Futbol/Posicions de transició

Posicions de transició

Posicions defensives Posicions ofensives

del llibre Futbol

Altrament anomenat migcampista, el jugador de transició és un jugador que s'encarrega de traspassar la pilota de la defensa a l'atac. Això no obstant, hi ha diverses posicions en la transició que necessiten un perfil de jugador diferent. Encara que majoritàriament un migcampista ha de complir dues funcions bàsiques: en defensa ha d'ajudar a cobrir espais en el mig del camp per evitar que el rival arribi amb més facilitat a porteria, i en atac el que han de fer normalment és o vascular el joc de l'equip i crear fluïdesa en el joc (els jugadors més endarrerits) o en el cas dels jugadors més avançats el que fan és encarregar-se d'assistir al davanter i fer el que se'n diu “l'última passada”.

Migcampista

Migcampista defensiu o de contenció

Normalment porta el dorsal número 4 o 6. És una posició similar a la del central lliure però més avançada en el mig del camp encara que amb funcions molt semblants. Majoritàriament un migcampista de contenció es manté enganxat a la defensa quan l'equip ha de defensar. En canvi quan l'equip ataca el migcampista de contenció té una funció més ofensiva, ja que normalment són jugadors amb una certa tècnica i qualitat que els hi permet treure la pilota amb elegància i fluïdesa. Els jugadors que exerceixen en aquesta posició normalment són bastant hàbils en l'aspecte ofensiu i defensiu i tenen les següents característiques que els defineixen:

El migcampista de contenció és un jugador amb una alta tècnica defensiva i ofensiva; tant com per defensar, com per treure la pilota.
És un jugador no excessivament ràpid però amb una certa capacitat de reacció que el permet defensar el seu objectiu (ja pot ser una zona o un jugador rival).
No acostuma a ser un jugador decisiu en atac però puja la pilota amb elegància i serenitat i té una gran tècnica per a donar passades llargues i curtes.
El control i la tècnica són les característiques principals del jugador. També el joc en equip i l'actitud (en això s'assimila al central lliure).

El migcampista defensiu és molt utilitzat en esquemes tàctics de 4-3-3 on s'actua amb tres migcampistes i un d'ells s'encarrega de la contenció i equilibri del mig del camp. En aquesta posició actualment podem dir que s'està desenvolupant un jugador molt estimat i molt necessari en el seu equip, el FC Barcelona, i en la selecció espanyola, Sergi Busquets. Clarament es poden veure que les característiques d'aquest jugador corresponen amb les d'aquesta posició: és un jugador no molt ràpid però amb una gran tècnica, amb un joc tranquil i creatiu en atac, i en defensa és un jugador amb una gran tècnica defensiva. Un altre jugador espanyol que va triomfar molt en aquesta posició en la seva època amb el FC Barcelona i amb la selecció, va ser Josep Guardiola, que ha estat un dels millors jugadors en aquesta posició. Probablement el seu bon treball com a entrenador actualment és degut al fet que en la posició on jugava havia de desenvolupar molt les capacitats tàctiques del joc.

Migcampista organitzador

Normalment porta el dorsal número 6 o 8. El migcampista organitzador és un dels jugadors més creatius dintre de l'esquema tàctic d'un equip. Ofensivament aquest jugador és el que té més possessió de pilota i el que s'encarrega de vascular el joc de l'equip i a vegades buscar l'última passada a la davantera. És una posició que s'utilitza molt en formacions com el 4-4-2 on dos migcampistes organitzadors formen el pivot en el mig del camp. Un migcampista organitzador ha de complir diferents habilitats perquè pugui ser anomenat com a tal:

És el jugador o dels jugadors més tècnics dintre el terreny de joc, sobretot posseeix tècnica per a desplaçar la pilota i fer passades (tant curtes com llargues).
El migcampista organitzador actua bàsicament en funcions ofensives, defensivament ajuda a la defensa o al migcampista de contenció.
El control és bàsic en aquesta posició: tant el control de la pilota com el control tàctic del joc.
El migcampista organitzador té un alt joc en equip que el fa ser un jugador imprescindible per a un conjunt de jugadors, ja que s'encarrega d'ordenar i organitzar el joc de l'equip.

