Les eines digitals connecten o desconnecten?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Disposes de perfils a les xarxes socials, però no ets gaire dinàmic.  
  • Tens un cert desconeixement de les eines digitals existents i com les utilitza la gent jove.  
  • La comunicació institucional es fa de forma molt centralitzada i l’Àrea de Joventut no pot tenir presència ni identitat pròpia per interaccionar amb la gent jove.
  • La tecnologia ha de servir per arribar a més perfils de gent jove.

Descripció modifica

L’enorme i evident protagonisme que les TIC tenen entre el col·lectiu jove i les seves possibilitats com a eines de relació i participació suposen un repte per introduir canvis en la manera d’orientar les actuacions adreçades a joves. Més enllà de la vessant comunicativa i de les possibilitats de fer treball en xarxa de les eines digitals, han de servir per aprofitar el màxim potencial participatiu d’aquestes eines digitals i enfortir el paper de la gent jove en la seva comunitat. Per fer-ho, s’apunten algunes línies de treball:

  • Millorar la identitat digital i el posicionament a la xarxa per tal d’establir canals d’interacció més adequats. Presència proactiva i dinàmica. Trencament amb un sistema de comunicació unidireccional. Treball més horitzontal i col·laboratiu.
  • Diversificar les eines tecnològiques per anar més enllà de la presència al web i les xarxes socials. La realitat augmentada, les aplicacions mòbils, els videojocs, l’audiovisual, etc., fan possible arribar a diferents perfils de persones joves i dur a terme una tasca pedagògica i d’apoderament.
  • Incorporar una intencionalitat realment participativa en l’ús d’aquestes eines, amb una estratègia de procés que va més enllà d’una acció puntual o d’una demanda concreta, sempre combinant la participació en línia amb la presencial. Els recursos tecnològics no supleixen la intervenció directa ni provoquen una participació automàtica ni de qualitat.

És fonamental tenir present que la tecnologia pot facilitar la participació, però només si realment darrere hi ha una intencionalitat d’utilitzar aquestes eines digitals en un sentit participatiu i inclusiu.

Desenvolupament modifica

La tipologia d’eines digitals al nostre abast és molt variada: fòrums, xats, xarxes socials (Instagram, Tik Tok), wikis (Wikispaces), blogs (Wordpress), microblogging (Twitter), podcast i videocast, compartició de vídeos (Youtube). Però també s’hi afegeixen el programari lliure o, fins i tot, nous recursos d’innovació tecnològica com les apps, la realitat augmentada, la geolocalització (Foursquare), els videojocs col·laboratius, les plataformes digitals per crear campanyes (Change.org) o el micromecenatge (Verkami), que permeten posar encara més en valor el talent de la ciutadania jove.

No és una tasca fàcil per a les persones que treballen amb joves triar les eines digitals adequades ni, a partir d’aquestes, tenir un bon coneixement de la realitat de la gent jove, fomentar-ne la participació i garantir que la seva presència no sigui gaire intrusiva. D’una banda, l’oferta de recursos digitals és immensa i en renovació constant i, d’altra banda, l’ús d’aquests recursos per les persones joves és canviant (intercanviar idees, informació, experiències...) i la seva migració cap a solucions tecnològiques cada vegada més visuals és una tendència consolidada.

Quines són les principals eines digitals que han utilitzat les persones joves durant el 2022? Les més populars són WhatsApp, Instagram, Youtube, Tik Tok, Twitter, Twitch, Pinterest i Snapchat.

S’ha d’estar allà on habiten digitalment les persones joves i aprofitar les eines digitals per provocar diàlegs. Utilitzar les eines adequades també permetrà diversificar perfils i col·lectius de joves amb qui es té relació i als quals es vol arribar.

Per treballar aspectes relacionats amb la identitat i la presència digital es poden utilitzar eines més generalistes (webs, xarxes socials, blocs, wikis...) però potenciant l’element relacional amb la gent jove i creant espais de relació, discussió i interacció on les persones joves puguin implicar-se de forma més informal i horitzontal, influint sobre aspectes de la seva comunitat. El to de conversa en aquestes xarxes socials ha de ser sempre proper, d’igual a igual, d’escolta activa i amb reconeixement i valoració d’allò que fa el col·lectiu jove.

És destacable l’activitat a la xarxa de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils, amb força activitat i interacció amb els diferents perfils a Facebook i Twitter. També té un canal propi de Youtube, un blog a Wordpress i un perfil propi a LinkedIn que s’aprofita per crear-hi un espai de coworking laboral i generar-hi sinergies entre la gent jove en matèria de feina.

Molts agents han optat per la diversificació tecnològica i anar una mica més enllà. L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat té un equipament anomenat «Torrebarrina», que és un espai de creació multimèdia adreçat a la població juvenil. És difícil trobar infraestructures d’aquest tipus arreu del territori a causa dels recursos que es necessiten, però és interessant l’enfocament tecnològic en matèria de joventut que desenvolupen i la seva consciència. Per la seva proximitat a Barcelona i altres municipis propers els converteix en un referent de la gent jove més enllà dels seus límits territorials. El mateix Ajuntament segueix el dia a dia de les persones que estan fent el voluntariat europeu a través d’un blog i mantenen el contacte amb elles via Skype.

