Amb els esdeveniments d'un experiment aleatori es poden efectuar diferents operacions. Donats dos esdeveniments A i B podem definir les operacions d'unió, intersecció, diferència i complementari.
La unió de A i B és l'esdeveniment format per tots els esdeveniments elementals de A i de B. Es verifica quan succeeix A o succeeix B o tots dos. S'indica:
A
∪
B
{\displaystyle A\cup B}
Taula per a la unió:
Pertany a A
Pertany a B
Pertany al resultat
A
∪
B
{\displaystyle A\cup B}
Sí
Sí
Sí
Sí
No
Sí
No
Sí
Sí
No
No
No
La intersecció de A i B és l'esdeveniment format pels esdeveniments elementals comuns a A i B. Es verifica quan ocorren A i B a la vegada. S'indica:
A
∩
B
{\displaystyle A\cap B}
Taula per a la intersecció:
Pertany a A
Pertany a B
Pertany al resultat
A
∩
B
{\displaystyle A\cap B}
Sí
Sí
Sí
Sí
No
No
No
Sí
No
No
No
No
Per exemple
A
=
{
5
,
6
,
7
,
8
,
9
,
10
}
{\displaystyle A=\{5,6,7,8,9,10\}}
B
=
{
9
,
10
}
{\displaystyle B=\{9,10\}}
A
∩
B
=
{
9
,
10
}
{\displaystyle A\cap B=\{9,10\}}
La diferència de A i B és l'esdeveniment format pels esdeveniments elementals de A que no pertanyen a B. Es verifica si succeeix A però no succeeix B. S'indica:
A
−
B
{\displaystyle A-B}
Per exemple:
A
=
{
1
,
2
}
{\displaystyle A=\{1,2\}}
,
B
=
{
2
,
4
,
5
,
6
}
{\displaystyle B=\{2,4,5,6\}}
El conjunt
A
−
B
{\displaystyle A-B}
ha d'estar format pels elements de A, però eliminant els que també estiguin dins B.
Aleshores de la llista de nombres 1, 2 que estan dins A, hem d'eliminar els de B, que són 2, 5, 6. Per tant eliminam el 2, però no fem res amb 5 i 6 perquè tanmateix no són dins A.
A
=
{
{\displaystyle A=\{}
1
{\displaystyle {\color {green}1}}
2
{\displaystyle {\color {green}2}}
}
{\displaystyle \}}
B
=
{
{\displaystyle B=\{}
2
{\displaystyle {\color {red}2}}
4
{\displaystyle {\color {red}4}}
5
{\displaystyle {\color {red}5}}
6
{\displaystyle {\color {red}6}}
}
{\displaystyle \}}
↓
{\displaystyle \downarrow }
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
A
−
B
=
{
{\displaystyle A-B=\{}
1
{\displaystyle {\color {green}1}}
}
{\displaystyle \}}
Per tant
A
−
B
=
{
1
}
{\displaystyle A-B=\{1\}}
Taula per a la diferència:
Pertany a A
Pertany a B
Pertany al resultat
A
−
B
{\displaystyle A-B}
Sí
Sí
No
Sí
No
Sí
No
Sí
No
No
No
No
El complementari de A es defineix com
Ω
−
A
{\displaystyle \Omega -A}
. S'indica:
A
¯
{\displaystyle {\overline {A}}}
o també
A
c
{\displaystyle A^{c}}
Per exemple si
A
=
{
1
,
2
}
{\displaystyle A=\{1,2\}}
A
¯
{\displaystyle {\overline {A}}}
ha d'estar format per tots els elements de l'univers que no apareguin dins A.
