Introducció a la música/Les notes

Ara ja sabem què és un pentagrama, però com sap l'intèrpret quin so ha de tocar o cantar? La resposta és: amb les notes. Cada nota rep un nom, set en total: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si.

Història

modifica

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós Ut queant laxis de l'edat mitjana:

UT queant laxis
RE sonare fibris
MI ra gestorum
FA muli tuorum
SOL ve polluti
LA bii reatum

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d’una sola com es feia anteriorment.[1]

Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI (de Sancte Ioanes, el final de l'himne esmentat anteriorment), i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.

Interpretació

modifica

 

Tornem al pentagrama del capítol anterior. Ara, però, les notes tenen un pal i estan pintades. Les notes pintades amb un pal senzill reben el nom de negres. Ja que hi som, sàpigues que aquesta disposició de les notes (do, re, mi, fa, sol, la, si, do) s'anomena "Escala musical". Aquesta escala pot començar per qualsevol altra nota. Però d'això ja en parlarem més endavant.

Cada nota té un valor diferent (A valor ens referim a durada del so). Com a unitat bàsica es pren la rodona (les notes del punt anterior), i es va doblant el valor (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). A continuació podeu veure una taula més explicativa amb les notes i els seus valors:

Nota Nom Valor Equivalència
  rodona 1 4 negres
  blanca 2 2 negres
  negra 4 1 negra
  corxera 8 1/2 negra
  semicorxera 16 1/4 negra
  fusa 32 1/8 negra
  semifusa 64 1/16 negra
  garrapatea 128 1/32 negra
  semigarrapatea 256 1/64 negra

Fixeu-vos que a partir de la corxera el mètode per anar reduint els valors és afegir més corxets al pal.

Referències

modifica
  1. Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742.