Wikiuoquis~cawikibooks

ELS WIKIBOOKS

EINA COL·LABORATIVA EN L'ENSENYAMENT I L'APRENENTATGE DE LA LITERATURA A SECUNDÀRIA

1. Introducció

2. L’eina wiki

2.1. Definició i presència de les TIC en el món educatiu

2.1.1. Web 2.0

2.1.2. Aprenentatge col·laboratiu en l'entorn virtual

2.1.3. Wiki

2.2. Wikibooks

3. Procés d’elaboració d’un wikibook per a l’àmbit educatiu

3.1. L'edició de wikibooks

3.1.1. Procés d'edició

3.1.2. Seguiment de les edicions

3.1.3. Contribució a un wikibook existent i creació d'un nou wikibook

3.1.4. Localització de wikibooks

3.2. L'administració de wikibooks

3.2.1. Supressió i recuperació d'informació

3.2.2. Fiabilitat i detecció d'errades

3.2.3. Vandalisme i spam

4. Aplicabilitat dels wikibooks en l’ensenyament i l’aprenentatge de la literatura a secundària

5. Conclusions

6. Referències bibliogràfiques

1. INTRODUCCIÓ

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han experimentat en els darrers anys un desenvolupament espectacular, i han transformat la nostra societat i, en particular, l’àmbit educatiu. Representen en el món de l’educació un lent però progressiu cessament dels sistemes tradicionals basats en les coordenades espai i temps, i des d’un punt de vista educatiu, centrats exclusivament en el docent.

Aquestes tecnologies, juntament amb els nous enfocaments educatius sobre el mètode d’ensenyament i l’atenció a la diversitat, ofereixen una major participació i col·laboració dels alumnes en el procés ensenyament-aprenentatge. L’alumnat passa a tenir un paper més actiu, col·laborant juntament amb el professor en el disseny dels materials educatius.

La introducció d’aquestes tecnologies a les aules fa possible, doncs, el desenvolupament de noves estratègies pedagògiques de metodologia activa que atorguen a l’alumne una major implicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge, i que es basen en un aprenentatge de caràcter fonamentalment autònom i col·laboratiu. L’alumne aprèn significativament, de forma que l’aprenentatge esdevé per a aquest alumne un procés de construcció del seu propi coneixement i l’ensenyament el mitjà de suport a aquest aprenentatge.

Des d’una perspectiva global, emmarquem el projecte en l’àmbit d’aquest aprenentatge autònom i col·laboratiu a partir de l’aplicació de les TIC a l’educació.

Des d’un punt de vista més específic, el treball se centra en les possibilitats que ofereix l’aplicació concreta d’una de les noves eines, el wikibook, en l’ensenyament de la literatura a secundària.

A continuació, presentem l’estructura formal del nostre projecte, format per quatre parts diferenciades, a més d’un apartat on es recullen les conclusions extretes de tot el procés d’anàlisi i elaboració realitzat, i d’un seguit d’annexos.

En la primera part, formada per l’apartat 2, s’analitzen els avantatges que suposen en el context educatiu l’aplicació de les noves tecnologies i les noves propostes tecnològiques d’aprenentatge. Es defineix la realitat que ha fet possible l’aparició de noves possibilitats en el camp del coneixement, particularment en el món educatiu, posant una especial atenció a la importància del treball i l’aprenentatge col·laboratius. Es defineix una de les eines més representatives en el camp del treball col·laboratiu, el wiki, així com les principals característiques dels llibres basats en aquesta eina wiki: el wikibook.

La segona part, formada per l’apartat 3, descriu de manera global l’aplicabilitat i l’aprofitament dels wikibooks en el camp educatiu en general, tant el procés d’edició com el de l’administració.

La tercera part, centrada en l’apartat 4 del projecte, tracta específicament l’ensenyament i l’aprenentatge de la literatura mitjançant els wikibooks. S’hi expliquen els principals avantatges i inconvenients des del punt de vista dels docents i dels alumnes en el cicle de l’educació secundària obligatòria, i es mostren alguns exemples de wikibooks per a secundària.

Finalment, la quarta part, que correspon a l’apartat 5, mostra l’aplicació dels coneixements adquirits mitjançant la plasmació del nostre propi wikibook.

La cita següent, extreta de la conferència inaugural del curs de doctorat de la UOC “La societat de la informació i el coneixement” impartida per Manuel Castells, representa el nostre punt de partida:

“Internet és el teixit de les nostres vides en aquest moment. No és futur. És present.”

2. L'EINA WIKI

2.1. Definició i presència en el món de les TIC

2.1.1. Web 2.0

El terme web 2.0 fou creat per O’Reilly Media i MediaLive Internacional en el marc d’una conferència impartida per Tim O’Reilly l’octubre de 2004, en què s’exposà una nova tendència en la forma d’utilitzar i de concebre el web.

Actualment, el web 2.0 es percep com a un concepte, una idea, o fins i tot una nova filosofia. Hi ha una infinitat de definicions o formes de concebre aquest nou terme, atès que no s’han pogut definir els límits de la que –deien– n’era la característica principal: l’aprofitament del web com a plataforma. És, en definitiva, un terme que admet diverses definicions i derivacions, en funció de la visió o les necessitats dels usuaris, però que podríem resumir segons els seus trets principals:

- Segona fase d’Internet: el Web 2.0 evoluciona a partir del tradicional web 1.0, basat en un sistema de documents d’hipertext i d’hipervincles de caràcter estàtic i predeterminat, fins que es converteix en un espai fonamentat en programes de codi obert que es caracteritzen en el compartiment, la modificació i la millora de continguts.

