Guia Jove/La creativitat

Vols anar més enllà d’organitzar activitats de manera rutinària?

Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

• Ens agradaria millorar les nostres metodologies d’intervenció i de relació amb la comunitat.
• Volem acompanyar els i les joves del municipi fent servir la creativitat.
• Busquem fomentar el pensament lateral i l’esperit crític entre el jovent.
• Volem treballar la inclusió en el nostre equipament a través de l'art.

Descripció

La realitat que vivim canvia constantment. Cada cop és més necessari disposar d’estratègies creatives per afrontar els reptes i generar noves situacions. La creativitat s’erigeix com una eina clau de transformació social perquè té la capacitat de fer sorgir nous imaginaris i de construir significats alternatius a aquells que ja ens venen donats. Posar-la en pràctica implica una actitud i una manera de fer, i alhora facilita adoptar una visió crítica de la societat. Buscar alternatives contínuament, deixar-se sorprendre sempre, no tenir por d’assumir riscos, integrar canvis sense temor i anar trobant fórmules per contribuir a millorar l’entorn social són formes d’actuar que parteixen de la creativitat. Totes incideixen en la capacitat d’innovar inherent a les persones.

La creativitat genera connexions, implica persones, construeix sinergies i introdueix noves formes d’actuar. Se’n pot fer ús per abordar tensions i conflictes que es presenten a l’hora de treballar amb joves, com ara: la relació amb l’administració local, la representació d’interessos fins i tot contraposats, l’hegemonia d’un sistema jeràrquic o bé la manca de recursos econòmics o materials. Les estratègies creatives serveixen per buscar alternatives, generar espais horitzontals de relació i crear dinàmiques noves. Posen l’accent en el projecte i la implicació del jovent per tirar-lo endavant en lloc de fer-ho en la disponibilitat de recursos. La creativitat és aplicable a qualsevol àmbit de la vida, però sempre convé dotar-la d’un sentit ètic i respectuós amb la resta de persones. Així és com emergeix una ciutadania activista i compromesa.

La creativitat apareix com un instrument catalitzador per parlar de les temàtiques d’interès i també per generar participació i cohesió. En l’acompanyament als joves contribueix a evitar caure en el dirigisme i a esquivar els estereotips. La creativitat es desplega tant des d’una perspectiva intercultural com de gènere, amb respecte per la diversitat del jovent, la seva interacció positiva, i un reconeixement de les diferents cultures i veus que s’hi apleguen. La creativitat concep els i les joves com a persones que disposen d’eines i motivació. Facilita el treball de la inclusió preveient els rangs de poder i trastoca els lideratges ja establerts. També permet abordar qüestions de mobilitat social amb la idea de trencar els sostres de vidre establerts per raons socioeconòmiques o de territori. Avui dia és clau recórrer a la creativitat com a instrument per replantejar la manera de treballar amb els i les joves. Amb l’energia transformadora que genera cap endins i cap enfora, resulta una eina imprescindible per despertar consciències, promoure aprenentatges, establir vincles amb l’entorn, obrir moments i espais de convivència i potenciar interaccions riques amb la comunitat. La creativitat promou el discurs crític de la gent jove, i converteix cada jove en agent actiu i protagonista de la seva pròpia vida. A més, facilita la incorporació d’una dimensió col•lectiva i de connexió amb la realitat que ens envolta.

La mirada a la creativitat que es planteja aquí és volgudament extensa. No està limitada a les disciplines artístiques però sí que se’n serveix, fent sorgir propostes el més híbrides possibles. Aquest enfocament ampli de la creativitat incorpora el treball de la imaginació, l’equilibri entre criteris ètics i estètics, la cerca constant per trobar solucions noves a problemes vells, el desplegament d’habilitats comunicatives, i la posada en valor dels nombrosos coneixements que hi ha al voltant de la plasticitat del cervell , perquè se’n pugui beneficiar tot tipus de jovent.

Desenvolupament

Explorar la creativitat suposa obrir un cúmul de processos d’accés al coneixement i d’interrelació social, amb la idea d’afavorir que la persona jove i el/la professional de joventut tinguin una visió més crítica d’allò que fan i pugui contribuir a provocar canvis en l’entorn. Dues iniciatives que van en aquesta línia són D’avui per demà del Forn de teatre Pa’tothom i Cannabiswebdoc (de l’Ajuntament de Pineda de Mar i Teleduca. Els processos creatius introdueixen elements com l’art, la cultura, la comunicació, la pedagogia, la memòria personal i col•lectiva, la imaginació, el joc i molts més. Tots ells (i les combinacions que se’n deriven) dibuixen grans eixos per abordar la creativitat amb els joves, i al mateix temps, articulen mecanismes molt potents per assolir altres fites. En aquesta línia s’inscriu la dinamització juvenil d’Artixoc