Taula per al complementari:
Pertany a A
Pertany al resultat
A
¯
{\displaystyle {\bar {A}}}
Sí
No
No
Sí
Escrivim la llista completa de nombres 1, 2, 3, 4, 5, 6. Eliminam aquells nombres que estan dins A, és a dir, esborram 1, 2, de forma que queden 3, 4, 5, 6
Ω
=
{
{\displaystyle \Omega =\{}
1
{\displaystyle {\color {green}1}}
2
{\displaystyle {\color {green}2}}
3
{\displaystyle {\color {green}3}}
4
{\displaystyle {\color {green}4}}
5
{\displaystyle {\color {green}5}}
6
{\displaystyle {\color {green}6}}
}
{\displaystyle \}}
A
=
{
{\displaystyle A=\{}
1
{\displaystyle {\color {red}1}}
2
{\displaystyle {\color {red}2}}
}
{\displaystyle \}}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
↓
{\displaystyle \downarrow }
↓
{\displaystyle \downarrow }
↓
{\displaystyle \downarrow }
↓
{\displaystyle \downarrow }
A
¯
=
{
{\displaystyle {\overline {A}}=\{}
3
{\displaystyle {\color {green}3}}
4
{\displaystyle {\color {green}4}}
5
{\displaystyle {\color {green}5}}
6
{\displaystyle {\color {green}6}}
}
{\displaystyle \}}
Per tant
A
¯
=
{
3
,
4
,
5
,
6
}
{\displaystyle {\overline {A}}=\{3,4,5,6\}}
Símbol
Operació
Resultat
A
∪
B
{\displaystyle A\cup B}
Unió
els elements que són de A, juntament amb els que són de B, sense repetir-los
A
∩
B
{\displaystyle A\cap B}
Intersecció
els elements que són de A i al mateix temps de B
A
−
B
{\displaystyle A-B}
Diferència
els elements que són de A però no estan dins B
A
c
{\displaystyle A^{c}}
,
A
¯
{\displaystyle {\overline {A}}}
Complementari
els elements de l'espai mostral que no estan dins A
La diferència compleix la igualtat:
A
−
B
=
A
∩
B
¯
{\displaystyle A-B=A\cap {\overline {B}}}
.
Si consideram l'univers
Ω
=
{
1
,
2
,
3
,
4
,
5
,
6
}
{\displaystyle \Omega =\{1,2,3,4,5,6\}}
dels resultats de llançar un dau de 6 cares i els esdeveniments següents:
A
=
{
1
,
2
}
{\displaystyle A=\{1,2\}}
B
=
{
4
,
6
}
{\displaystyle B=\{4,6\}}
C
=
{
2
,
5
,
6
}
{\displaystyle C=\{2,5,6\}}
Aleshores com es descriuen les operacions següents?
Què és
A
∪
C
{\displaystyle A\cup C}
modifica
A
∪
C
{\displaystyle A\cup C}
ha d'estar format per tots els elements de A i tots els elements de C, però sense repetir-los.
Aleshores escrivim 1, 2 que provenen de A i també 5, 6 del C, però no tornam a escriure 2 perquè ja l'hem inclòs.
A
=
{
{\displaystyle A=\{}
1
{\displaystyle {\color {green}1}}
2
{\displaystyle {\color {orange}2}}
}
{\displaystyle \}}
C
=
{
{\displaystyle C=\{}
2
{\displaystyle {\color {orange}2}}
4
{\displaystyle {\color {green}4}}
5
{\displaystyle {\color {green}5}}
6
{\displaystyle {\color {green}6}}
}
{\displaystyle \}}
↓
{\displaystyle \downarrow }
↓
{\displaystyle \downarrow }
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
↓
{\displaystyle \downarrow }
↓
{\displaystyle \downarrow }
↓
{\displaystyle \downarrow }
A
∪
C
=
{
{\displaystyle A\cup C=\{}
1
{\displaystyle {\color {green}1}}
2
{\displaystyle {\color {orange}2}}
4
{\displaystyle {\color {green}4}}
5
{\displaystyle {\color {green}5}}
6
{\displaystyle {\color {green}6}}
}
{\displaystyle \}}
Per tant
A
∪
C
=
{
1
,
2
,
5
,
6
}
{\displaystyle A\cup C=\{1,2,5,6\}}
Què és
A
∩
C
{\displaystyle A\cap C}
?
modifica
A
∩
C
{\displaystyle A\cap C}
ha d'estar format només per aquells elements de A que també estiguin dins C.
Aleshores escrivim el 2 perquè pertany a A i també a C, però no escrivim 1 perquè només està dins A, ni tampoc 5, 6 perquè només estan dins C.
A
=
{
{\displaystyle A=\{}
1
{\displaystyle {\color {red}1}}
2
{\displaystyle {\color {green}2}}
}
{\displaystyle \}}
C
=
{
{\displaystyle C=\{}
2
{\displaystyle {\color {green}2}}
4
{\displaystyle {\color {red}4}}
5
{\displaystyle {\color {red}5}}
6
{\displaystyle {\color {red}6}}
}
{\displaystyle \}}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
↓
{\displaystyle \downarrow }
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
×
{\displaystyle {\color {red}\times }}
A
∩
C
=
{
{\displaystyle A\cap C=\{}
2
{\displaystyle {\color {green}2}}
}
{\displaystyle \}}
Per tant
A
∩
C
=
{
2
}
{\displaystyle A\cap C=\{2\}}
Què és
A
−
C
{\displaystyle A-C}
?
modifica
Què és
A
¯
{\displaystyle {\overline {A}}}
modifica
Considerem l'univers
Ω
=
{
1
,
2
,
3
,
4
,
5
,
6
}
{\displaystyle \Omega =\{1,2,3,4,5,6\}}
dels resultats de llançar un dau de 6 cares i els esdeveniments següents:
A
=
{
1
,
2
}
{\displaystyle A=\{1,2\}}
B
=
{
4
,
6
}
{\displaystyle B=\{4,6\}}
C
=
{
2
,
5
,
6
}
{\displaystyle C=\{2,5,6\}}
Calcula el resultat de cada una de les operacions.