- El web com a plataforma: els avenços tecnològics aplicats a la informació i la comunicació han possibilitat la creació de noves aplicacions per a la xarxa que han transformat el model tradicional de comunicació lineal emissor – canal – receptor en un model de comunicació circular, interpersonal i amb una retroalimentació constant entre els usuaris. Es tracta d’una interacció sense límits geogràfics que permet compartir la informació col·lectivament i de manera asincrònica, sense la necessitat d’instal·lar programes específics, ni d’adquirir habilitats informàtiques especials.

- Democratització de la informació i del coneixement: possiblement, les repercussions principals d’aquest nou web siguin més socials que no pas tecnològiques. A partir del web 2.0 hi ha hagut una explosió de llocs socials basats en el compartiment de la informació i del coneixement, de forma que l’usuari ha passat a ser el principal subjecte actiu en la creació de serveis i continguts, a favor de la ja coneguda intel·ligència col·lectiva.

De les tres característiques exposades fixem la nostra atenció en la darrera, és a dir, en la creació d’una intel·ligència col·lectiva a partir de la lliure elaboració de continguts i del compartiment de la informació i del coneixement.

És precisament en aquesta característica on rau la principal àrea d’oportunitat de l’aplicació d’aquesta nova plataforma a l’àmbit educatiu, ja que aquest nou concepte web, de caràcter clarament constructivista, permet entendre Internet no tan sols com una font d’informació, sinó com una plataforma on treballar amb aquesta informació, proporcionant espais de treball i d’aprenentatge col·laboratius.

2.1.2. Aprenentatge col·laboratiu en l’entorn virtual

Un dels principals potencials de la realitat 2.0 és la facultat que atorga a les TIC aplicades al camp educatiu d’actuar com a instruments cognitius, facilitant l’aprenentatge col·laboratiu, així com el procés de desenvolupament i transformació conceptual dels estudiants. Salinas (2000:200) defineix breument el terme i assenyala que aprenentatge col·laboratiu és “l’adquisició de destreses i actituds que es donen com a resultat de la interacció en grup”.

En la pràctica educativa, aquest aprenentatge col·laboratiu és un dels mètodes més fructífers i estesos del món. És un model que es fonamenta en els principis constructivistes de l’aprenentatge i que permet als estudiants aprendre de forma significativa, que se centra en la transmissió del coneixement i en els diferents processos de pensament, com ara el crític, el creatiu o l’analític. La plataforma ofereix la possibilitat de realitzar treballs col·laboratius en xarxa. Aquest fet, a part de les possibilitats educatives que representa, està provocant una transformació del model educatiu tradicional. El nou paradigma, nascut a partir dels principis bàsics de l’educació activa d’inicis de segle XX, provoca dos fets importants:

a) Està transformant els diferents rols dels docents i dels alumnes. En aquest sentit, els alumnes, mitjançant aquest nou model d’aprenentatge, veuen que conceptes com ara individualitat, passivitat o memorització van deixant pas a termes com cooperació, comunicació o autoavaluació, entre d’altres. Prenen un paper molt més actiu en la construcció del seu propi coneixement, fet que representa una repercussió directament proporcional en el rol de la figura del professor.

Així doncs, el concepte tradicional de professor també es transforma i adopta un rol clar de mediador. Esdevé un tutor-consultor que requereix unes noves habilitats tècniques i didàctiques, així com una nova planificació curricular. Aquest nou paper del professor-mediador es basa fonamentalment en tres fases: “1- Fase preactiva: planifica, a partir de les característiques dels estudiants. 2- Fase activa: presenta objectius i continguts, proposa activitats, proporciona les eines, orienta, motiva... 3- Fase postactiva: avalua amb els estudiants.”¹

b) Està provocant el trencament de la clàssica jerarquització del model educatiu. La possibilitat de l’alumne de participar en el procés educatiu altera considerablement l’estructura de l’arquitectura del coneixement tradicional. En aquest sentit, es produeix un progressiu traspàs del procés d’ensenyament, concentrat fins ara en la figura del professor com a instructor cap als alumnes.

1- Dr.Pere Marquès Graells. Departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació, UAB.

2.1.3. Wiki

Un dels formats del web 2.0 per a la construcció cooperativa per excel·lència és el wiki. Es defineix com una de les eines més rellevants de la construcció social del coneixement i com un dels responsables principals de l’impressionant i ràpid procés de sociabilització de la xarxa esmentat.

Sobre els orígens del terme, se’n coneixen principalment dues dades. En primer lloc, i quant al significat, wiki és una paraula que prové del hawaià i que significa ‘ràpid’ (es pot establir fàcilment una relació amb el concepte ràpid, amb relació a la rapidesa de què es caracteritza l’eina wiki en el seu tractament); i de l’altra, es tracta d’un terme emprat pels remers, un col·lectiu caracteritzat, sens dubte, pel seu esforç col·laboratiu.

Ward Cunningham va crear el primer espai wiki, el WikiWikiWeb, l’any 1995, i el va definir com “la base de dades en xarxa més simple que pugui funcionar”. Actualment, aquests espais es coneixen com a servidors web amb administració de versions a Internet, en què qualsevol usuari sense coneixements previs d’HTML, pot crear, modificar i enllaçar pàgines web sense programari ni eines específiques.