La creativitat possibilita que el/la dinamitzador/a juvenil percebi cada activitat o projecte amb joves com una experimentació en si mateixa. Obre oportunitats per continuar investigant amb la gent jove i alhora possibilita elaborar propostes, satisfer necessitats i oferir solucions tan integrals i integradores com sigui possible. Proposa una forma de treball transversal, transdisciplinària i també interseccional a l’àrea de joventut, que fomenti l’aprenentatge experimentant amb l’assaig-error. A l’origen convé col•locar-hi tot el que volem, podem i sabem fer plegats per després promoure entorns d’acompanyament i de cerca constant. Es tracta de partir de les inquietuds dels i les joves i donar un espai perquè les expressin, així com recollir-les i incorporar-les a les polítiques juvenils locals. En tot tipus d’estratègies creatives que posin en marxa, és clau que els professionals de joventut tinguin un rol de guia i de facilitadors. La creativitat dels joves pren més força en una dinamització juvenil oberta a la innovació, la participació horitzontal i la voluntat de transformació.

En aquest marc de treball és important generar experiències de creativitat amb propòsits concrets que ajudin a obrir portes i a obtenir resultats tangibles i avaluables que afavoreixin nous processos creatius. Des de l’inici, convé acotar amb la gent jove de quin univers de recursos creatius partim i disposem. Hi ajuda consensuar un objectiu expressable i el més compartit possible per després obrir pas al procés de creació, on es despertaran capacitats cognitives i relacionals dels i les participants i se’ls acompanyarà per assolir el resultat final pactat. Algunes experiències en aquesta línia són: Actua.Teatre Social per a Joves o kilalia teatre social Girona; Convivència cercada: testimonis del Poble-sec de l’Assemblea de Cooperació per la Pau i Teleduca; Artescape d’Artixoc.

Sempre és recomanable usar la creativitat al llarg de tot el procés de treball amb joves: en la recerca prèvia per veure quins són els seus mecanismes d’autoorganització i de relació (plataformes juvenils, grups informals, entitats, etc.) i conèixer quins són els seus interessos (ningú podrà identificar-los millor); però també en la resta d’etapes per afavorir-ne la implicació des de l’acció, l’emoció i la reflexió. Així és com s’obtindrà un producte final de qualitat i autoavaluable.

Com incorporem la creativitat a la nostra pràctica diària? A l’hora de programar una acció creativa, és recomanable tenir en compte els aspectes organitzatius per tal que la dinàmica encaixi amb el perfil dels i les joves i el context. El dia de la setmana i sobretot l’horari poden influir molt en la motivació i la concentració. Un altre element molt important és l’espai on farem l’activitat creativa, que hauria d’estar lliure d’interrupcions i mirades externes. Per despertar la creativitat, hi ajuda preparar els espais de manera atractiva: treure totes les taules al passadís, ajuntar-les totes al mig de l’aula, treballar amb coixins a terra, posar música d’ambient, etc.

La durada de cada sessió i també del procés sencer són aspectes que influeixen en el desenvolupament de l’experiència i la motivació de la gent jove. És recomanable no concebre sessions de menys d’una hora i quart per donar espai a l’aparició de la creativitat. El nombre de dies que duri l’activitat i també la continuïtat o no entre sessions seran determinants per assolir un major aprofundiment. Optar per una activitat puntual té un efecte de distracció i sensibilització, mentre que una acció artística continuada al llarg dels mesos busca més implicació i transformació de les persones que hi participin. La cerca d’un resultat creatiu a partir d’una dinàmica participativa i col•laborativa implica obrir processos de llarga durada, amb la idea de generar cohesió de grup, aprofundir en el treball en valors, aprendre recursos expressius i estimular la motivació del jovent en la consecució d’una fita conjunta.

Com podem treballar valors des de la creativitat? La pràctica d’una disciplina artística o la posada en marxa d’una activitat creativa amb un grup de joves serveix per treballar valors personals i socials tant de manera explícita com implícita. Els valors es treballen explícitament quan acaben esdevenint el tema resultant de la pràctica. Utilitzant, per exemple, el rap com a llenguatge artístic, es poden abordar temàtiques socials concretes que poden esdevenir el tema principal de la lletra. És interessant que l’enfocament surti dels i les joves participants. Per recollir les seves motivacions sense anteposar-les funciona la tècnica d’oferir un marc temàtic genèric (conflictes, desigualtats, drets...) i demanar que l’analitzin en un context determinat. A partir d’aquí, se’ls convida a formular preguntes (com per exemple: “hi ha desigualtats entre la gent que viu a Barcelona?”) i donar-hi resposta. Així pot sorgir un debat que serveix per acotar el tema i que ha nascut de les inquietuds dels i les joves. És interessant incorporar en el procés creatiu entitats especialitzades en la temàtica escollida. Així és com Colectic treballa amb el col•lectiu La Llama fa servir el rap per tractar els drets humans.

