Estratègies de millora educativa/Xarxa educativa comarcal
Des del punt de vista dels professionals que estan als serveis comarcals de joventut i a les oficines joves de cobertura comarcal, el que interessa promoure no és tant una xarxa estructurada, sinó una cultura de treball col·laboratiu i una complicitat i confiança mútua entre institucions, serveis i professionals del territori.
|
La xarxa educativa comarcal de complicitats és una xarxa impulsada per la comarca (no pels municipis) i orientada a aglutinar interessos, focalitzar l'acció cap a finalitats educatives i d'orientació, ampliar horitzons, evitar duplicitats i compartir dificultats dels professionals i serveis. |
El sentit d'aquesta xarxa educativa comarcal de complicitats seria donar suport a les xarxes educatives locals existents: suport en la diagnosi de la realitat juvenil i suport en la generació de consensos entre els professionals, per tal de generar complicitats i promoure una cultura de treball col·laboratiu sense el pes d'una estructura que calgui dinamitzar i mantenir amb un cost elevat d'esforç de recursos. El treball col·laboratiu i de complicitats ha de valorar la feina de tots i cadascun dels agents. Ha d’ajudar a articular un discurs i una visió global i comuna, i a incorporar professionals de diferents realitats i diferents punts de vista.
El lideratge recauria en els tècnics comarcals de joventut i educació, que serien molt conscients del rol del consell comarcal com a impulsor d'aquesta filosofia de treball col·laboratiu a partir de consensos. Convindria ser realistes amb els recursos humans i econòmics de què disposen els consells comarcals abans de marcar objectius de treball. Abans de treballar amb els joves, també s’hauria de conèixer la realitat dels municipis i el cost de la intervenció per buscar els recursos adients i fer que el cost no recaigués en el jove. El consell comarcal tindria la feina de liderar, aglutinar interessos, consensuar discursos i tenir la mateixa orientació, i, amb tot, crear projectes que conflueixin. Parlem d'un rol d’interlocutors, d’intermediaris entre agents i joventut dels municipis, de coordinadors. Cal aprofitar que els consells comarcals tenen una visió global, tot i no tenir gaire contacte directe amb joves, i d'apropament entre recursos, propostes i agents de diferents zones de la comarca o territori.
Per generar aquest vincle entre agents educatius d'un territori, o d'una comarca, cal complicitat i proximitat entre tècnics de joventut dels consells comarcals i dels ajuntaments, que hi hagi accessibilitat i confiança. Això es potencia amb trobades de treball i d'intercanvi d'experiències, i també amb espais més informals de trobada i vincle, on es focalitzi l'esforç a detectar necessitats comunes tant dels joves com dels serveis i dels professionals i on, sobretot, es valori la feina que ja s’està fent al territori, i es facilitin i s’ofereixin formació, facilitats, contactes i suport als professionals. La xarxa ha de permetre evitar duplicitats i solapaments d’actuació i alhora aprofitar les sinèrgies i els projectes ja consolidats o iniciats. El més important és generar confiança entre serveis i professionals perquè es puguin establir circuits beneficiosos per als joves.
Bibliografia
modifica- Kliczkowski, F.; Albaigés, B; Plandiura, Ramon. «Polítiques educatives locals. El paper dels municipis en el nou context competencial i econòmic» (PDF) (en català). Informes breus. Fundació Jaume Bofill [Barcelona], 50, 2014.
- Ubieto, J.R. «Models de treball en xarxa» (Web) (en català). Educació Social. Universitat Ramon Llull [Barcelona], 36, 2007. ISSN: 2339-6954.
Vegeu també
modifica- El treball comunitari, del viquillibre Guia Jove.