A
∪
B
{\displaystyle A\cup B}
A
∪
B
=
{
1
,
2
,
4
,
6
}
{\displaystyle A\cup B=\{1,2,4,6\}}
A
∪
C
{\displaystyle A\cup C}
A
∪
C
=
{
1
,
2
,
5
,
6
}
{\displaystyle A\cup C=\{1,2,5,6\}}
B
∪
C
{\displaystyle B\cup C}
B
∪
C
=
{
2
,
4
,
5
,
6
}
{\displaystyle B\cup C=\{2,4,5,6\}}
A
∩
B
{\displaystyle A\cap B}
A
∩
B
=
{
}
{\displaystyle A\cap B=\{\}}
A
∩
C
{\displaystyle A\cap C}
A
∩
C
=
{
2
}
{\displaystyle A\cap C=\{2\}}
B
∩
C
{\displaystyle B\cap C}
B
∩
C
=
{
6
}
{\displaystyle B\cap C=\{6\}}
A
−
B
{\displaystyle A-B}
A
−
B
=
{
1
,
2
}
{\displaystyle A-B=\{1,2\}}
B
−
A
{\displaystyle B-A}
B
−
A
=
{
4
,
6
}
{\displaystyle B-A=\{4,6\}}
A
−
C
{\displaystyle A-C}
A
−
C
=
{
1
}
{\displaystyle A-C=\{1\}}
C
−
A
{\displaystyle C-A}
C
−
A
=
{
5
,
6
}
{\displaystyle C-A=\{5,6\}}
B
−
C
{\displaystyle B-C}
B
−
C
=
{
4
}
{\displaystyle B-C=\{4\}}
C
−
B
{\displaystyle C-B}
C
−
B
=
{
2
,
5
}
{\displaystyle C-B=\{2,5\}}
A
¯
{\displaystyle {\overline {A}}}
A
¯
=
{
3
,
4
,
5
,
6
}
{\displaystyle {\overline {A}}=\{3,4,5,6\}}
B
¯
{\displaystyle {\overline {B}}}
B
¯
=
{
1
,
2
,
3
,
5
}
{\displaystyle {\overline {B}}=\{1,2,3,5\}}
C
¯
{\displaystyle {\overline {C}}}
C
¯
=
{
1
,
3
,
4
}
{\displaystyle {\overline {C}}=\{1,3,4\}}
En un experiment aleatori hi ha esdeveniments que es poden verificar a la vegada i d'altres que no.
Dos esdeveniments són:
Compatibles si tenen algun esdeveniment elemental comú. En aquest cas
A
∩
B
≠
∅
{\displaystyle A\cap B\neq \emptyset }
: es poden verificar a la vegada.
Incompatibles si no tenen cap esdeveniment elemental en comú: en aquest cas
A
∩
B
=
∅
{\displaystyle A\cap B=\emptyset }
i no es poden verificar a la vegada.
Un esdeveniment i el seu contrari són sempre incompatibles, però dos esdeveniments incompatibles no sempre són contraris, com es pot comprovar al següent exemple.
Si consideram l'espai mostral
E
=
{
1
,
2
,
3
,
4
,
5
,
6
,
7
,
8
}
{\displaystyle E=\{1,2,3,4,5,6,7,8\}}
i esdeviments
A
=
{
1
,
2
}
{\displaystyle A=\{1,2\}}
,
B
=
{
3
,
4
}
{\displaystyle B=\{3,4\}}
, aleshores
A
{\displaystyle A}
i
B
{\displaystyle B}
són incompatibles (no tenen cap nombre en comú), però
A
{\displaystyle A}
i
B
{\displaystyle B}
no són contraris (hi faltarien els nombres 5, 6, 7, 8).
Continuant amb l'exemple del dau de 6 cares, serien incompatibles els esdeveniments següents:
A
{\displaystyle A}
i
B
{\displaystyle B}
A
{\displaystyle A}
i
B
∩
C
{\displaystyle B\cap C}
A
{\displaystyle A}
i
B
−
A
{\displaystyle B-A}