Aquesta posició del mig del camp majoritàriament s'utilitza en molts esquemes tàctics, ja que és un jugador imprescindible per a l'equip, sobretot ofensivament. Un dels jugadors més populars en aquesta posició actualment és Xavi Hernández, el jugador del FC Barcelona i la selecció espanyola que tants títols ha guanyat durant aquests anys i sobretot la importància que ha tingut en els respectius equips per a poder guanyar els títols.

Mitjapunta o migcampista ofensiu

Normalment porta el dorsal número 10. És una posició utilitzada habitualment en el 4-5-1 on es juga en el mig del camp amb dos pivots, dos interiors i un mitjapunta. En aquesta posició han anat sortint jugadors al llarg de la història del futbol que han triomfat i han enamorat a les seves respectives aficions. És així perquè aquesta posició del “10” requereix una certa màgia i una certa habilitat que provocarà que el jugador sigui admirat per molts. Els jugadors que actuen en aquesta posició s'encarreguen principalment contactar amb la davantera i crear l'última passada. Molt normalment aquests jugadors marquen bastants gols, ja que aquesta posició és la més avançada del mig del camp i permet una certa facilitat per arribar a l'àrea rival. Un migcampista ofensiu ha de complir certes característiques:

És el jugador més hàbil dintre el terreny de joc i la seva funció bàsica és produir passades a les bandes o a la davantera per facilitar el gol.
Són jugadors amb un baix treball defensiu però que han de cobrir i pressionar als migcampistes defensius de l'equip rival.
Ofensivament aquests tipus de jugadors tenen una tècnica i una habilitat molt altes tant en la passada com en el regat i això els permet desbordar, crear perill i ocasions de gol.
El Mitjapunta és un jugador pràcticament ofensiu i que moltes vegades posseeix un molt bon xut que li permetrà marcar gols i crear oportunitats.

Al llarg del temps molts jugadors que actuaven i actuen en aquesta posició han estat imprescindibles per als títols guanyats dels seus respectius equips. Un exemple clar n'és el francès Zinedine Zidane, que bàsicament va triomfar en el Real Madrid (guanyant molts títols a escala internacional i nacional), i en la selecció francesa (amb la que va guanyar Eurocopa i Mundial i quedant subcampiona del Mundial el 2006 posant fi a la carrera futbolística de Zidane). Un exemple de mitjapunta que reuneixi aquestes característiques actualment és l'espanyol i jugador del FC Barcelona Cesc Fàbregas, que sens dubte posseeix tècnica suficient per a ser un dels millors mitjapuntes en l'actualitat.

Carriler o volant de contenció

Normalment porta el dorsal número 2 o 4. És anomenat carriler, però la posició en què juga és similar a la del lateral de banda encara que aquest juga més avançat i per tant és un jugador amb característiques més ofensives que defensives. Normalment el carriler és un jugador amb molt recorregut, ja que aquesta posició requereix molt desgast físic: el carriler té responsabilitat de pujar la banda per a atacar, i baixar la banda per a defensar. Podríem dir que és la posició entre el lateral de banda i l'interior obert. Majoritàriament els equips que utilitzen aquesta posició juguen amb tres defenses (sense laterals de banda) per a poder jugar amb dos carrilers en el mig del camp que s'encarreguin de fer una funció semblant a la que faria un lateral de banda però amb més recorregut ofensiu. Un carriler ha de complir certes característiques per a jugar en aquesta posició:

És un jugador físicament potent, ràpid i sobretot amb una alta resistència per a recórrer la banda.
El carriler és un jugador més ofensiu que defensiu però defensivament és ràpid i amb una certa reacció per a cobrir espais en banda.
La tècnica no ha de ser el seu fort, però normalment els carrilers tenen un cert control de pilota (més que els laterals de banda) i això els facilita jugar en posicions del mig del camp (que requereixen tècnica i control).
El carriler ha de complir funcions similars a les del lateral de banda i a les de l'interior obert: ha d'estabilitzar el joc de l'equip en defensa i en atac i ha de desbordar per banda com un interior obert (però amb més responsabilitat defensiva).