Els valors es treballen implícitament quan van directament vinculats a la pràctica artística o l’acció creativa. La disciplina del circ, per exemple, incideix en aspectes com la convivència, el respecte, la interrelació, la cohesió social... Només pel fet d’operar amb un grup de persones amb diferents habilitats i en un espai comú. Per aquest motiu, el circ ha esdevingut una eina d’intervenció molt potent en realitats socials complexes. L’Ateneu Popular de Nou Barris investiga sobre les capacitats i habilitats de les persones amb diversitat funcional en el dia mundial del circ i en aquesta mateixa línia sorgeix el Circ Bombeta de Mataró que fins i tot produeix espectacles propis.

Però totes les disciplines artístiques (teatre, música, dansa, arts plàstiques, grafit, fotografia, audiovisual, ràdio, etc.), tot tipus d’eines creatives (joc, cuina, robòtica...) i les hibridacions que sorgeixin de posar-les en comú presenten un enorme potencial en aquest sentit. El projecte Makers per la inclusió de Colectic, hibrida la creativitat i la robòtica; la festa Tinc dret a un nom! Els Drets Universals dels Infants d’Artixoc, entrecreua arts plàstiques i escèniques, i la iniciativa Des dels blocs de LaFundició, fa sorgir relats de la ràdio, la serigrafia, el vídeo, la deriva, el treball amb el cos...

Les dinàmiques utilitzades tant per propiciar l’aflorament de valors en la temàtica de la creació final com per treballar-los durant la pràctica de les diferents disciplines artístiques poden resultar molt enriquidores i també són molt diverses. Per tant, sempre és interessant compartir-les i posar-les en comú amb altres equips de dinamització juvenil en espais de formació i debat. Aquest ha estat el camí que ha recorregut l’experiència Imagina Sant Boi () de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i Teleduca.

Amb quines metodologies convé acompanyar les accions creatives? Els recursos per fomentar i desenvolupar la creativitat amb els i les joves són molt diversos i alguns fins i tot complementaris. Cada llenguatge té les seves característiques, les quals el poden fer més adient per a un perfil o context determinats. Per tant, aspectes com l’origen cultural dels i les joves, l’edat, les pressions del context social, la durada de l’activitat o l’espai de realització són determinants a l’hora de triar l’eina.

L’ús de tot tipus de llenguatges artístics i altres recursos creatius com la informàtica o la cuina esdevenen grans eines per a l’estímul creatiu del jovent. Però cal ser conscient que els recursos per si sols no estimulen la reflexió ni la creativitat, sinó que s’han d’acompanyar professionalment i oferir espais oberts de propostes.

La repetició de models prefixats com per exemple partitures musicals, estils fílmics o pictòrics, dibuixos o coreografies pot resultar útil per a l’aprenentatge dels llenguatges, però no desenvolupen la creativitat ni el pensament crític dels i les joves. Fins i tot poden generar frustracions i fer caure en el mimetisme i la imitació com a úniques opcions. Es recomana idear moments i espais on els i les joves proposin lliurement situacions en què no s’hagi marcat a priori què es pot fer o què se suggereix per treballar la creativitat, amb la intenció que se sorprenguin del que vagi sorgint.

En el cas de programar una activitat fonamentada en una o més disciplines artístiques o accions creatives, és recomanable que algú de l’equip en tingui experiència o bé buscar el suport d’un equip especialista en la matèria. Una altra opció és comptar amb el talent de joves professionals de la zona.

