Hort ecològic escolar/Activitats educatives abans d'anar a l'hort

Activitats educatives abans d'anar a l'hort

---

Activitats a l'hort en anglès         Comparant dos sistemes de cultiu (el formal i l'experimental)

---

del llibre Hort ecològic escolar

En el moment de crear un hort a l’escola s’han de tenir en compte molts factors, un d’ells és la participació: gestionar quins seran els responsables de crear, cuidar, cultivar... l’hort . És necessari també donar a conèixer el nostre projecte a totes les famílies, invitant-les a visitar l’hort amb els seus fills/es, donar-los l’oportunitat de parlar d’ell, escoltar les seves suggerències, aprofitar la seva experiència i habilitats. És important tenir contacte amb els horts familiars de la zona i demanar ajuda als seus horticultors; pot ser que aquests estiguin disposats a mostrar el seu hort als infants, a ensenyar-los tècniques de cultiu, els pot donar llavors, etc. També podria ser interessant que algunes d’aquestes persones vagin a l’escola a parlar sobre l’hort, què s’hi cultiva, etc. Tanmateix, es podria buscar una col·laboració amb altres grups comunitaris que tinguin projectes d’hort, per exemple la Llar de Jubilats o altres escoles del municipi.

Els horts escolars estan vinculats a l’educació de l’alumnat de l’escola. En ell els infants poden aprendre des de les Ciències Naturals fins a la Plàstica, de fet, l’hort ens dóna possibilitats per fer un treball interdisciplinari (Saló, Horticultura Biològica a l’escola, Jornades hortalanes per a mestres del Maresme, 1986). Per tant, el ventall d’aprenentatges que es poden adquirir amb l’hort és molt ampli i, per aquest motiu, podem considerar l’hort com una eina educativa molt potent. El que és important, però, és tenir una visió àmplia de l’hort, o sigui, no veure aquest com un espai on els infants només hi van en moments determinats a fer les tasques pròpies de manteniment, sinó que l’hem de veure com un espai de joc, per indagar, per córrer certs riscos, per fomentar les relacions, etc. . De fet, tenir contacte amb la naturalesa obre als infants un món sensorial de textures, olors, colors i sabors, per aquest motiu s’ha d’aprofitar al màxim els espais naturals que tenim al nostre abast, i l’hort en pot ser un de molt important .

A banda de l’aprenentatge conceptual, l’hort facilita i potencia la intel·ligència interpersonal entre l’alumnat, entre el professorat i entre aquests dos col·lectius. Ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar-se emocionalment, entrenar-se en el domini de les habilitats socials i aconseguir el desenvolupament i creixement moral. Tot això englobat en un marc pràctic, vivencial i sobretot, manipulatiu. . Les persones encarregades de gestionar-lo ja que s’ha de crear un hort que ajudi als infants a adquirir aprenentatges. Per aquest motiu, s’ha de tenir clar quines són les tasques dels infants a dins de l’hort i què aprenen fent-les.

Els infants, sempre que sigui possible, han de realitzar gran part de la feina de l’hort (sempre tenint com a guia un adult). Cal tenir en compte que amb les tasques que se’ls assignin, els infants han d’aprendre alguna cosa i els ha de resultar una feina agradable a fer; mai ho han de veure com un càstig, si és a així, s’hauria de replantejar la gestió i els objectius pedagògics de l’hort de l’escola. Tanmateix, s’hauria de permetre que els infants participessin de la planificació, de la presa de decisions, de la organització i la divulgació dels resultats obtinguts ; per tant, s’ha de tenir en compte en tot moment la opinió dels infants quan es fa referència a l’hort.

Característiques de l’espai i Tasques a realitzar

En aquest apartat haurem de tenir en compte dos aspectes: per una banda, les característiques de l’espai que disposarem i, per l’altra banda, el procés de preparació del sòl i les tasques que s’hauran de dur a terme en l’hort.

No disposem d’un espai molt gran per poder participar tots alhora, per això farem petites parcel·les amb palots.

“És millor tenir èxit en una parcel·la petita que no pas una de gran que no es pugui manejar” . No és important on fem l’hort sinó que aquest sigui útil per l’educació dels nostres infants. Les petites parcel·les d’horts es trobaran situades a l’espai que uneix l’edifici de primària amb el pati d’infantil i als espais que les aules de l’altre costat de l’edifici tenen a l’altra banda. Cal tenir present també que l’escola ja disposa d’un hort a l’espai d’infantil i que s’haurà de veure com s’unifica l’activitat a nivell d’escola.