L’avantatge principal dels wikis és, doncs, la possibilitat que ofereix per realitzar treballs de forma col·laborativa, possibilitat que, aplicada a les aules, té un valor incommensurable principalment per dues raons:

a) En primer lloc, perquè el professor pot accedir en qualsevol moment al contingut del treball dels alumnes visualitzant mitjançant l’historial tot el procés de construcció del text, des del seu esquema inicial fins al producte final. Aquesta eina permet, per tant, avaluar dins d’un entorn grupal el treball i l’aprenentatge individual de cada alumne, com també una avaluació continuada de l’activitat. D’altra banda, possibilita al docent “ensenyar a aprendre” mitjançant unes activitats crítiques i aplicatives, de forma que promou el desenvolupament cognitiu i personal dels alumnes.

2. En segon lloc, perquè la possibilitat que tenen els alumnes de crear, editar, modificar o esborrar els continguts de forma col·laborativa, asincrònica, senzilla i directa fa que el pes de la formació recaigui en ells mateixos, cosa que contribueix directament en la construcció del seu propi coneixement.

2.2. Wikibooks

El projecte Wikibooks, neix l’any 2003, a càrrec de Wikipedia. Aproximadament cinc anys després de la seva creació, el maig de 2008, el projecte compta amb unes 265 pàgines de llibre editades en versió catalana, i amb unes 29.462 en versió anglesa.2

Wikimedia, fundació sense ànim de lucre, portà a terme la creació d’aquest projecte mitjançant MediaWiki, wiki fet sobre la base de programari lliure.

El projecte consisteix en l’acolliment i la creació de llibres de text amb llicència lliure. L’objectiu principal de la fundació és la contribució a la lliure circulació i disposició de textos escolars, acadèmics, així com tots els textos considerats material educatiu i d’aprenentatge.

Els wikibooks compten amb les característiques pròpies de l’eina wiki i, per tant, amb els avantatges que la redacció col·laborativa de textos anteriorment descrits suposen per al camp educatiu.

En aquest sentit, el fet que els alumnes elaborin textos amb un caràcter públic i obert, representa un element de motivació afegit que influeix directament en la reflexió, la revisió i el seguiment de l’estructura i el contingut del text. D’altra banda, aquest fet té una incidència directa en l’atenció comunicativa, lingüística i textual que l’alumne diposita durant el procés d’elaboració del text.

És una eina, per tant, que obre una nova perspectiva en l’ensenyament i l’aprenentatge de diferents textos, i, per tant, és excel·lent en el camp de la literatura.

Quant a termes d’aprenentatge, és mínimament necessari que els alumnes disposin d’un cert nivell d’expressió escrita, la qual cosa fa que el seu àmbit educatiu idoni sigui la secundària. D’altra banda, tot i que les eines d’edició són força elementals, el fet que sigui necessària una certa habilitat informàtica, fa, així mateix, que el seu camp idoni d’aplicació sigui l’educació secundària.

2- Dades extretes de ca.wikibooks.org i en.wikibooks.org el 29/05/2008.

3. PROCÉS D'ELABORACIÓ D'UN WIKIBOOK PER A L'ÀMBIT EDUCATIU

3.1. L'edició de wikibooks

Els motius pels quals s’editen wikibooks són diversos, però, en general, el denominador comú rau en el fet de compartir el coneixement amb altres persones sobre una matèria concreta. En el cas que ens ocupa, aquesta edició ha de tenir en compte, d’una banda, l’adequació a la gramàtica, és a dir, l’adequació del text a les normes gramaticals, utilitzant els materials lingüístics –diccionaris i gramàtiques– corresponents i altres fonts de consulta, i de l’altra, l’adequació a la situació comunicativa, tenint en compte l’emissor, les característiques del missatge i el tipus de destinataris. Alhora, des d’un punt de vista tècnic, cal decidir quina eina wiki serà la base sobre la qual crearem un wikibook o en modificarem un d’existent.

3.1.1. Procés d'edició

Des d’un punt de vista lingüístic, abans d’escriure un wikibook, hem de fer una anàlisi de la situació comunicativa. Primer, cal tenir en compte els destinataris i decidir tenint en compte quin ha de ser el grau de formalitat; la tria lèxica i terminològica cal fer (no és el mateix escriure per a alumnes de primària que de secundària), entre d’altres. Segon, cal considerar què és el que volem comunicar amb el text. Quin és el missatge o tema. Tercer, hem de saber quin l’objectiu del text (es tracta d’un text descriptiu, explicatiu, narratiu, informatiu, etc. Finalment, hem de tenir en compte la manera en què ho volem escriure segons els paràmetres citats, i per això és rellevant l’extensió (a vegades, hem de fer un esforç de síntesi i de condensació; d’altres de desenvolupament d’idees i d’argumentació), i l’estructura, que variarà segons el tipus de text i ha de facilitar-ne la lectura.

En concret, quan escrivim en suport wiki, hem de valorar que la informació ha de ser breu (descartar elements superflus); adequada (amb estil, plantejament i to homogenis); ordenada (l’usuari l’ha de captar sense gaire esforç); i al mateix temps, correcta, atractiva (ha d’atreure l’atenció i orientar); completa i fiable. En aquest tipus de suport, és important buscar la claredat i la concisió; el text ha de ser fàcil de consultar; els enllaços han de ser vius; cal reduir les càrregues cognitives i buscar la màxima correcció possible.³