Per facilitar una mica la tria, tot seguit s’apunta un esquema amb algunes particularitats i característiques d’alguns llenguatges creatius:

LLENGUATGE	DESCRIPCIÓ	PARTICULARITATS	CONTACTES
Teatre social i de l’oprimit	Utilitza recursos del teatre, el joc dramàtic i l’expressió, i sempre dona importància a manifestar i transformar les necessitats i les realitats de partida dels grups i els individus	Facilita la cohesió de grup i la reflexió activa. Necessita espais diàfans i íntims. Pot generar rebuig entre joves amb caràcter introvertit	Artixoc Fil a l’agulla Forn de Teatre Pa’tothom INCA Catalunya La Xixa Teatre Nus Teatre Teatre de les Oprimides kilalia teatre social Girona;
Grafit	Es basa en l’elaboració de murals de forma participativa, normalment amb esprais. Es pot treballar sobre parets o cubs i amb l’ús de plantilles. Els murals solen tenir un component crític, social o polític	Promou l’empatia cultural i concepcions de l’art de carrer (street art), com ara la intervenció en l’espai públic. Cal disposar dels permisos pertinents i d’espais ventilats. A vegades pot resultar frustrant per la complexitat que implica	Artixoc Artistlove Murs lliures Rebobinart
Circ social	Treballa les diferents disciplines del circ adaptades a les possibilitats de cada participant (malabars, acrobàcia, pallassos...)	Genera una forta cohesió de grup i desperta habilitats. Cal escollir bé la tècnica i la dificultat de cada exercici per no generar frustració. És important disposar de monitoratge i material especialitzat per garantir la seguretat dels participants	Ateneu Popular 9 Barris Can Batlló RAI
Arts plàstiques	Facilita situacions i espais per explorar l’ús de la pintura, el dibuix, el collage i altres tècniques amb materials (reciclats o no) com a eines d’interrelació i exploració individual, en grup i amb l’entorn	Aconsegueix treballar l’expressió de dins cap enfora, la presa d’acords i la trobada de consensos. Activitat molt aconsellable per a grups introvertits i per potenciar el coneixement mutu	Artixoc Creart ONG Experimentem amb l’Art La Casa Amarilla
Percussió	S’endinsa en el treball del ritme i la música amb l’ús de pilotes de bàsquet, tambors i altres instruments de fabricació pròpia amb materials reciclats	Afavoreix la voluntat de superació i treballa l’esforç de manera lúdica. Cal disposar del material, un magatzem on desar-lo i un espai on no es contamini acústicament l’entorn	Basket Beat Percudones
Rap i hip-hop	Acompanya l’elaboració de lletres que rimin i transmetin un missatge constructiu i expressiu sobre la realitat juvenil. Després cal interpretar-les o d’enregistrar-les (en àudio o vídeo) sobre bases rítmiques	Potencia fer emergir la poesia i l’expressivitat dels joves. Fa sorgir la força del treball en grup. Cal disposar de bases sobre les quals rapejar i material per enregistrar-ho o bé espais on actuar	Càmeres i Acció Colectic/Ravalmedia Teleduca. Educació i Comunicació
Música en grup	Promou l’aprenentatge de la interpretació musical amb diferents instruments de forma col·lectiva, amb l’objectiu de conèixer la música clàssica i de realitzar concerts	Significa endinsar-se en la interpretació musical des d’una perspectiva grupal i comunitària. Cal disposar d’instruments i una fase d’aprenentatge, però és una activitat que obre moltes portes	Las Pibas producen Integrasons Xamfrà
Creació audiovisual participativa	Utilitza el llenguatge i la narrativa audiovisual per afavorir l’expressió i l’autorepresentació dels i les joves, i també perquè interaccionin amb l’entorn i tractin temes d’interès, fent servir tot tipus de gèneres	Possibilita la posada en valor de la mirada juvenil, l’organització d’un relat col·lectiu i la creació d’històries que connectin realitats juvenils. Les creacions resultants són fàcilment generalitzables i compartibles a Internet	Associació Méliès Càmeres i Acció Colectic El Mirador El Parlante Teleduca
Programació i robòtica	Acompanya a entendre les lògiques de programació de manera creativa i a aplicar-les en robots per trobar solucions o promoure accions artístiques (teatre, performance...)	Fa possible aconseguir resultats immediats que ajudin a motivar els i les joves, però és important escollir molt bé els materials en funció de l’experiència de les persones que hi participen	Ateneu de Fabricació de les Corts Colectic
Ràdio	Obre via al diàleg, facilita compartir punts de vista i pot connectar joves situats en espais diferents. Disposa de molts enginys per ser portàtil a qualsevol espai. Treballa la immediatesa i genera imatges mentals creatives entre les persones que hi participen	Permet experimentar i difondre moltes altres disciplines creatives: relat oral, poesia, música, teatre... S’està recuperant gràcies als vídeos de Youtube i l’interès de molts col·lectius de joves. Cal disposar d’una sala insonoritzada i d’un equip tècnic mínim	Circula Cultura ComSoc LaFundició Radioactius Ràdio TriniJove Ravalmedia Teleduca
Dansa	Es basa en el treball de l’expressió corporal i la coreografia per generar una obra o bé peces en grup. Es pot aprendre un tipus de ball en concret, endinsar-se en un estil o optar per la varietat, sempre per treballar l’apoderament	És una dinàmica molt profitosa emocionalment per tot el que suposa ballar alhora en un escenari o espai públic. El treball del cos pot generar molta vergonya i cal practicar en espais reservats i després anar obrint-los progressivament	Balladona Barris en dansa Marabal

