Guia Jove/L'equipament juvenil

Què fer amb l'equipament juvenil?

Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

• Fa poc que disposes d’un equipament adreçat a la gent jove.
• Ets regidor o regidora i no estàs segur si obrir un equipament juvenil.
• Fa temps que disposes d’un equipament.

Descripció

Quan es planteja la necessitat d’obrir o dinamitzar un equipament juvenil, cal fer unes preguntes bàsiques: per què i per a què es vol un equipament juvenil? Sovint la resposta que s’obté és un llarg silenci, però no us desanimeu. Les idees que inclou aquesta fitxa aporten les eines per decidir si és necessari un equipament o si es vol crear una xarxa d’espais adaptats al jovent amb els equipaments que ja existeixen. Si en cas que es disposi d’un equipament, veure com es dinamitza, quines funcions ha de complir i per quins mínims s’ha de lluitar quan el regidor o la regidora s’ha compromès a obrir-lo.

Els equipaments i els projectes de dinamització poden ser espais d’oportunitat per a l’apoderament i la participació del jovent, així com d’aprenentatge de competències i habilitats de vida; poden ser espais que afavoreixin que la gent jove, amb menys igualtat d’oportunitats, pugui construir i desenvolupar la seva pròpia identitat, la qual cosa ajuda a trencar els prejudicis fomentats de la societat. Així doncs, cal dibuixar el nostre equipament. Com es pot fer? Fixant, abans que res, uns objectius i unes condicions mínimes i fent-ho, sobretot, a través de la implicació de la gent jove i del consens.

Cal tenir clar el punt de partida: es té un espai propi o no? És un espai compartit o és exclusiu de joves? Si es disposa d’un espai, en quin lloc està situat? Qui el gestiona ? Tots aquests factors condicionen les funcions que se li poden atorgar, el tipus de destinataris a qui pot anar adreçat i el treball que es pot fer o no amb la gent jove. És a dir, aquests factors determinen el tipus d’equipament que s’obrirà.

La «Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics» de la Generalitat de Catalunya aporta referències per iniciar la gestió d’un equipament juvenil i la publicació "Els equipaments juvenils, Reflexions, certeses i reptes" de la Oficina Pla Jove de la Diputació de Barcelona pretén reflexionar al voltant d'una sèrie de qüestions que ja fa anys van sorgint al voltant de les necessitats dels equipaments juvenils, la participació de la gent jove en la gestió de l'equipament , els recursos necessaris que cal destinar-hi, els criteris a tenir en compte en l'elaboració d'un pla d'usos o quin model d'equipament juvenil volem, són algunes de les preguntes que aborda aquesta publicació.

Desenvolupament

Els equipaments o espais juvenils suposen un valor afegit important a la implementació adequada de les polítiques de joventut ja que, si es fan pensant en les necessitats i les demandes de les persones joves, són els instruments que més ajuden a potenciar l’experimentació i la seva capacitat creativa.

Les oficines joves, els espais de dinamització, els espais mixtos i els casals de joves de gestió cívica són diverses modalitats d’equipament. Cadascun té unes funcions determinades i uns pros i contres en funció dels objectius que es marquen i es volen assolir.

La «Guia de gestió dels espais per a joves» del Consell Comarcal del Tarragonès és una eina que pot donar algunes pautes sobre què s’ha de tenir en compte a l’hora d’impulsar un equipament.

Una idea per començar és indagar sobre el territori i tenir-ne un gran coneixement. Es pot elaborar, per exemple, un mapa de recursos dels espais existents i veure quina és la cobertura que donen. També es poden visitar equipaments de municipis de característiques similars al propi per agafar idees. A tall d’exemple, es pot visualitzar «Coneix l'equipament: els químics espai jove»

La composició o les característiques de l’equipament no són tan rellevants. La importància rau en la voluntat política de com es vol gestionar l’equipament i de la demanda dels i les joves. Cal decidir si se’n vol fomentar la implicació i, si és així, definir els límits de la participació i intervenir per afavorir-la. En definitiva, cada espai respon, o hauria de respondre, a unes necessitats concretes i a una voluntat política. Pensem-lo i dissenyem-lo a partir d’aquestes necessitats.

Les funcions clau que ha de tenir qualsevol equipament juvenil són les següents:

• Espai de relació: l’equipament pretén esdevenir l’espai de referència del jovent, ser un punt de trobada natural i generar un espai de relació i cohesió social. En l’espai de relació s’hi engloben totes aquelles accions que tenen a veure amb el desenvolupament comunitari i local de tot el municipi i amb la pròpia dinamització juvenil.
• Espai de recursos: l’equipament ha de disposar d’eines i recursos que contribueixin a donar oportunitats a tot el jovent. Així es pretén garantir, mitjançant la informació, l’orientació i la mediació, el foment de l’emancipació juvenil.
• Espai de participació: l’espai de participació té un paper rellevant i fa referència a la metodologia de treball que s’hi ha d’emprar. S’ha de promoure una cultura participativa i una educació per al diàleg i la transformació social. A l’equipament juvenil s’hi han de dur a terme les accions adreçades a fomentar l’associacionisme juvenil, a promoure’n la participació juvenil en tot allò que els afecta, així com a canalitzar les iniciatives juvenils i donar-hi suport. D’altra banda, l’equipament ha de funcionar com a espai de relació entre l’Administració i el jovent, on es creïn canals estables i sòlids que garanteixin la interlocució entre ambdues parts. Si és possible, cal generar espais de presa de decisions i un grup motor o una comissió de seguiment integrada pel mateix jovent.

Les característiques de l’espai han de garantir uns mínims per aconseguir un bon funcionament. L’equipament hauria de disposar, com a mínim, de més d’una sala, d’un espai de treball intern i d’un punt TIC o zona Wi-Fi, entre altres. La publicació«Un model d'equipament juvenil: definció i limíts», elaborada per la Diputació de Barcelona, descriu de manera detallada els possibles espais que poden haver en un equipament i les funcions que han de tenir.

Un altre aspecte a decidir és cap a quin tipus de model d’equipament es vol avançar. Aquest equipament s’ha  d’ajustar a les necessitats de les persones joves, tenint en compte el tipus de municipi (gran o petit, concentrat o dispers...) i la realitat juvenil existent (jovent organitzat, participatiu...). Vegeu l'«Entrevista a una dinamitzadora de Vallromanes», on es mostra l’experiència de dos professionals de joventut en el moment d’obrir un nou espai juvenil al municipi esmentat.

Però, atenció, perquè s’han donat casos en què l’equipament ha acabat sent el que no hauria de ser. Què ha passat? En alguns municipis s’ha abandonat la intenció original amb la qual s’havia planificat l’equipament, i s’han acabat oferint únicament serveis d'oci o formatius. Potser el projecte de dinamització inicial s’ha descartat pel poc èxit inicial, per la manca de demanda de gent o per la poca convicció. Per això és molt important que, abans d’executar l’obra de l’espai, es tinguin ben definides la planificació, la intervenció socioeducativa i la gestió que es volen portar a terme. És com si es volgués fer una escola de cuina creativa, se’n construís l'edifici i, per manca de públic, acabés sent un restaurant econòmic, amb la idea que almenys es pot gaudir de bon menjar.

Per no caure en aquest desencís, abans d’obrir l’equipament es poden tenir present alguns elements:

• Una bona estratègia basada a donar oportunitats i oferir recursos funcionals (art, música...) perquè això atreu el jovent.
• La definició d’un marc normatiu i un pla d'usos de l’equipament, el consens d’uns drets, d’uns deures i d’uns límits amb el jovent, així com l’establiment d’uns mínims de respecte i cohesió (per exemple, que sigui un espai lliure de racisme i masclisme).En aquesta publicaicó Equipaments juvenils municipals: Com fem un pla d'usos? Es troben experiències pràctiques de les primeres passes a l'hora d'impulsar un equipament. Com l'equipament juvenil de Cubelles. o L'espai jove Can feliu Jove de Sant Quirze del Vallès
• Una planificació amb una finalitat educativa. La Guia pràctica per a serveis i equipaments juvenils per a professionals d'Osona dona estratègies, eines i recursos per a treballar des dels diferents serveis de joventut de la comarca.
• Els protocols d’acollida als serveis i els equipaments juvenils: cal fer actuacions perquè els equipaments i els serveis juvenils esdevinguin espais d’acollida per a joves nouvinguts, perquè ofereixin espais de coneixença entre autòctons i nouvinguts, espais formatius (llengua, medi...).
• El treball amb els nois per garantir actituds i conductes no sexistes que facilitin la participació de les noies i s’evitin relacions de poder entre ells. Cal visibilitzar les noies, perquè les seves actituds, normalment, passen més desapercebudes i criden menys l’atenció que les dels nois. El «Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista», és una eina que vol facilitar la tasca en la lluita contra la violència masclista i té la voluntat d’establir unes pautes d’actuació comunes per als i les professionals de joventut, en concordança amb els protocols i circuits d’actuació locals i departamentals ja existents. També és important a l'hora de dissenyar equipaments juvenils introduir la perspectiva de gènere com mostra a la jornada que expliquen diferents experìències i amb la Guia 3 voltes feministes als equipaments juvenils. Guia per a la transformació dels equipaments juvenils en perspectiva de gènere es poden trobar les eines i recursos.

Aquests són alguns elements clau a tenir present en el moment d’obrir l’equipament. Però, sobretot, un equipament juvenil ha d’esdevenir un espai d’inclusió, de participació, d’intencionalitat educativa i de proximitat a la realitat dels joves a la qual s’està obrint.

PARAULES CLAU:

Model d'equipament, funcions d'un equipament, serveis que presta un equipament, usuaris, dinamització, espais.

Bibliografia

• Direcció General d'Administració Local. «Guia per a l’elaboració d’estudis de viabilitat per a equipaments municipals no obligatoris» (PDF) (en català). Departament de Governació i Administracions Públiques. Generalitat de Catalunya.
• Sanz, J; Luque, S. Els locals de les entitats juvenils i els equipaments municipals per a joves a la ciutat de Barcelona. Informe de resultats. 2 (en català). Barcelona: Fundació Francesc ferrer i Guàrdia, 2006 (Polítiques de Joventut). ISBN 8487064574. 

Enllaços externs

• Guia pràctica per a serveis i equipaments juvenils per a professionals d'Osona (català) [Data de consulta: agost 2023]
• Coneix l'equipament: Els químics espai Jove. (català) [Data de consulta: agost 2023]
• Equipaments juvenils municipals: Com fem un pla d'usos? (català) [Data de consulta: agost 2023]
• Entrevista a la dinamitzadora del nou espai juvenil a Vallromanes. Youtube; Direcció General de Joventut. (català) [Data de consulta: agost 2023]
• L'equipament juvenil de Cubelles. (català) [Data de consulta: agost 2023]
• L'espai jove Can feliu Jove de Sant Quirze del Vallès.(català) [Data de consulta: agost 2023]
• Jornada que expliquen diferents experìències . Direcció General de Joventut (català) [Data de consulta: agost 2023]
• Guia 3 voltes feministes als equipaments juvenils.. Direcció General de Joventut.(català) [Data de consulta: agost 2023]
  

L'equipament juvenil

---

La comunicació         La gestió de l'equipament

---

del llibre Guia Jove