tondi: tallat
  • Tondilo: tisores
  • Skribi: escriure
  • Skribilo: eina per escriure (llapis, bolígraf...)
  • Veturi: anar amb cotxe
  • Veturilo: cotxe
  • Komputi: computar
  • Komputilo: Computadora, ordinador

In modifica

Versió femenina d'alguna cosa.

  • Viro: home
  • Virino: dona.
  • Hundo: gos
  • Hundino: gossa
  • Ĉevalo: cavall
  • Ĉevalino: euga
  • Porko: porc
  • Porkino: truja

Uj modifica

Recipient d'alguna cosa.

  • Mono: diners
  • Monujo: moneder
  • Ovo: Ou
  • Ovujo: Ouera

S'empra també pels noms dels països:

  • Kataluno: Català (persona)
  • Katalunujo: Catalunya.
  • La kataluna: català (llengua)
  • Hispano: Espanyol (persona).
  • Hispanujo: Espanya.
  • La hispana: castellà.
  • Anglo: anglès (persona)
  • Anglujo: Anglaterra.
  • La angla: anglès (idioma)

Ul modifica

Persona caracteritzada per l'arrel:

  • Malbona: dolent.
  • Malbonulo: (persona) malvada.
  • Stulta: estúpid (adjectiu)
  • Stultulo: un estúpid.