Des del punt de vista tècnic, des de la creació del WikiWikiWeb, s’han desenvolupat moltes eines wiki, normalment de codi obert, cosa que ha permès els administradors de webs crear les seves propis wikis. Aquestes eines wiki varien pel que fa a les seves característiques, facilitat d’instal·lació, i també pel que fa a la sintaxi i a la semàntica. Els wikis són una eina fàcilment aplicable en el camp de l’ensenyament perquè només no requereixen grans coneixements de programació, i és fàcil utilitzar-les. Els usuaris poden crear contingut (articles, manuals i altres documents) independentment de la resta d’usuaris. El format del text és fàcil d’usar, normalment tenen un llenguatge de marques (markup language) que pot ser HTLM o una sintaxi alternativa, que ajuda a evitar el vandalisme i també que l’edició sigui més fàcil. Normalment és possible utilitzar diferents tipus de lletra (negreta, cursiva, etc.) de manera que el format és senzill. Les pàgines wiki van identificades en el llenguatge de marques per un identificador, format per paraules juntes, sense espais separades per inicials majúscules (camel case). Qualsevol d’aquests identificadors de la pàgina crea enllaços a altres pàgines internes del wiki, de manera que navegar-hi és fàcil. La majoria d’eines wiki també tenen un botó de cerca per cercar les seves pàgines. Si se segueix l’enllaç a una pàgina no existent sovint això permet editar el contingut de la pàgina, i crear per tant una altra pàgina. Alhora també és possible la connexió amb altres wikis, per mitjà d’enllaços externs a documents o altres URL. Els wikis són un mitjà d’hipertext, que tenen estructures de navegació no lineal. Cada pàgina conté un gran nombre de vincles a altres pàgines, i normalment hi ha pàgines de navegació jeràrquica.

Algunes eines wikis permeten inserir-hi imatges o baixar-se fitxers directament al wiki. Un altra característica és la versió de control que permet als usuaris guardar i recuperar versions prèvies de les pàgines editades (vegeu l’apartat 3.1.2). D’altra banda, una característica molt necessària en el wiki com a sistema col·laboratiu és protegir automàticament de les edicions simultànies del mateix document, propietat que disposen la majoria de wikis. També és molt útil rebre un avís automàtic per correu electrònic quan un usuari modifica un document per veure’n les diferències amb la versió anterior.

Tenint en compte que ens situem en el marc escolar, el programari wiki que s’adequa més a aquest àmbit hauria de ser lliure i de codi obert (moltes wiki són de codi obert i n’hi ha algunes de gratuïtes), perquè puguem utilitzar el programa amb qualsevol finalitat i adaptar-lo a les nostres objectius; i sobretot perquè, gràcies a l’accés al codi font obert podem fer modificacions. De l’altra, el programari ha de ser gratuït. En l’àmbit de l’escola pública, aquest requisit és indispensable.

Hi ha alguns llocs web que ofereixen comparacions de programari wiki segons diferents paràmetres com ara Wikimatrix ⁴, així com una taula compartiva que hi ha a Wikimedia.⁵

3. Vegeu l'article "Algunas claves para escribir en la web": http://www.emergia.net/investigacion/articulos/001001.htm. 4. http://www.wikimatrix.org. 5. http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_wiki_software.

3.1.2. Seguiment de les edicions

A fi de fer el seguiment de les edicions, hi ha una llista que guarda els canvis recents i el nom dels editors, que es tracta d’una relació de canvis ordenada amb els canvis més recents al capdavant, de manera que el professorat no ha de demanar a l’alumne que activi cap casella especial en començar un document nou, com passa amb l’ofimàtica.

El codi font del projecte s’ubica en un servidor centralitzat, el qual gestiona un programari de gestió de versions. Aquests sistemes de control de versions són la columna vertebral del projecte: són sistemes que assenyalen les diferents versions del codi font per identificar-les posteriorment, faciliten la feina en paral·lel de grups d’usuaris, indiquen l’evolució dels diferents mòduls del projecte i disposen d’un control detallat dels canvis que s’hi han fet. Totes aquestes funcions són indispensables durant la vida del projecte, i especialment en l’àmbit escolar (vegeu l’apartat 4.2.). Aquestes sistemes no solament tenen aplicació en el desenvolupament del programari, sinó que, a més, són àmpliament utilitzats en la creació d’aquesta eina col·laborativa, que pot requerir treballar de manera simultània amb diverses persones. El CVS (concurrent versions system)⁶ és el programa més utilitzat en programari lliure per al control de versions de programari, i l’utilitzen projectes com ara Mozilla, l’Oppenoffice.org, el KDE o el GNOME, per esmentar-ne només uns quants.

^{6. http://www.cvshome.org}

3.1.3. Contribució a un wikibook existent i creació d’un nou wikibook

Tot i que en general el primer impuls dels docents és editar un wikibook de bell nou, és possible que ja hi hagi un wikibook amb una matèria i uns objectius similars al projecte que volem desenvolupar amb els alumnes i que només hàgim d’editar mínimament per adaptar-lo als nostres destinataris. Per tant, abans crear un wikibook, cal que ens assegurem que no n’hi ha cap que puguem fer servir.

Actualment hi ha molts llocs web, per exemple, Wikibooks, que disposen de molts llibres sobre diferents matèries adreçats a diferents edats. El problema és que la versió catalana encara no disposa de prou matèries ni de cap validació qualitativa en comparació amb l’anglesa (vegeu l’apartat 2.2). Així que probablment un professor de literatura catalana a secundària haurà d’iniciar la creació d’un nou wikibook (vegeu l’apartat 5).

3.1.4. Localització de wikibooks

A fi que altres persones puguin localitzar fàcilment el wikibook que hem editat, cal que la informació estigui emmagatzemada correctament perquè sigui fàcilment recuperable. Així, Wikibooks, per exemple, ha creat diverses maneres de cercar els llibres de text que es creen mitjançant el botó de cerca, de manera que es fa una valoració col·lectiva de la qualitat dels llibres de text en què la comunitat sencera hi té la última paraula.

3.2. L’administració de wikibooks

Els administradors són antics usuaris o editors de wikibooks, que han adquirit l’experiència suficient i s’han centrat no només en el seu propi projecte, sinó que han col·laborat activament en els diversos projectes de llibres basats en l’eina wiki; per tant, són persones que s’han guanyat la confiança de la tota la comunitat d’usuaris de wikibooks. Com es pot veure, s’apica un sistema meritocràtic mitjançant el qual els responsbles són escollits segons la feina que han aportat al projecte.

Els responsables del projecte en l’eina wiki han de prendre la decisió com ara acceptar o no una contribució externa concreta a un projecte –com ara la correcció d’un error de contingut o de forma– o decidir quins errors és imprescindible corregir abans d’alliberar una nova versió.

3.2.1. Supressió i recuperació d’informació L’última decisió d’esborrar o recuperar una pàgina o un llibre concrets recau exclusivament en la figura de l’administrador. Ara bé, algunes decisions se sotmeten a votació prèvia de tota la comunitat que, si bé no són vinculants, si que donen compte del parer de la comunitat.

3.2.1.1. Supressió d’informació

La supressió d’informació és una tasca que ha d’haver passat per un procés previ de reflexió. Hi ha dues maneres per tal de suprimir informació: d’una banda, quan el llibre o una pàgina concreta no compleixen els criteris del projecte de què es tracti, la comunitat discuteix la conveniència d’esborrar-les. Encara que la comunitat voti a favor del manteniment d’una pàgina, l’administrador pot optar per esborrar-la si hi ha uns motius sòlids al darrere. De l’altra, hi ha les supressions de pàgines per la via ràpida, les que no estan sotmeses a votació, sinó que s’han d’esborrar ràpidament perquè infringeixen de manera flagrant els objectius del projecte.

3.2.1.2. Recuperació d’informació

Hi ha mecanismes per recuperar la informació en cas que una pàgina s’hagi esborrat per error, o algun membre de la comunitat vulgui tornar a sotmetre a debat perquè es revisi la decisió d’esborrar una pàgina concreta. Si la comunitat decideix, per mitjà del sistema de vots, recuperar una pàgina o un wikibook sencer, normalment l’administrador té l’opció de recuperar-la si ho jutja pertinent.

3.2.2. Fiabilitat i detecció d’errades

Atesa la finalitat i els destinataris que tenen els wikibooks en el nostre projecte, és molt important que siguin fiables, atès que serà un material d’aprenentatge per als alumnes. Per garantir que els wikibooks siguin fiables, s’esmentaran una sèrie de criteris per avaluar-ne la fiabilitat.

a) autoria

b) procedència de la font

c) objectivitat (punt de vista)

d) públic al qual s’adreça (en el cas dels professors, cal que verifiquin que s’adrecen a alumnes de secundària)

d) correcció del contingut (possibilitat de verificació de les dades)

e) correcció lingüística (sovint la descurança en l’escriptura genera desconfiança envers el contingut)

f) referència a altres fonts

g) data d’actualització

Un aspecte central en qualsevol projecte de wikibooks basats en programari lliure és la gestió i el seguiment dels errors. Cal disposar d’una aplicació de gestió via web que permeti la interacció entre usuaris i desenvolupadors. Bugzilla⁷, que inicialment va ser els sistema de gestió i seguiment d’errors de Mozilla, però amb el temps ha estat adoptat per projectes lliures com ara KDE, GNOME i Oppenoffice.org, entre d’altres. Bugzilla permet als usuaris enviar errors i en facilita la classificació, l’assignador a un desenvolupador perquè els resolgui i fa el seguiment de totes les incidències relacionades.

Els wikibooks normalment disposen de documentació com ara manuals d’ús o recopilatoris de preguntes més freqüents.

^{7. http://www.bugzilla.org}

4. APLICABILITAT DELS WIKIBOOKS EN L'ENSENYAMENT I L'APRENENTATGE DE LA LITERATURA A SECUNDÀRIA

4.1. Avantatges

Les eines relacionades amb el treball col·laboratiu, com els wikibooks, faciliten l’adquisició de l’aprenentatge significatiu que tant reclama l’ensenyament actual. És en aquest sentit que els wikibooks poden oferir grans possibilitats a l’aula de literatura de secundària (ESO i batxillerat), ja que els alumnes poden intervenir de forma activa junt amb el professor, tant en la realització de tasques com en la creació de continguts. A més, cal tenir en compte que l’eina emprada, Internet, és un gran atractiu de la nostra societat, i això permet que predisposi l’alumnat, i també el professorat, a participar enèrgicament en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge.

Per entendre millor els avantatges de l’aplicació dels wikibooks en aquest àmbit cal centrar-se en els aspectes següents:

a) Treball i aprenentatge col·laboratiu El procés actual d’ensenyament i aprenentatge cada cop es distancia més del que és clàssic o repetitiu, i es basa en la transmissió de contingut de forma més aviat memorística. Els avenços en la metodologia d’ensenyament donen molta importància a l’aprenentatge significatiu, que considera fonamental que l’alumne estigui motivat.

L’ús dels wikibooks a l’aula pot contribuir a motivar l’alumnat, ja que aquest sol estar molt familiaritzat amb les noves tecnologies durant el seu temps d’oci. Es tracta, doncs, d’extrapolar l’ús de l’ordinador i d’Internet més enllà del joc i atribuir-los una capacitat educativa a l’aula, que pot resultar més atractiva per a l’alumnat que altres mètodes més tradicionals, com per exemple, els treballs individuals fets a casa o activitats amb fotocòpies, entre d’altres.

El professor pot crear un wikibook de l’assignatura per tal que els alumnes hi desenvolupin diferents tipus d’activitats; treballs en grup de forma asincrònica, edició de la informació sobre el tema de literatura que s’està treballant simultàniament a classe, etc. Aquesta eina permet dur a terme un treball col·laboratiu en què els alumnes es poden implicar en l’elaboració de continguts i responsabilitzar de diferents tasques mitjançant rols atribuïts pel professor o triats per ells mateixos.

Per tant, pot esdevenir una bona eina interactiva, gràcies a la qual els coneixements del professor i dels alumnes estan a disposició de tothom i en què cadascú pot participar segons les seves capacitats individuals: “Las Web 2.0 son sitios web, que desde el punto de vista educativo, permiten crear un espacio de trabajo colaborativo y participativo, rompiendo así la jerarquización y la unidireccionalidad del aprendizaje. Se supera el espacio reducido del aula donde se había desarrollado hasta ahora la educación posibilitando la idea de la escuela en Internet. Favorecen un tipo de aprendizaje colaborativo donde el conocimiento se construye entre todos los participantes, y donde los profesores y los alumnos adoptan nuevos roles.”⁸

b) Espai lliure per escriure Aquesta eina permet disposar d’un espai en què tant els alumnes com els professors poden crear el contingut a partir dels seus coneixements. A més, un avantatge molt interessant i productiu és el fet que es pugui debatre lliurement sobre el tema que s’està tractant a classe. Exposar dubtes, fer aclariments o suggeriments sobre la literatura, fer comentaris sobre les lectures, compartir fonts d’informació o ampliar continguts a partir de l’experiència pròpia permet facilitar l’aprenentatge i crear un contingut didàctic molt dinàmic i atractiu. Per tant, la figura principal de l’assignatura no només és el professor, sinó que els alumnes prenen un paper molt actiu i, d’aquesta manera, s’impliquen més en la matèria i és més fàcil que duguin a terme un bon aprenentatge.

D’altra banda, el professorat molts cops troba inconvenients en els llibres de text tradicionals (editats en paper), ja que el contingut és estàtic i de vegades no s’adapta a la metodologia que es vol aplicar a classe. El wikibook ofereix la possibilitat d’ampliar o complementar aquestes mancances, i així millorar el material de l’assignatura.

c) Asincronia i revisió de l’historial La asincronia que caracteritza els wikibooks permet que el treball col·laboratiu que s’hi du a terme, ensenyament-aprenentatge, no estigui limitat per horaris ni espais concrets. Així, l’alumnat també pot fer consultes i aportacions fora de l’espai i l’horari de classe.

Atès que totes les modificacions queden registrades a l’historial, el professor pot utilitzar el wikibook com una activitat d’avaluació. Les intervencions dels alumnes, els continguts i els dubtes que aporten mostren part de l’aprenentatge que estan realitzant i, per tant, això es pot tenir en compte dins l’avaluació de l’assignatura. Per exemple, comentaris de poemes en què cadascun analitza les figures retòriques que hi troba, activitats relacionades amb moviments literaris o autors, etc.

d) Atenció a la diversitat Un altre aspecte molt important que cal tenir en compte és la diversitat a l’aula. Aproximadament un 2,2% de l’alumnat té necessitats educatives especials (NEE)⁹, i això implica una adaptació curricular en tots els àmbits educatius. Molts cops els llibres de text tradicionals no s’adapten a aquesta situació o, si més no, no s’adapten als casos concrets de l’aula. Els wikibooks, doncs, poden ajudar el professor a crear activitats específiques per a aquests alumnes i, d’aquesta manera, facilitar-ne l’aprenentatge. A més, “en el aprendizaje colaborativo los alumnos trabajan en grupos heterogéneos para apoyar el aprendizaje individual de los miembros del grupo.”¹⁰

^{8. "La nueva Web social: blogs, wikis, RSS y marcadores sociales" en http:// obsrevatorio.cnice.mec.es/modules.php?op=modload&name=New&file=article&sid=529.
9. http://www.mepsyd.es/mecd/estadisticas/educativas/cee/2006/D6-Nec_Educ_Especiales.pdf
10. (id. Referència 2)}

4.2. Inconvenients

Tot i que en un primer moment sembla ser que el wikibook és una eina que ofereix grans possibilitats dins el món de la docència, cal esbrinar també quins són els seus inconvenients i d’aquesta manera, el professorat pot decidir si vol treballar amb un wiki a l’aula o no.

Primerament, caldria diferenciar dos tipus d’inconvenients: els que tenen a veure amb la tecnologia wiki, i que per tant són de caràcter tècnic i els desavantatges didàctics que comporta l’ús dels wikibooks en l’àmbit educatiu.

 INCONVENIENTS TÈCNICS

- A l’hora d’editar un wikibook ens adonem que un dels punts febles és pressuposar que cada alumne té ordinador amb Internet a casa, o que es disposa de suficients ordinadors connectats a la xarxa a l’escola.

- L’eina wiki no permet que els usuaris editin el wikibook alhora, per tant si molts alumnes treballen al mateix temps, es destorben, i això provoca molestos temps d’espera.