Es pot realitzar una sessió prèvia per motivar, engrescar i captar l’atenció i l’interès de l’alumnat cap a l’hort tot proporcionant-los coneixements sobre aquest espai i introduint-los-hi. Igualment, també seria convenient realitzar una sessió final, com a cloenda del projecte, per tal de valorar i reflexionar sobre tot el treball portat a terme.

Primerament els alumnes hauran de fer un estudi- observació dels diferents elements naturals que es produeixen als diferents espais. Hem de tenir en compte si hi haurà hores de sol, com bufa el vent, quina haurà de ser la separació dels diferents palots per tal que ens hi càpiguen tots, sense utilitzar l’espai reservat per la sortida d’emergència…

Dibuixar un mapa i estudiar el terreny - discutir i estudiar els recursos necessaris - observar i registrar les feines de l’hort.

Haurem de tenir present les diferents eines que necessitarem per poder dur a terme l’activitat de l’hort i on es guardarà aquest material. Farem un llistat del material i instruments bàsics per treballar un hort :

• Fanga: eina que serveix per remoure la terra i esponjar-la.
• Aixada, tràmec o càvec: eina que serveix per a cavar i esponjar la terra.
• Pala: eina que serveix per a fer sots, recollir, traslladar o remoure la terra.
• Rascle o rampí: eina que serveix per a aplanar la terra, desfer petits terrossos o trencar la crosta superficial del terreny.
• Aixadeta: eina igual que l’aixada però més petita, que serveix per fer solcs, sembrar, obrir forats, plantar o trasplantar.
• Senalla: cabàs que serveix per contenir i transportar terra, adob, la collita,...
• Guants de jardiner: guants que serveixen per protegir les mans alhora de realitzar qualsevol treball.
• Set de jardineria: set que conté diverses eines i instruments de mida petita, com poden ser un rasclet, una paleta, unes tisores, etc.
• Regadora: recipient que serveix per regar.
• Mànega: tub flexible que serveix per regar.
• Corda de jardiner: és una corda que es troba agafada per tots dos extrems per unes estaques, la qual facilita la creació de les fileres per al cultiu.
• Motocultor: màquina d’un sol eix que serveix per a conrear i esponjar la terra.

S’haurà de valorar poder disposar d’un compostador, per tal de fomentar la idea d’hort ecològic i aprofitar per fomentar el consum de fruita. Utilitzar l’hort escolar com a eina educativa sensibilitza als infants sobre l’alimentació saludable. Es farà la piràmide dels aliments i la pròpia dieta per veure si el consum de fruita és escàs i si cal incrementar-lo. S’haurà de valorar explicar-ho a la resta de l’escola, animant tothom a menjar fruita a l’hora de pati. El benefici serà doble: millorarem la dieta i “alimentarem” el compostador. Els alumnes dels diferents cursos hauran de participar en la recollida de matèria orgànica per incorporar-la al compostador de l’hort.

Els infants podrien decidir què volen plantar, com fer-ho i quina és la millor època de l’any per fer cada plantació (consultar el calendari del llaurador). Com a conseqüència, aprendre a utilitzar i cuidar les diverses eines. És important fixar un calendari per tal de poder aprofitar l’hort durant tot l’any. Aquest dependrà, sobretot, de les condicions meteorològiques que marquen la zona on s’ubicarà .

“com a experiència demostrativa que és, s’ha de tenir en compte que l’obtenció real d’algun cultiu és primordial, per tant, es aconsellable escollir plantes de cicle curt o que madurin dins del cicle escolar” .

Quan parlem de les plantes que hem de cultivar, s’hauria de tenir en compte d’utilitzar diversos exemples de cultius, com pot ser el de “sembra directa, com els raves; de trasplantament, com el tomàquet; de propagació vegetativa, com les patates” .

Poden investigar també sobre els diversos animals que hi trobem per veure si són beneficiosos o no pel nostre Hort. Treballar per a la salut del nostre hort ens endinsa en unes activitats que, més enllà de les feines rutinàries de manteniment dels conreus, ofereix la possibilitat d’aprendre el cicle vital de les plantes, les seves adaptacions, les seves interaccions amb els altres éssers vius…

