Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Romaní (Rosmarinus officinalis)

El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, també es coneix amb el nom de beneït. El romaní posseeix a les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragància fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.

Flors de romaní.
Matoll de la planta.

PropietatsModifica

Tractament en malalties respiratòries, digestives, antianèmiques (pel seu alt contingut en ferro), intoxicacions alimentàries, funció d'antioxidant, i altres com el càncer l'Alzheimer, l'artritis i artrosis, calvície, pell i fàneres. Es pot utilitzar pel dolor fent oli en maceració i fregant a la part adolorida.

ContraindicacionsModifica

En grans quantitats pot ser abortiu, per la nit generar insomni, estrenyiment, epilèpsia, gastroenteritis, prostatitis, malaltia de Crohn, i còlon irritable.

Mètode de preparacióModifica

10-30 g per litre. 3 tasses diàries.

CultiuModifica

Se sembra a la primavera o estiu. Es poden fer esqueixos, però arrelen malament. Si es fan és millor no abusar de l'aigua. Es pot plantar durant tot l'any. S'adapta a tot tipus de climes i terrenys. És una planta que pot aguantar molt la sequera, sobretot a partir del segon any, quan ja ha fet arrels. Sempre que parlem d'aguantar la sequera ens referim al cultiu a terra, cultivant amb test si s'asseca la planta moriria, per molt de secà que sigui. Es planta cada 80 cm. És perenne.