- Malgrat que es poden anul·lar resultats de vandalisme i que es pot usar un wiki protegit, no es pot evitar del tot el perill del vandalisme. Tot el que es publica en un wiki pot ser esmenat, ampliat, reutilitzat i, fins i tot, esborrat per qualsevol visitant anònim. Ara bé, hi sol haver una aplicació de gestió i seguiment dels errors (vegeu 3.1.2).

- Cal anar en compte amb el contingut que es publica en el wikibook, ja que fàcilment es pot inserir material que violi els drets d’autoria.

- Els wikis són només gestors de text; i, a més, resulta força complex enllaçar-los amb altres projectes.

 INCONVENIENTS DIDÀCTICS

- El treball d’elaboració d’un wikibook requereix un gran esforç organitzatiu per part del professor. Pot donar-se el cas que el professorat consideri que aquest projecte tan innovador els suposa una sobrecàrrega i un excés de feina.

- La creació d’un wikibook a l’aula comporta que els continguts que s’editen poden estar farcits d’errors que els mateixos alumnes no reconeixen i que es graven a la memòria. D’aquí s’esdevé que els continguts del wikibook han de revisar-se i controlar-se permanentment, i això encara és més feina per al professor.

- Pel que fa al treball col·laboratiu que es desprèn d’un wikibook no ens oblidem que el fet de treballar de manera conjunta i participativa pot resultar caòtic, pel fet que cadascú té el seu propi estil i les seves pròpies idees; a més a més si la classe és nombrosa, posar-se d’acord i trobar una versió de conjunt pot ser una tasca força complicada.

- Podem trobar-nos amb alumnes que presenten mancances lingüístiques i/o mediàtiques que no gosen escriure en un wiki perquè els fa por que els seus errors siguin vistos per tothom.

- Ens trobem davant el fet que l’aplicació i l’ús del wikibook en l’àmbit educatiu es troba encara en una fase inicial i que falta molt de camí per recórrer. Actualment, hi ha poques propostes educatives fonamentades en la tecnologia wiki, cosa que en dificulta encara més l’aplicabilitat dins l’aula.

4.3. Exemples de wikibooks per a secundària

Tot i que l’ús dels wikibooks en la docència és un tema molt innovador, hem trobat a la xarxa alguns exemples útils que s’apliquen actualment en les classes de literatura catalana a secundària, i que us mostrem a continuació. També hem considerat necessari mostrar alguns wikis de literatura que es duen a terme a l’Estat espanyol, perquè ens serveixen de referència i ens han ajudat a centrar molt més el nostre projecte. Cadascun dels wikibooks que presentem enfoca de manera diferent l’aprenentatge col·laboratiu, i això ens ha fet adonar que l’aplicabilitat dels wikibooks en l’àmbit educatiu és diversa i del tot beneficiosa.

1. http://textoscolaborativos.wikispaces.com/Wikis+en+Lengua+y+Literatura. Exemple de wiki de llengua i literatura.

2. http://portales.educared.net/wikillerato/Lengua_y_Literatura. Exemple de wiki de llengua i literatura castellana.

3. http://littera.wikispaces.com/. Exemple de wiki de literatura castellana. Es mostren un gran ventall de tallers i activitats adreçada a secundària.

4. http://contesdelmon.wikispaces.com/Presentaci%C3%B3. Wiki on es posem en joc el desplegament de diverses habilitats (socials, culturals, lingüístiques...) que faciliten l'adquisició d'un llenguatge més ric i precís alhora que literari.

5. http://diarisdesegon.wikispaces.com. Wiki on alumnes de 2n de batxillerat fan resums i valoracions de textos, treballs de lectura…

6. http://wikifachdidaktikws07.pbwiki.com/. Wiki pedagògica d’una universitat alemanya on s’explica l’ús dels wikis en l’àmbit docent i mostra molts exemples de wikis en el context educatiu.

5. CONCLUSIONS

La introducció de les TIC en l’àmbit de l’educació ha suposat la implementació d’un nou mètode d’ensenyament-aprenenatge, i ha situat l’alumne al centre mateix d’aquest procés, de manera que l’alumne participa en el disseny dels materials educatius. Així doncs, els alumnes han passat de cercar i rebre informació per mitjà de la xarxa al màxim estadi de participació: el wiki. Ward Cunningham el defineix com “una col·lecció de pàgines lliurement extensible, un sistema hipertextual per descriure i modificar informació, una base de dades en la qual cada pàgina és fàcilment modificable per qualsevol usuari amb accés a un navegador”.

El wiki és, doncs, una eina col·laborativa ideal per impulsar projectes que s’elaboren per un conjunt de persones i, per tant, creiem que aplicar aquesta tecnologia per ensenyar literatura en l’àmbit de l’educació secundària és una oportunitat que no podem desaprofitar. Les possibilitats que ofereixen són enormes: elaboració dels llibres de text per part de professors o projectes més o menys extensos és una forma d’ensenyar innovadora i atractiva per a l’alumnat en general, i és especialment beneficiosa per a l’alumnat amb necessitats educatives especials o els alumnes amb pocs recursos econòmics.