• Tenir cura d’animals “col·laboradors”
• Criar marietes en un terrari per controlar els pugons i cotxinilles.
• Construir refugis de tisoretes amb cartró ondulat doblegat dins de capses de plàstic, ja que són unes grans caçadores nocturnes d’insectes perjudicials per a l’hort.
• Construir un petit mur de pedra seca com a refugi de sargantanes i dragons.
• Planificar l’hort segons les accions protectores d’unes plantes sobre les altres.
• Tenir cura dels animals “perjudicials”
• Preparar trampes per a cargols (recipients enterrats amb cervesa o teules que serveixin d’amagatall en hores de sol).
• Preparar trampes per a formigues (recipients enterrats d’aigua i mel).
• Col·locar ampolles grogues per foragitar la mosca blanca, o penjar ampolles amb vinagre o suc de poma a la zona de fruiters per atrapar la mosca de la fruita.
• Preparar “fertilitzants i insecticides vegetals”
• Preparar purins d’ortigues o de dents de lleó per fertilitzar més les plantes.
• Preparar infusions d’all per foragitar àcars i pugó.
• Preparar fermentats de ceba per espantar la mosca de la pastanaga en època de vol.
• Augmentar la diversitat de l’hort
• Afavorir la diversitat i l’aliment de la fauna de l’hort amb barreres de flors i plantes aromàtiques.

En resum, amb l’hort escolar els infants poden arribar a aprendre a respectar el cicle de l’ecosistema i, com a conseqüència, els animals que el formen; tot i així, cal tenir en compte que no sempre serà així però com a mestres hem d’intentar que, com a mínim tinguin un cert respecte cap a aquests animals. És important promoure aquests valors ja que “hem d’educar als estudiants com a ciutadans actius per un canvi social i ambiental” . També podrien confeccionar els cartells de l’hort, amb el nom de cada planta, les característiques, la informació sobre ella, el valor nutritiu…

S’haurà de preveure també la divisió de cada palot en cavallons per tal de facilitar d’aquesta manera l’accés de l’alumnat a la plantació i fent més clara aquesta al dividir-los per especies o plantes.

Un altre element a l’hora de treballar l’hort són les normes. El professorat ha de deixar ben clar que l’hort és un espai diferent a l’aula, és un espai natural on hi creixen plantes, arbres, flors i és la casa de diversos animalets. Per aquest motiu, és de vital importància que la seva actitud sigui de respecte, tolerància i col·laboració. Si es veu adient, podem elaborar un llistat de normes. Seria bo que participés tant el professorat com l’alumnat, ja que d’aquesta manera tothom faria seves les normes i seria més senzill que les respectessin, les compleixin i les facin complir a la resta.

Cal tenir en compte, però, que tot hort escolar ha de tenir un reglament que ha de ser respectat tant pels adults com pels infants. La FAO ens proposa algunes “Normes de l’hort”. Aquestes són un codi de bones pràctiques. Tot i així assimilar-les comporta un temps i, per tant, el professorat les haurà d’anar recordant abans que es converteixin en un hàbit i en una cultura de bon comportament que tothom entengui.

Algunes de les normes que hauran de sorgir:

• Caminar pels camins i no trepitjar els llits de cultiu.
• Mantenir els camins lliures d’eines.
• Guardar les eines.
• Netejar les eines abans de guardar-les.
• Rentar-se les mans després de treballar a l’hort.
• Netejar les fruites i verdures abans de menjar-les.
• Preguntar abans de collir o arrencar res.

Un altre valor molt important que es transmet a través del treball amb l’hort escolar és la cooperació: els infants veuen la necessitat de treballar conjuntament amb els seus companys per tal que el creixement i manteniment de les plantes sigui l’adequat. Gràcies a l’hort que ofereix l’escola, els alumnes aprenen sobre la diversitat – tant social, com cultural, com biològica .

Comprar les plantes, els bulbs o les llavors. Abans de comprar, hem de pensar què volem cultivar, quant en volem comprar, segons la mida del cavalló on ho volem cultivar, i quan ho plantarem i/o sembrarem, ja que si les llavors, els esqueixos i els bulbs passen molts dies sense ser cultivats es poden morir. Una vegada ja ho tenim tot decidit, podem anirem a la botiga especialitzada en venta de productes per al camp o bé ho demanarem a l’alumnat.

“Seria beneficiós per ells provar el que sembren i portar a casa seva una mostra o una recepta del preparat [...]; sempre s’ha d’intentar que els alumnes facin les coses - no mirar als altres com les fan, sinó que cada un sembri, trasplanti, regui, colli i provi”

L’hort ha d’oferir oportunitats per tal que els infants tinguin la oportunitat d’explorar l’hort, és a dir, “que tinguin contacte amb la terra i amb els seus elements” ; d’aquesta manera cada vegada se’l faran més seu, el coneixeran molt millor i, per tant, el respectaran i cuidaran. Per tal que l’hort sigui un èxit, tot el personal de l’escola ha d’estar interessat i participar en ell. És important fer adonar al professorat que tots poden intervenir en l’hort, encara que no en siguin experts. Cal conscienciar que tothom té cabuda en aquest projecte. .