Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Arç blanc (Crataegus monogyna)

L'arç blanc (Crataegus monogyna), cirerer de la Mare de Déu, cirerer de pastor, espinalb, albespí, espinaler o garguller és un arbret o arbust de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani. L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Al Principat és comú a tot el territori, Països Catalans, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca. En català, l'arç blanc es coneix també pels noms d'espinalb o espinal, espí blanc, o simplement espí, cirerer o cirerer de pastor, gargaller, ram de Sant Pere entre altres.

Crataegus monogyna 4

Propietats

modifica

Infusió de la flor amb una mica de fulla o la tintura de la flor o el fruit: Arteriosclerosis, hipertensió, hipotensió, tos, prevenció angines de pit, taquicàrdies, arítmies, palpitacions, afeccions cardiaques, nervis, fogots de la menopausa, insomni, per la memòria va be associar-ho amb el romer, mala circulació, sang espessa, colesterol, febre "la escorça", vertic, tinitus, dificultat respiratòria. Accions generals de la planta: Sedant, diürètica, cardiotònica, diürètica, antioxidant, regeneradora de venes i arteries, antidiarreica "els fruits", febrífuga "la escorça", vasodilatadora perifèrica, vasodilatadora coronària .

Contraindicacions

modifica

En tractaments amb heteròsids cardiotònic o amb benzodiazepines.

Mètode de preparació

modifica

De 2 a 4 grams en infusió dos cops al dia de les flors,junt amb algunes fulles o cap, també simplement es pot posar una mica de flors per vas. Vi amb fruits o flors de Arç Blanc, es posen els fruits rojos ben madurs d’Arç Blanc en un vi negre de qualitat o qualsevol alcohol. Al cap de 40 dies ja es pot consumir una culleradeta del licor un cop o dos al dia.

Es un arbust molt silvestre, no fa falta cuidar-lo molt. La llavor neix molt malament, millor posar-la dos mesos a la nevera, perquè senti el fred o sembrar-la ben aviat a la tardor. L'esqueix és molt viable a la primavera. La planta pot acabar fent dos o tres metres i als països del nord són arbres de 10 metres. És perenne.