Guia Jove/El poder i la participació

Com es poden gestionar les relacions de poder?

La participació que exercim en els espais depèn en bona mesura de la sensació de seguretat que ens ofereixen. Només quan ens sentim segures i com a casa, quan som visibles i ens donen reconeixement, tant a nosaltres com a la diversitat que representem, és quan sabem que veritablement formem part del grup. Aquesta seguretat és la que afavoreix les ganes de donar i rebre, és a dir, de participar-hi.

Les dinàmiques de poder visibles i invisibles que es donen en determinats espais dificulten que puguin ser realment inclusius. Sovint no en som conscients inicialment, però generen dinàmiques de centre i marge entre les participants dels grups. A fi de revertir-les, hem de fer-les conscients i treballar-les conjuntament.

• Què és el poder i quins tipus de poder hi ha?
• Com influeix la teva posició en el fet que les relacions siguin igualitàries?
• Vols que en els espais que dinamitzes hi predominin les relacions igualitàries i que no hi hagi abusos de poder?
• Com s’han d’evidenciar les diferències de poder entre les persones joves per afavorir unes relacions més igualitàries?
• Vols que les persones joves que fins ara no accedeixen als espais tinguin interès per les propostes que s’hi ofereixen?

Aquesta fitxa vol ajudar a entendre el poder i fer-lo servir de manera que generi uns espais més plurals, participatius i igualitaris. Vol ampliar la idea que tenim sobre el poder i promoure’n un ús responsable i orientat cap al bé comú.

Metodologies com ara el Treball de processos, El teatre de les oprimides o les Pràctiques restauratives donen suport per avançar cap aquesta direcció.

Veuràs que en aquesta fitxa l’ús del llenguatge inclou el femení genèric i també el no-binari. Volem trobar alternatives a l’ús exclusiu del masculí genèric i fer el llenguatge més inclusiu. Aquí teniu informació i una guia sobre llenguatge no binari.

Descripció

Què és el poder?

El poder és una energia generadora i creativa que ens atorga la capacitat d’incidir en el nostre entorn. El poder no és ni bo ni dolent, però es pot utilitzar de moltes maneres i ens pot servir per a coses meravelloses com, per exemple, generar ambients plurals i participatius. No obstant això, quan sentim la paraula poder, sovint la relacionem amb l’abús de poder i pensem només pot ser-ne d’un tipus: el jeràrquic i autoritari.

La realitat és que algunes persones, organitzacions i sistemes han fet i fan un ús abusiu del poder, en què els interessos, els drets i les vides d’alguns es prioritzen per sobre dels de la resta. Les conseqüències del colonialisme, el racisme, el masclisme, el classisme o el capacitisme són exemples d’aquesta realitat. I cal parlar-ne, perquè no és un assumpte del passat, sinó que, desgraciadament, encara és present actualment. Col·lectius com Afroféminas o t.i.c.t.a.c fan una gran labor en aquesta direcció. El llibre d’Andrea García- Santesmases, El cuerpo deseado. La conversación pendiente entre feminismo y anticapacitismo, també ens en dona pistes.

El poder també es pot utilitzar per al bé comú. La capacitat d’interpretar les dinàmiques dels grups des d’aquesta perspectiva és un aspecte clau per fomentar uns espais plurals i participatius.

Una de les peces fonamentals per entendre el poder i fer-ne un bon ús és reconèixer que totes les persones tenim poder. És a dir, totes tenim part d’aquesta energia generadora i creativa que ens permet incidir en el nostre entorn. Per tant, tothom té la seva part de responsabilitat a l’hora de fer el bé comú. És cert, però, que no totes les persones tenim els mateixos tipus de poder ni en tenim la mateixa quantitat. El fet de saber quins poders tenim i quina quantitat en tenim és indispensable per repartir aquesta responsabilitat de manera proporcional i, per tant, ètica.

A la guia La diversitat importa. Mulla’t, marca la diferència, que va fer Fil a l’agulla per a la fundació Vicent Ferrer, hi trobaràs activitats i recursos per treballar aquests temes amb persones joves.

Quins tipus de poder hi ha?

