Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Arnica montana

Arnica montana

del llibre Guia de plantes medicinals, usos i cultiu

L'àrnica, arnicó o flor del tabac (Arnica montana) és una herba perenne de la família de les asteràcies. L'àrnica es troba present a les muntanyes de bona part d'Europa occidental central i septentrional, des de Portugal fins a Escandinàvia, encara que també podem trobar-la a regions d'Àsia i d'Amèrica del nord. La Arnica montana la podem trobar en climes freds, però en climes càlids podem cultivar la Inula helenioides, Inula montana, Inula viscosa, Arnica chamissonis o Thitonia diversifolia, anomenades falses àrniques i també tenen principis antiinflamatoris, com la Àrnica montana, però molt menys eficients.

Propietats

Per dolors externs,traumatismes, esguinzos, dolors reumàtics, inflamacions, cops,. En gargarismes va molt be per gengivitis, piorrea, amigdalitis, afeccions respiratòries, refredats i faringitis. Aplicada tòpicament a les morenes va molt bè. Tradicionalment es feien cigarrets que al fumarlos desapareixia la tos, asma, bronquitis... També hi ha gent que utilitza el Tussílag fumat, per a alleugerar problemes pulmonars i de tos. De les falses àrniques no puc parlar masa, sols se que gent de tot arreu de Catalunya i Aragó les utilitzen en forma de tintura, olis, cremes per calmar el dolor, inflamacions, traumatismes i diuen que també funcionen, però bioquimicament la meva experiència es que la Àrnica montana té més potencia, sobretot si fem la crema o tintura en planta fresca no seca. Seca té menys potencia. Internament es feia una destilació d'Arnica i es prenia a novenes, unes gotes cada dia, per prevenir les feridures. També es prenia internament per problemes pulmonars i varius, al igual que aplicacions tòpiques per aquestes dolencies. El ús intern no es aconsellable, pel que he experimentat, a baixes dosis el organisme ho tolera be, el abús diuen que pot ser mortal.

Contraindicacions

Sol us extern, topicament. Ingerida en petites dosis ja és tòxica. Externament pot provocar irritacions, en cas de problemes dèrmics, vigilar que no augmentin els problemes.

Mètode de preparació

2- grams de flors seques per fer diluir 500 ml. o 1-cullerada de flors en 500 ml deixar macerar 40 dies i ja es pot utilitzar, per fer fregues o cataplasmes. També es pot fer una infusió de la planta i aplicar al lloc que hi hagi el dolor o la inflamació de la geniva. Sempre serà més efectiva si la flor es recent collida, també tenen principis actius les fulles i la arrel.

Cultiu

Es sembra a la primavera i transplanta durant l'estiu o primavera, les llavors han d´estar a un lloc fred i humit abans de la germinació. Divisió de mates o rizomes a Primavera, Estiu o Tardor ; els rizomes de 10 cm ubicant-los al emplaçament definitiu. La Arnica montana no s'adapta be a climes càlids, tant el cultiu com la planta mare s'ha de fer en clima de muntanya fred.