Un altre exemple d’optar per unes vies digitals que connectin amb la realitat juvenil és l’Oficina Jove de l’Alt Urgell, que té un servei d’assessorament sobre sexualitat i afectivitat a través de la plataforma Whatsapp que es diu «AsSEXorem».

D’altra banda, un videojoc col·laboratiu pot ser un recurs per conèixer i interactuar amb l’entorn, però també perquè la gent jove participi en la seva representació i trenqui amb elements de discriminació. «BorderGames Lavapiés» a Madrid va ser la primera experiència, que es va repetir en el barri del Raval de Barcelona com a «RavalGames».

Tecnologies com la realitat augmentada (RA) i els codis QR poden donar suport a campanyes i accions d’activisme i participació comunitària, ja que permeten mostrar informació multimèdia en capes superposades a la realitat, combinant elements reals amb virtuals. Es poden crear, per exemple, elements virtuals inexistents a la realitat però que les persones joves consideren necessaris en la seva comunitat: un skatepark o espais d’estudi nocturn. Un codi QR identificaria visualment cadascun d’aquests elements i es podrien treballar de forma més amena en diferents experiències participatives amb gent jove.

Allò més important de les eines digitals és que es facin servir amb una voluntat clarament participativa, una voluntat d’anar més enllà d’un moment puntual i que busqui apoderar la gent jove perquè formi part de les decisions que l’afecten. Cal incorporar eines 2.0 i d’altres elements digitals que facilitin el diàleg amb la gent jove, aprendre de l’horitzontalitat i la capacitat col·laborativa que aporten aquests instruments.

Es poden fer servir múltiples eines 2.0 segons la finalitat que es persegueixi. Per exemple, si es vol fer una pluja d’idees es pot fer servir un mural virtual com el Padlet o utilitzar un hashtag sobre el tema que es vol sotmetre a participació via Facebook, Twitter o Instagram. Seguir o estar connectat amb els agents clau del territori de forma digital també pot ajudar a prendre el pols de la realitat juvenil i obrir canals participatius segons la motivació de la ciutadania. Per a aquells moments participatius en què toqui decidir, es pot utilitzar Doodle, Google Docs o xats i fòrums de debat. És important també cuidar la difusió i la comunicació, com en els moments de convocatòria i, sobretot, en el retorn que cal fer als i les participants. En aquest sentit, l'«Spot Assemblea Jove 2015» del punt jove de Santa Eulàlia de Ronçana és un clar exemple de com un element audiovisual realitzat per les persones participants pot servir per reconèixer la feina duta a terme i per engrescar més gent jove a participar-hi. Si es volen realitzar cartells amb un disseny gràfic atractiu i fàcil de fer, tant pels i les professionals de joventut, com pels propis joves, existeix l'eina «Canva», que permet crear cartells, pòsters, infografies, documents, targetes de visita, portades de Facebook, gràfics, etc. de forma molt senzilla.

Sovint el jovent prefereix les formes de participació més informals i vinculades a causes reivindicatives i moviments específics (com les mobilitzacions o els debats polítics) o dinàmiques de creació col·lectives (hackathons, jams, flashmobs...) que el motiven. En aquests casos la innovació tecnològica facilita molts recursos adreçats a la creació de continguts (realitat augmentada, campanyes digitals de crowdfunding) o la col·laboració en l’elaboració de productes digitals (videojocs col·laboratius, apps...). La implicació de la gent jove en aquests processos va més enllà d’un ús instrumental de la tecnologia, ja que també l’apodera amb dinàmiques que tenen a veure amb el disseny de nous processos i maneres de fer, com la co­-creació i el treball col·laboratiu o l’intercanvi de coneixement.

Tanmateix, les TIC faciliten noves formes de treballar en xarxa i col·laborar més activament. A tall d’exemple volem citar el «#Bejove», una iniciativa de l’equip de professionals de Joventut del Baix Empordà.

Un altre aspecte important a l’hora de barrejar gent jove i eines digitals és tenir present que, moltes vegades, s’està treballant amb gent menor d’edat i que hi ha aspectes de conscienciació i discriminació digital que cal treballar. El món digital reprodueix les mateixes desigualtats que existeixen en el món offline, fins i tot pot incrementar exponencialment algunes de les seves conseqüències. Per treballar aquest tema hi ha un recurs molt útil, el «Pack Educatiu contra la discriminació digital»[1] elaborat per l’ICUD Project.


PARAULES CLAU:
Identitat digital, presència digital, web 2.0, xarxes socials, treball col•laboratiu, e-participació, e-govern, govern digital, comunitat digital, comunicació, multidireccionalitat, asincronia, e-inclusió, discriminació digital, democràcia electrònica, democràcia participativa, e-governance, participació ciutadana, participació electrònica, horitzontalitat.


Referències modifica

  1. Pedregosa, J. «Pack Educatiu contra la discriminació digital» (PDF) (en català). ICUD. Programa de Drets Fonamentals i Ciutadania de la Unió Europea.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica