Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Alfàbrega

Alfàbrega

Agrella Alfàbrega Morada (Ocimun Sanctum L)

del llibre Guia de plantes medicinals, usos i cultiu

L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual encara que hi ha algunes espècies que són perennes com l'alfàbrega Africana Blava i la Santa Tailandesa. És de creixement baix (entre 40–60 cm) amb fulles herbàcies de color verd llustrós a l'anvers i una mica més clar al revers on podem trobar unes glàndules, cadascuna de les quals conté una goteta d'essència i que són les causants de la seva aromaticitat. Són fulles amples de 3 a 5 cm de longitud, lleugerament peciolades i oposades. dentades i de textura sedosa. En algunes varietats agafen un color morat porpra. Són simples, de forma ovalada o oblonga, lanceolades, atenuades a la base, nervadura pennada, lleugerament dentades encara que hi ha varietats de jardí que són senceres i de textura sedosa.

Propietats

Infusió de la fulla o menjada: Gasos, menstruació, antitussígena, tònica, coadjuvant en l'epilèpsia, sedant, aperitiva, digestiva, diaforética, dolor menstruació, augmenta la producció de llet, antidepressiva, psicosis, almorranes, cistitis, antiespasmolític, anticoagulant, millora la circulació sanguínia, mal d'altura, antivomitiva, llagues bucals, problemes a la boca, úlceres bucals, tònic capil·lar (calvície), depressió, esgotament, insomni, mal de cap, febre, paràsits intestinals, tos, faringitis, mugrons irritats, afrodisíaca, activa el sistema immunològic.
En cataplasma: antissèptica, analgèsica i cicatritzant.
Accions generals de la planta: digestiva, antiespasmòdica, galactogena, carminativa, diaforética, vulneraria, calmant, antitusiva, sedant, antiinflamatoria, afrodisíaca, cicatrizant, anticoagulant, analgèsica, antisèptica.

Contraindicacions

Embaràs i lactància pel seu contingut en estragol.

Mode de preparació

Cataplasma d'alfàbrega amb 30 g., 15gr-30g./1l d'aigua prendre 3 tasses al dia. Es pot utilitzar flor, fulla i tija. Afegir a cada vas una branqueta de la planta o 15g. per litre de planta seca.

Cultiu

Es planta la planta o es sembra la llavor al llavorer cada any, a partir de la primavera, quan ja no gela.

Per a poder collir el màxim de fulla, s'han de treure les flors quan surten, perquè pugui rebrotar i fer-se ben gran. Tradicionalment es barreja entre les tomates o altres fruits, per a evitar que siguin picades per la papallona que fa posta d'ous i després erugues, que es mengen les tomates o altres fruits. S'adapta a tot tipus de terres, però prefereix terres fèrtils, arenoses o argiloses. S'ha de vigilar en els excessos d'aigua, pateix de podridures. Marc de plantació cada 40cm o 60cm. Es Anual.