Futbol/Posicions defensives

Posicions defensives

Introducció a les posicions Posicions de transició

del llibre Futbol

La defensa, incloent-hi el porter, són les posicions més endarrerides en el terreny de joc. Bàsicament un bon defensor és aquell que s'encarrega de cobrir l'atacant contrari, sigui en defensa zonal (el defensor cobreix i defensa un espai) o sigui en defensa individual (el defensor cobreix i segueix un contrari). També s'encarreguen d'altres tècniques defensives com la cobertura o els rebutjos.

Porter

Normalment porta el dorsal número 1. És el que s'encarrega bàsicament de cobrir la porteria i intentar que la pilota no sobrepassi la línia de gol. Es diferencia de la resta de jugadors, ja que va vestir diferent i amb guants, que li permet major habilitat per blocar, parar o aturar pilotes. Generalment, un porter té les següents habilitats i són aquestes les que definiran la seva qualitat en aquesta posició:

És el jugador de camp menys hàbil amb el joc de peus, ja que en el dia a dia no s'entrena aquesta habilitat.
És un jugador amb molts reflexos i agilitat.
Té una gran tècnica defensiva per cobrir espais tant quan l'equip ataca com quan defensa.
La reacció és bàsica perquè un bon porter pugui sortir de l'àrea per agafar o rebutjar alguna pilota.
L'altura ajuda per a blocar o rebutjar pilotes altes. En aquest aspecte també ajuda el salt.
L'actitud, el joc en equip i l'agressivitat farà que un porter tingui més o menys caràcter i això l'ajudarà en moments del partit en què ha d'estar concentrat i en tensió.

Durant la història del futbol han anat sortint diferents tipus de porters: els ràpids, els forts, els alts, els àgils, els hàbils, etc. I en general podem dir que hi ha dos tipus de porters:

Porter Estàndard

És el porter més utilitzat. La seva característica principal és que és un porter majoritàriament alt i lent amb una bona tècnica defensiva i de col·locació. Quan l'equip està atacant es col·loca més endarrerit del normal i no acostuma a tocar massa la pilota. Alguns porters coneguts en aquesta posició poden ser: el porter del Chelsea Football Club Petr Cech o el porter del Manchester United i de la selecció danesa considerat com un dels millors porters de la història, Peter Schmeichel.

Lliure Porter

És un porter poc utilitzat sobretot actualment en què les defenses estan més endarrerides i no fa falta aquest tipus de porter. La característica principal d'aquest porter és que pot moure's per tota la posició de la defensa, a la recerca de contactar amb pilotes per poder vascular a les bandes o per simplement distribuir el joc com si fos un central lliure. Bàsicament aquest tipus de porter va ser utilitzat bàsicament a Amèrica del sud durant els anys 70, 80 i 90. Aquest porter acostuma a marcar algun gol cada temporada i a ser molt més ràpid que l'altre tipus de porter. El porter més conegut en aquesta posició és sens dubte l'exporter del Valladolid i de la selecció colombiana, entre d'altres, René Higuita, que es va caracteritzar pels molts gols que va marcar. També va ser recordat, malauradament, per l'errada en el mundial en Quarts de final on la seva selecció va caure eliminada per Camerun després que Higuita perdés una pilota actuant com a porter lliure i deixés sol al davanter camerunès. Després d'això va ser molt criticada aquesta posició i el risc que podia ocasionar encara que molts d'aquests porters van ser ídols per a les seves respectives aficions, ja que marcaven molts gols per actuar com a porters.

Central

Central marcador

Normalment porta el dorsal número 5. El central marcador s'encarrega principalment de defensar individualment a un atacant contrari. No defensa mai en zona perquè aquesta és l'acció bàsica del central lliure. Ha de marcar i seguir constantment al davanter rival per tal d'intentar anticipar-se a les pilotes que li enviïn. Generalment, un central marcador té les següents habilitats, que definiran la seva qualitat en aquesta posició:

No és molt hàbil amb la pilota i no posseeix molta tècnica.
Principalment és alt o amb molt de salt amb el qual pugui ser fort per dalt i anticipar-se a pilotes altes.
Un central marcador ha de ser fort físicament: ha de reunir resistència, corpulència, potència i reacció per a poder cobrir bé a un rival.
Normalment un central ha de tenir una certa tècnica defensiva per a poder defensar en condicions l'u contra u o per a fer cobertures als seus companys, encara que d'això s'encarrega bàsicament el central lliure.
L'actitud i el joc en equip és bàsic per a un central, ja que aquesta posició requereix comunicar-se i animar als seus companys. En molts equips el central acostuma a ser el capità de l'equip.

Al futbol actual, el central marcador ha anat guanyant qualitats tècniques que abans no tenien els jugadors d'aquesta posició, com la sortida de pilota. Això es deu al fet que actualment no s'utilitza el central lliure per a treure la pilota des del darrere i es juga amb dos centrals marcadors, els quals els dos saben treure la pilota correctament. Un gran central marcador amb altes qualitats defensives als anys 90 va ser l'argentí exjugador de l'Espanyol i actual entrenador de l'equip, entre d'altres, Mauricio Pochettino. I actualment un central que marcarà i està marcant una època en el FC Barcelona i en la selecció espanyola és Carles Puyol.

Central lliure

Normalment porta el dorsal número 3. El central lliure s'encarrega principalment de defensar en zona i cobrir les espatlles del central marcador i laterals mitjançant cobertures i altres mecanismes defensius que requereixen una gran tècnica en aquest aspecte. Majoritàriament es troba darrere del central marcador per poder cobrir la seva esquena, però a vegades es troba davant, encara que llavors s'anomena migcampista lliure o migcampista de contenció. Generalment, el central lliure posseeix unes característiques que s'assimilen a les d'un central marcador, encara que hi ha diverses diferències:

El central lliure és un jugador més hàbil que el central marcador i sobretot amb més control sobre la pilota.
No defensa mai individualment sinó en zona i això el fa tenir una gran capacitat de reacció i certa potència, encara que inferior a la del central marcador.
Normalment és alt i s'anticipa correctament a les pilotes altes.
Posseeix una gran tècnica defensiva que el fa ser molt intel·ligent a l'hora de cobrir espais.
Té una gran tècnica, i aquesta és la diferència bàsica amb el central marcador. Treu la pilota amb criteri i elegància. Acostuma a ser un jugador correcte ofensivament.
Com el central marcador, el central lliure s'ocupa d'animar a l'equip. És una posició que requereix actitud i agressivitat defensiva.

Molts jugadors en aquesta posició s'ocupen de capitanejar un equip, igual que els centrals marcadors.

Al futbol actual podem dir que el central lliure no s'utilitza en quasi cap formació. Alguns equips o seleccions que utilitzen una formació amb 3 defenses acostumen a tenir un central lliure. Abans s'utilitzava freqüentment aquesta posició per a formacions de tres defenses, de quatre i fins i tot de cinc defenses. El central lliure més conegut de tots els temps i un ídol en l'afició germana és Franz Beckenbauer, que destacava per la seva elegància i per la gran quantitat de gols que va marcar jugant de defensa. Un jugador de l'actualitat que s'ha comparat amb el “Kaiser alemany” és Gerard Piqué, actual jugador del FC Barcelona i de la selecció espanyola, que destaca en les mateixes característiques que l'alemany.

Lateral

Lateral de banda

Normalment porta el dorsal número 2 i 4. És una posició molt similar a la del lateral marcador però amb una diferència bàsica: el lateral de banda és un lateral amb molta més projecció ofensiva. Són els anomenats laterals estàndards, que el que fan és complir en defensa i en atac. El lateral de banda és utilitzat en quasi totes les formacions perquè és un jugador pràcticament vital per a l'equilibri vertical d'un equip; el lateral de banda controla l'equip en aquest aspecte posicional i en defensa és molt útil per a cobrir bandes. Pot defensar en zona (és a dir, cobrint una banda) o pot defensar individualment a un extrem contrari. Cada jugador en aquesta posició es caracteritzarà segons si és més o menys ofensiu, o més o menys defensiu, i això determinarà les seves funcions i característiques futbolístiques:

És un jugador majoritàriament hàbil i amb qualitats en el regat.
No té especialment ni tècnica defensiva ni tècnica ofensiva, sinó que s'encarrega bàsicament d'equilibrar aquests dos conceptes.
És un jugador amb especial resistència per a poder defensar i atacar per la banda. També requereix velocitat i capacitat de reacció per a poder encarar un contrari o desmarcar-se a l'espai. Defensivament requereix equilibri i posició.
Normalment el lateral de banda és un jugador amb bon desplaçament de pilota i amb bons centres, ja que en recórrer la banda i arribar a línia de fons el que fa el lateral de banda és centrar perquè un davanter o qualsevol altre jugador de l'equip remati.
El lateral de banda normalment serà dreta si juga per la dreta, i esquerrà si juga per l'esquerra. Majoritàriament és hàbil amb la cama de la banda en què juga.

Al llarg de la història del futbol el lateral ha anat sent una posició vital en qualsevol esquema futbolístic. Una de les seleccions amb més bons jugadors en aquesta posició ha estat la selecció del Brasil, que des de l'època de Cafu i Roberto Carlos da Silva, fins ara, amb les dues estrelles de Real Madrid i FC Barcelona Marcelo i Dani Alves respectivament, ha jugat sempre amb dos bons laterals (amb una gran projecció ofensiva) i en molts casos els ha ajudat a guanyar partits i campionats.

Lateral marcador

Normalment porta el dorsal número 2, 4 o 5. És una posició no molt utilitzada i normalment anomenada central marcador. El lateral marcador s'utilitza bàsicament en les formacions amb 3 defenses, on un d'aquests defenses és central lliure (el que està lliure al mig) i els altres dos són laterals marcadors o altrament anomenats centrals marcadors. Els laterals marcadors són una mescla entre centrals marcadors i laterals de banda. Molts jugadors tenen les característiques d'un central marcador barrejades amb les característiques d'un lateral de banda i ocasionalment se'ls anomena centrals encara que fan funcions diferents a les d'un central. Els laterals marcadors defensen individualment als atacants rivals (normalment a les puntes mòbils o segons davanters rivals) i no en zona com ho poden fer els laterals de banda. Són jugadors que no juguen enganxats a banda sinó més a prop de la zona central, encara que quan l'equip ataca s'obren a les bandes per crear més amplitud en el joc de l'equip. Reuneix les característiques següents:

És un jugador bastant bo en tècniques defensives, i correcte en tècniques ofensives per pujar la pilota.
Són jugadors ràpids i amb una gran reacció. Defensen bé individualment i són correctes per dalt.
El lateral marcador és més hàbil que el central marcador però menys que el lateral de banda.
Tenen bastant resistència com el lateral de banda, però no tenen la velocitat i l'equilibri suficient per atacar per banda.

El lateral marcador és un lateral que actualment actua en la posició de central o en la de lateral de banda. Un exemple de lateral marcador que actua de lateral de banda és el jugador del FC Barcelona i la selecció francesa (que actualment està de baixa) Eric Abidal. Un altre exemple de lateral marcador que juga de central en una formació amb tres defenses és el jugador uruguaià i de la Juventus Football Club Martin Càceres, el qual va actuar com a central (principalment se'l va veure en el Mundial de Sud-àfrica 2010 ) encara que té les característiques d'un lateral marcador.