Els jugadors que actuen en aquesta posició normalment juguen en la banda on puguin desenvolupar millor les seves característiques, és a dir, que actuen en la banda de la seva cama bona (dretans per la dreta i esquerrans per l'esquerra). Probablement aquesta posició era més habitual abans, ja que era més normal jugar amb una formació de tres defenses i dos carrilers. Actualment els carrilers acostumen a estar situats en la defensa (lateral de banda) o més ofensius (com a interiors o extrems). Un jugador que reuneix aquestes característiques és sens dubte el jugador brasiler del FC Barcelona Adriano Correia. Com en el cas dels laterals de banda Brasil sempre ha estat una selecció que ha tingut bons jugadors de banda (carrilers, interiors i laterals). Un altre carriler que està actuant com a lateral en el Real Madrid és el portuguès Fabio Coentrao que es reparteix la titularitat amb el brasiler Marcelo. Coentrao reuneix les característiques per ser carriler, ja que en equips anteriors actuava com a interior i ha anat guanyant capacitats ofensives.

Interior

Interior obert

Normalment porta el dorsal número 11 o 10. És la posició del mig del camp més ofensiva, ja que un interior obert ha de complir característiques similars a les d'un extrem. L'interior obert es diferencia de l'interior tancat, ja que aquest quan l'equip ataca s'enganxa a banda i s'encarrega de desbordar i complir amb les funcions d'un extrem, encara que defensivament l'interior obert s'ha de tancar i ha de cobrir espais del mig del camp. És una posició habitual en el 4-4-2 on es juga amb dos interiors oberts (un a cada banda) en el mig del camp en comptes de jugar amb dos extrems. Les característiques d'un interior obert són les següents:

L'interior obert és un jugador ràpid i amb un bon u contra u.
Ha de tenir una certa tècnica per a regatejar contraris encara que normalment un interior obert desborda mitjançant la seva velocitat.
Ha de posseir un bon desplaçament de pilota per a poder crear perill ofensivament a través de centres a l'àrea rival.
Defensivament el jugador es tanca i s'encarrega de cobrir espais en el mig del camp, en el 4-4-2 els interiors s'encarreguen defensivament en vigilar als pivots rivals (o al migcampista defensiu) i sobretot de pressionar als laterals en la sortida de pilota.

L'interior obert és una posició molt utilitzada sobretot actualment. Molts jugadors que actuen en aquesta posició també poden actuar com a extrems, ja que ofensivament són posicions que s'assimilen encara que majoritàriament un interior obert ha d'exercir més treball defensiu que un extrem, però principalment les dues posicions es basen en la velocitat i el desbordament per banda. Un jugador que demostra les qualitats que s'han de tenir per actuar en aquesta posició és el jugador del Real Madrid i de la selecció argentina Angel Di Maria que demostra velocitat, encarament, agressivitat i bon desplaçament de pilota per a crear perill mitjançant centres.

Interior tancat

Normalment porta el dorsal número 8 o 10. Es diferencia de l'interior obert en què aquest ataca i defensa des d'una posició més tancada en el mig del camp. Els interiors tancats tenen millor tècnica i creativitat amb la pilota però normalment són menys ràpids. És una posició habitual del 4-3-3 on es juga amb tres jugadors al mig del camp i dos d'ells són interiors tancats que ajuden defensivament al migcampista de contenció i ofensivament s'encarreguen bàsicament de crear jugades (una funció similar a la del migcampista organitzador). Un interior tancat té unes característiques determinades que el defineixen:

Té sobretot una gran tècnica, tant en el regat com en la passada.
S'encarrega molt sovint de produir l'última passada o de distribuir el joc, que seria una funció similar a la d'un migcampista organitzador.
Defensivament un interior tancat ha de cobrir individualment als migcampistes defensius rivals i ajudar a l'extrem a defensar i pressionar el lateral.
L'interior tancat no és especialment ràpid i ni ataca ni defensa per les bandes, però ha de tenir certa polivalència i control de la pilota per a fer funcions d'organitzador més ofensives que les que fa un migcampista organitzador.

Un jugador molt popular que actua en aquesta posició i considerat com un dels millors jugadors del món és Andrés Iniesta. L'espanyol porta uns quants anys destacant en el FC Barcelona i en la selecció i destaca principalment per les característiques mencionades anteriorment: és un jugador amb molt bona distribució de pilota, i bàsicament amb una tècnica molt bona. En la selecció espanyola, un altre jugador que destaca per aquestes característiques és el jugador del Manchester City David Silva, amb un joc similar al de Iniesta: principalment són jugadors que destaquen amb la pilota i no sense ella.