Una manera senzilla de reconèixer els tipus de poder és saber la font mitjançant la qual obtenim aquest poder. Així, diferenciem la font de poder externa i la font de poder interna.

La font de poder externa és la que tu no tries. Té a veure amb el lloc que ocupes dins de l’estructura social: el lloc de procedència, el sexe assignat en néixer, la identitat de gènere, l’orientació del desig, el color de la pell, la religió, la salut, la diversitat funcional, els recursos econòmics de la teva família, la classe social a què pertanys, si has nascut al camp o a la ciutat, l’edat que tens, etc. Hi ha un conjunt de normes socials invisibles i no tan invisibles que estableixen el que és normal i el que no ho és; el que val més i el que val menys; qui té més capacitat d’incidir i participar i qui en té menys; quines necessitats es tenen en compte i quines no. Evidentment, no estem d’acord amb una manera de fer i de pensar que premia els homes, l’heterosexualitat, la blanquitud i que margina i discrimina les dones, les dissidències sexuals, les persones amb diversitat funcional i les persones no blanques. No obstant això, durant dècades i segles, socialment s’han promogut estructures, idees i accions que predeterminen eixos d’opressió o de privilegi i que perpetuen aquestes desigualtats. Et proposem que vegis com ho plasma l’esquema de la Patricia Hill Collins.

A això, cal afegir-hi una mica més de complexitat. També prové d’una font externa el poder  que obtenim gràcies a un context determinat. Es viuen experiències diferents en relació amb el poder, per exemple, en funció de si tens amiguis al grup o no en tens, de si ets veterana en el grup o acabes d’arribar-hi. També tenim poders diferents si som les educadores del grup o si som una jove de catorze anys.

Els contextos, en si mateixos, tenen la capacitat de repartir poders, i aquesta idea és esperançadora: una persona es pot sentir com a casa a l’espai jove i té ganes de participar-hi; en canvi, se sent exclosa en la classe de l’institut. Això és així perquè, en diferents contextos, encara que les estructures socials no desapareguin, el que el grup valora sí que pot ser diferent. Podem fomentar sistemes de valors alternatius al corrent majoritari: donar la benvinguda a la diversitat, qüestionar les desigualtats i promoure que les diferències i els conflictes siguin també una font d’aprenentatge, de manera que l’espai sigui cada cop més plural i inclusiu. La tercera temporada de la sèrie Sex Education mostra com el canvi d’institut de les protagonistes té un impacte directe en les relacions de poder del grup de joves.

En aquest vídeo del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) trobaràs una dinàmica que ajuda a crear consciència en els grups sobre les desigualtats de poder. La consciència és el primer pas per canviar les creences i les actituds.

La font de poder interna és la que depèn de la relació amb uni mateixi. Depèn de la  història i la personalitat de cadascú. Té relació amb el que hem viscut i com ho hem viscut.

El poder intern es reflecteix en l’autoestima, en la confiança en una mateixa, en la capacitat que tenim per lidiar amb situacions estressants, per gestionar conflictes, per establir relacions i fer amiguis. També ens ajuda a connectar amb el sentit de les coses, a conèixer-nos millor i a saber el que ens fa bé i el que no ens en fa. Aquest tipus de poder el podem cultivar i treballar. Tot i que els eixos d’opressió hi són presents, podem decidir prescindir-ne i crear relacions que no estan tan marcades pels mandats socials.

El rol de la professional implica potenciar diàlegs entre els centres (representats per les persones amb més capacitat d’incidir) i els marges (les persones que en tenen menys). Aquest diàleg posarà les bases perquè els espais siguin més plurals i ens donarà pistes de com fer-ho.

La guia M’emociones de la Diputació de Barcelona ofereix recursos útils per treballar amb els joves perquè desenvolupin el seu poder intern. També pots consultar les activitats del taller per a adolescents Yo valgo la pena: la autoestima, publicat pel Ministeri de Sanitat.

Desenvolupament

Com afavoreix les relacions igualitàries la teva posició?

El primer pas l’has de fer tu! Si estàs llegint aquesta guia, és probable que sigui perquè t’estàs fent preguntes i perceps que les dinàmiques de poder dins del grup de joves afecten la seva manera de participar. Això és fantàstic, perquè el primer que se n’ha d’adonar és tu!

