Esperanto/Prefixos i sufixos I
El prefixos i sufixos poden ser més o menys concrets però s'utilitzen moltíssim en esperanto per crear noves paraules d'una manera lògica sense haver d'afegir més arrels. Amb pocs coneixement es poden saber moltes paraules
Prefixos modifica
Fi modifica
Aquest sufix indica que alguna cosa no és digna, una cosa de la qual n'hauríem de tenir vergonya:
- Viro: home.
- Fiviro: home indigne
- Rakonto: història
- "Firakonto": història que no s'hauria d'explicar perquè és vergonosa o indigna.
Mal modifica
Aquest sufix s'empra per expressar el contrari del que diu l'arrel com s'ha dit a la secció d'adjectius encara que pot utilitzar-se en tot tipus de paraules:
- Rapida: ràpid.
- Malrapida: lent.
- Permesi: permetre.
- Malpermesi: prohibir.
- Fermi: tancar
- Malfermi: obrir
Sufixos modifica
Per afegir el sufix, caldrà treure la terminació del nom (O), de l'adjectiu (A) o de la paraula que sigui abans de col·locar-la. Després la tornarem a posar segons la categoria gramatical de la paraula.
Aĉ modifica
Significa que una cosa és dolenta. És semblant al prefix FI- però amb un to més subjectiu.
- Domo: casa
- Domaĉo: casota
- Knabo: nen
- Knabaĉo: nen dolent
- Paroli: parlar
- Parolaĉi: parlar malament (d'algú)
Ar modifica
Indica un grup d'alguna cosa.
- Arbo: arbre
- Arbaro: bosc
- Homo: persona
- Homaro: humanitat
- Monto: muntanya
- Montaro: serralada
- Ŝtupo: graó
- Ŝtuparo: escala
Ebl modifica
Aquest sufix indica que és possible allò que assenyala l'arrel.
- Legi: llegir
- Legebla: llegible
En aquest cas passa de ser un verb (leg-i) a ser un adjectiu (leg-ebl-a libr-o, llibre llegible)
- Manĝi: menjar
- Manĝebla: menjable, comestible.
- Drinki: beure
- Drinkebla: bebible, potable.
Ej modifica
Indica un lloc adequat per fer-hi alguna cosa.
- Libro: llibre
- Librejo: biblioteca
- Kuiri: cuinar
- Kuirejo: cuina
- Manĝi: menjar
- Manĝejo: menjador.
Et modifica
Significa petit.
- Libro: llibre
- Libreto: llibret
- Knabo: nen
- Knabeto: nen petit
- Rakonto: història
- Rakonteto: historieta
Id modifica
Vol dir descendent de...
- Hundo: gos
- Hundido: cadell
- Reĝo: rei
- Reĝido: príncep
- Latina lingvo: llengua llatina
- Latinidaj lingvoj: llengües que procedeixen del llatí, llengües romàniques (català, castellà, francès, portuguès, italià, romanès...)
Il modifica
Vol dir "estri" o "eina"
- Tondi: tallat
- Tondilo: tisores
- Skribi: escriure
- Skribilo: eina per escriure (llapis, bolígraf...)
- Veturi: anar amb cotxe
- Veturilo: cotxe
- Komputi: computar
- Komputilo: Computadora, ordinador
In modifica
Versió femenina d'alguna cosa.
- Viro: home
- Virino: dona.
- Hundo: gos
- Hundino: gossa
- Ĉevalo: cavall
- Ĉevalino: euga
- Porko: porc
- Porkino: truja
Uj modifica
Recipient d'alguna cosa.
- Mono: diners
- Monujo: moneder
- Ovo: Ou
- Ovujo: Ouera
S'empra també pels noms dels països:
- Kataluno: Català (persona)
- Katalunujo: Catalunya.
- La kataluna: català (llengua)
- Hispano: Espanyol (persona).
- Hispanujo: Espanya.
- La hispana: castellà.
- Anglo: anglès (persona)
- Anglujo: Anglaterra.
- La angla: anglès (idioma)
Ul modifica
Persona caracteritzada per l'arrel:
- Malbona: dolent.
- Malbonulo: (persona) malvada.
- Stulta: estúpid (adjectiu)
- Stultulo: un estúpid.