Hi hauria molts altres llenguatges i eines (geolocalitzacions i mapatges, xarxes socials, fotografia, cuina, etc.), totes les hibridacions que ens vulguem imaginar i, per descomptat, tot tipus de dinàmiques basades en el joc que facin aflorar la creativitat. A l’hora d’escollir cada eina, llenguatge, disciplina artística o bé de proposar alguna acció entrecreuada, és important tenir en compte la diversitat cultural de la gent jove que es convidarà a participar-hi, intentant preveure com s’hi poden sentir i què els aporta l’activitat. Fins i tot és interessant presentar-los opcions per escollir.

PARAULES CLAU:

creativitat, innovació, transformació social, canvi, visió crítica, ciutadania activista, participació, acció, reflexió, entorn

Bibliografia

• Alcantara, A ( coord). Circ, educació i transformació social. El projecte pedagògic de l’Ateneu Popular 9Barris. (en català). El Masnou: Neret, 2016. 

• Boal, A.. Juegos para actores y no actores: Teatro del oprimido. (en castellà). Barcelona: Alba, 2002. 

• ARAGAY, J. M.. Neret. Les arts comunitàries des de l’educació social. L’experiència Basket Beat. (en català). El Masnou: Neret, 2017. 

• De Bono, E.. El pensamiento creativo. Barcelona: Paidós, 1994. .

• Blázquez, A , Mayugo C y Ribes, C. Guía socioeducativa para la creación de materiales audiovisuales. Pamplona: Foro Comunicación, Educación, y Ciudadanía, 2010. 

• JARA, J.. El clown, un navegante de las emociones.. Morón de la Frontera: Proexdra., 2004. 

• KAPLÚN, M.. Una pedagogía de la comunicación (en castellà). Madrid: Ediciones de la Torre, 1998. 

• MAYUGO, C.; PÉREZ, X.; i RICART M. (coord.). Joves, creació i comunitat. Finestra Oberta núm. 41, setembre de 2004. (en català). Fundació Jaume Bofill, 2004. 

• MONTOVANI, A. i MORALES, R.. Juegos para un taller de teatro. Más de 200 propuestas para expresar y comunicar en la escuela. (en castellà). Bilbao: Artezblai., 2009. 

• López José Ignacio. Manual urgente para radialistas apasionados. 2005 (en castellà). 

• RICART, M. i SAURÍ, E.. Processos creatius transformadors.. Barcelona: Serbal, 2009. 

• TRUJILLO, P.. Actuando en el templo de Vesta. Teatro Social. Teatro de lxs Oprimidxs. Teatro Foro.. El Masnou: Neret.. 

Enllaços externs

• Agenda 21 de la cultura (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Artibarri (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Artistlove (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Artixoc: (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Art Social: (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Associació Méliès (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Ateneu Popular 9 Barris (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Basket Beat: (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Càmeres i Acció (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Can Batlló (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Candela (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Can Fugarolas: (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Circ Bombeta de Mataró (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Colectic (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• ComSoc (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Comusitària (c) [Data de consulta: Agost 2023]

• Creart (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Crear vale la pena (castellà) [Data de consulta: Agost 2023]

• Creatividad: definición, reflexión e investigación- Fundación Neuronilla (castellà) [Data de consulta: Agost 2023]

• ElParlante: (castellà) [Data de consulta: Agost 2023]

• Etcèteres:(català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Experimentem amb l’art:(català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Fil a l’agulla:(català) [Data de consulta: Agost 2023]

• INCA:(català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Integrasons:(català) [Data de consulta: Agost 2023

• La Casa Amarilla:(castellà) [Data de consulta: Agost 2023]

• LaFundició (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• La Nave Va (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• La Xixa Teatre (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Marabal (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Nus Teatre (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• RAI (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Ravalmedia (català/castellà) [Data de consulta: Agost 2023]

• Rebobinart (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Teatro Esquina Latina (català) (castellà) [Data de consulta: Agost 2023]

• Teleduca. Educació i Comunicació (català) [Data de consulta: Agost 2023]

• Territoris Oblidats (Català) [Data de consulta: Agost 2023 ]

• Xamfrà (Català) [Data de consulta: Agost 2023 ]

La creativitat

---

La gestió del conflicte         Portada

---

del llibre Guia Jove