El fet de ser conscient del poder que tens com a educadora (informadora, tècnica, dinamitzadora, etc.) t’ajudarà a generar espais inclusius. A més, permetrà que et sentis millor amb tu mateixa, que siguis més forta i que t’afectin menys les situacions complicades amb què et trobes dia a dia. Pots consultar l’entrevista a Kenza Benzidan, tallerista en diversitat sexual i de gènere i en la prevenció de violències a l’àmbit escolar: El rol professional: relacions de poder i relacions igualitàries.

Només pel fet d’ocupar el rol de professional de joventut, tens més poder contextual que la resta de joves. Per això, l’actitud que prenguis dins l’espai serà clau. Sovint és útil fer explícit què és el que a tu et porta a tractar aquest tema, com entens tu el teu rol, quin tipus de cultura vols crear a l’espai, què esperes de les persones que en formen part i què faràs perquè l’espai sigui al més inclusiu possible. Expressar obertament la teva posició serà útil per afavorir un clima inclusiu que fomenti la participació.

A més del teu poder contextual, també cal que et facis preguntes sobre el teu poder social: de quins privilegis et beneficies? De quina manera donen suport a la teva feina, o no en donen? Com els pots utilitzar per aconseguir que el grup sigui més inclusiu?

També caldrà que exploris el teu poder intern: quins són els teus punts forts i quines són les teves habilitats estrella? Com els pots potenciar i fer-los servir en la teva tasca? Com et pots donar suport a tu mateixi davant dels reptes que suposa acompanyar grups de joves?

Com més et coneguis a tu mateixa, més elements tindràs per exercir millor el teu rol i, alhora, sabràs com donar suport a les joves perquè prenguin consciència del seu poder.

Paral·lelament, et recomanem que exploris els teus prejudicis sobre el poder. Quines idees preconcebudes hi tens? Quins sentiments et generen les persones que tenen poder? Pots veure la gent més enllà de les etiquetes? Aquesta última pregunta és especialment important, ja que totes les persones necessitem que ens vegin i ens incloguin amb tota la nostra diversitat. El que volem fomentar, quan acompanyem grups de joves, és que siguin conscients de qui són i més lliures per decidir qui volen ser, més enllà dels dictats de la societat.

Com es treballen les dinàmiques de poder amb les persones joves de l’espai, dels projectes o les activitats?

Com hem vist, les dinàmiques de poder són sempre presents en les relacions entre persones i, per tant, també entre les persones joves. El fet que les persones se sentin segures dins del grup promou que hi participin.

Un grup segur és el que no manifesta violències. Les violències estructurals són presents perquè formem part d’una societat on hi ha discriminació, així, inevitablement, els nostres espais continuen sent permeables a aquestes dinàmiques. Perquè ens hi puguem sentir segures, és important que aquestes dinàmiques siguin visibles i que en puguem parlar sense represàlies. Cal que siguem conscients de les diversitats del grup i donar-los la benvinguda. Hem de poder identificar els impactes que susciten les dinàmiques en el grup per decidir conjuntament com volem relacionar-nos a partir d’ara.

Per tenir consciència sobre aquestes dinàmiques i identificar-ne els impactes, et presentem diferents metodologies:

• Les pràctiques restauratives.
• Els fòrums oberts del treball de processos.
• El teatre de les oprimides.

Les pràctiques restauratives són un conjunt d’eines que ajuden les persones i els grups perquè siguin més conscients de les dinàmiques relacionals del grup i se’n facin responsables. Una de les eines més potents de les pràctiques restauratives són els cercles de diàleg. Els cercles permeten visibilitzar els impactes que deriven de les violències estructurals en les persones del grup. Així, es posa atenció en aquests impactes de manera que el grup entengui com actua la violència estructural, guanyi consciència sobre els privilegis socials i contextuals que té i percebi la capacitat que té com a grup i individualment per incidir-hi, treballant sempre per al bé comú. Per tant, fomenten espais de coneixença de totes les persones del grup i generen grups sòlids, cohesionats i conscients.

L’Associació Teixint fils d’emocions han publicat unes guies que et poden ajudar a fer-te una idea del que proposen les pràctiques restauratives.