En efecte, els anomenats wikibooks amb tota seguretat revolucionaran el sistema de redacció i elaboració dels llibres escolars perquè per primera vegada els alumnes tindran llibres de text de literatura i altres matèries “a mida”, adaptats a les seves necessitats. Un altre dels avantatges d’aquest sistema és que permet un treball col·laboratiu senzill perquè l’usuari de la pàgina no ha de tenir coneixements sobre edició en HTML, sinó que només li cal editar la pàgina, redenominar-la, afegir un enllaç, canviar l’adreça, esmenar-la i fins i tot eliminar-la; són un espai que ofereix àmplies possibilitats a l’alumnat d’escriure lliurement, i els continguts es poden editar de forma asincrònica, des de diferents llocs a hores diferents, de manera que poden treballar en el projecte tant des de l’escola com des de casa. A més d’aquestes característiques, implementar els wikibooks a l’aula desenvolupa les competències socials dels alumnes perquè poden aprendre i millorar competències bàsiques pròpies del món laboral (assumir responsabilitats per a un treball en grup, criticar i discutir amb respecte, llegir atentament i ser crític, etc.).

Tot i així, també és cert que aquesta tecnologia té una sèrie d’inconvenients, que no sorgeixen tant de la tecnologia en ella mateixa sinó més aviat de factors externs a l’eina wiki. En primer lloc, per implementar el wiki a l’aula requereix professors amb prou coneixements tecnològics per explicar-ne el funcionament als alumnes. Creiem fermament que en l’actualitat seguir els ensenyaments tradicionals per inèrcia i per desconeixement de les noves tecnologies és un fet inadmissible, perquè això significa un allunyament de la realitat quotidiana de l’alumnat, que en general mostra interès per les TIC.

Pel que fa a la qualitat dels continguts, sovint s’ha criticat el wiki perquè no hi ha cap administrador que filtri els continguts que es van editant; ara bé, la figura del professor pot actuar com a tal per validar la informació que es va presentant per minimitzar-ne els errors i, d’aquesta manera, evitar que quedin “enregistrats” a la memòria dels alumnes.

Val a dir que sovint els grups classe a les aules catalanes, especialment a secundària, solen ser nombrosos, cosa que comporta un cert caos d’organització –almenys inicialment perquè, com hem assenyalat, el wiki és una eina “preparada” per treballar amb un conjunt de persones més o menys nombrós. D’altra banda, no sempre hi ha prou ordinadors per a tots els alumnes en les aules públiques catalanes. Aquesta realitat no la podem ignorar.

Per aquest motiu, perquè el wiki és una eina revolucionària en el món educatiu, és responsabilitat dels responsables d’educació i dels docents de no deixar passar aquesta gran oportunitat que ens ofereixen les TIC en l’educació secundària.

6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

7.1. Obres especialitzades

BRUGUERA, Enric. Procés de cerca i localització de la informació per Internet [En línia]. [S.l.]: UOC.

GIMÉNEZ, Ferran. Redacció de treballs en format electrònic [En línia]. [S.l.]: UOC.

Guia de fonts d’informació a la biblioteca per a Humanitats i Filologia Catalana [En línia]. [S.l.]: Biblioteca Virtual de la UOC.

GRAELLS i COSTA, Jordi. Manual per a innovar serveis per Internet. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2005.

GRAELLS i COSTA, Jordi; Vives i Leal, Núria. Administració, societat, llengua i Internet. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2001.

GUITERT, Montse; ROMEU, Teresa; FUENTES, Marta. El projecte virtual a MIC [En línia]. [S.l.]: UOC.

GUITERT, Montse; GIMÉNEZ, Ferran. El treball en equip a l’assignatura de Multimèdia i Comunicació a la UOC [En línia]. [S.l.]: UOC, 2004.

INTERNATIONAL STANDARD ORGANIZATION. Norme internationale ISO 690: documentation -références bibliographiques- contenu, forme et structure. 2a ed. [Ginebra]: ISO, 1987.

MAS i HERNÀNDEZ, Jordi. Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2006.

TERMCAT. Criteris de citació bibliogràfica [En línia]. [S.l.]: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/productes/documents/citaciobiblio.pdf> [Consulta: 17 abril 2008]

7.2. Obres terminològiques

EUROPEAN COMMISSION [et al.]. Inter-Active Terminology for Europe [En línia]. [S.l.]: European Commission, 2007. <http://iate.europa.eu/iatediff/SearchByQueryLoad.do?method=load> [Consulta: 12 abril 2008]

TERMCAT. Cercaterm [En línia]. [S.l.]: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env> [Consulta: 17 abril 2008]

TERMCAT. Neoloteca [En línia]. [S.l.]: TERMCAT, 2008. <www.termcat.cat/neoloteca> [Consulta: 17 abril 2008]

TERMCAT. Societat de la informació: noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme; Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 2003.

5.3. Obres lexicogràfiques

Answers.com [En línia]. [S.l.]: Answers Corporation, 2008. <www.answers.com> [Consulta: 16 abril 2008]

Collins English Dictionary. 6a ed. Glasgow: HarperCollins Publisher, 2003.

Curs de correcció de textos orals i escrits. 3a ed. Barcelona: Eumo Editorial, 2006.

Diccionari castellà-català. 4a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.

Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62, 2007. <www.iec.cat/> [Consulta: 8 abril 2008]

FRANQUESA, Manuel. Diccionari de sinònims. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.

Gran enciclopèdia catalana [En línia]. [S.l.]: Enciclopèdia Catalana, 2008. <www.enciclopedia.cat> [Consulta: 17 abril 2008]

MESTRES, Josep M.; GUILLÉN, Josefina. Diccionari d’abreviacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.

MESTRES, J. M.; COSTA, J.; OLIVA, M. [et al.]. Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. 3a ed. rev. Barcelona: Eumo; Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2007.

Optimot. Servei de consultes lingüístiques [En línia]. [S.l.]: Secretaria de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya. <optimot.gencat.cat/> [Consulta: 17 abril 2008]