Trobaràs molts recursos en xarxa per aprofundir en aquesta metodologia. Pots consultar el document Pràctiques restauratives a l’aula, de Belinda Hopkins, que pots adaptar per a diferents espais.

Els fòrums oberts del treball de processos promouen diàlegs que ajuden a explorar la diversitat sobre un tema que impliqui el grup o li interessi. L’objectiu és detectar la diversitat que hi ha en el grup en relació amb el tema a explorar. En l’Associació Internacional de Psicologia Orientada als Processos (IAPOP) podeu trobar-ne més informació. El llibre d’Arnold Mindell, La democracia profunda de los foros abiertos, conté pautes per dinamitzar aquests tipus d’espais. Els fòrums oberts poden reduir la violència en un grup, en una comunitat, però només si s’escolten totes les veus. Pot ser que després d’un fòrum obert hi hagi un espai de treball en grups, on es concretin els temes que s’han parlat al fòrum i es busquin solucions.

En aquest enllaç pots trobar vídeos explicatius per saber més sobre el treball de processos.

El teatre de les oprimides és una metodologia creada per Augusto Boal, que vol desenvolupar una mirada crítica cap a les estructures de poder. Els exercicis que proposa poden ser útils per fomentar un pensament crític, ajuden a cohesionar un grup i també assagen com es poden capgirar situacions socialment injustes. El col·lectiu Magdalenas Puerto Madryn és un referent a escala internacional sobre el treball comunitari. A Catalunya, també hi ha organitzacions com Nus Teatre, La utòpica i la Xixa Teatre, que treballen amb aquesta metodologia. En el llibre Juegos de teatro para actores y no actores , d’Augusto Boal, hi trobaràs jocs i dinàmiques per posar en pràctica en el grup.

Com podem generar interès en les persones que encara no estan accedint als espais que proposem?

Un dels aspectes que més afavoreixen i promouen la participació en un grup és la sensació de seguretat dels membres que hi formen part. Això no depèn solament de les dinamitzadores i les tècniques que s’empren, sinó que és responsabilitat de tothom. Pots utilitzar els cercles per fer preguntes periòdicament sobre què podem fer perquè tothom se senti a gust en el grup. També pots facilitar la reflexió sobre els poders i privilegis que tenim cadascuna de nosaltres dins del grup perquè en siguem conscients, els posem al servei del bé comú i creem espais inclusius. Es poden pensar estratègies conjuntament per fer que l’espai sigui  accessible a més persones. Què ens estem perdent? A qui més necessitem aquí? El teatre Fòrum és una de les eines del teatre de les oprimides que també ens pot servir per arribar a més persones. Els fòrums oberts poden ser un pretext per convocar una comunitat més àmplia en una experiència de respecte cap a la diversitat.

El fet d’incorporar la interseccionalitat quan pensem les propostes i els espais és també fonamental per generar entorns accessibles tan diversos com sigui possible. Lo relacional és una organització que fa projectes molt inspiradors en aquesta direcció. La guia Mirades polièdriques ens aporta elements per abordar el tema de les violències masclistes des d’un punt de vista interseccional.

En resum!

Si vols fomentar la participació de les joves dins del grup:

• Reflexiona sobre el teu propi poder com a educadora.
• Revisa els teus prejudicis sobre el poder.
• Sigues conscient de les dinàmiques de poder social que hi ha a l’espai jove i com es manifesten entre les participants.
• Reconeix les persones més enllà de les etiquetes: recorda la importància de fomentar el poder intern de les joves de l’espai.
• Proposa activitats que facilitin la reflexió sobre les dinàmiques relacionals que s’hi estableixen i ajuda’ls a trobar fórmules per transformar les que no són inclusives ni creen benestar en el grup.
• Fomenta la reflexió sobre la diversitat present a l’espai jove i sobre la que no hi és present. Fes-te preguntes com ara: què ens estem perdent? Per què? Com podem convidar la diversitat a ser-hi present?
• La mirada interseccional és clau a l’hora de plantejar propostes que incloguin la màxima diversitat possible.
• Recorda que la inclusivitat és responsabilitat de tothom, no només de les educadores o tècniques de joventut.