Viquipèdia/Descobrir la Viquipèdia/Explorar la història

Explorar la història

---

Descobrir la Viquipèdia/Presentació i context         Descobrir la Viquipèdia/Estructures associatives

---

del llibre Viquipèdia

«Really, I'm not out to destroy Microsoft. That will just be a completely unintentional side effect.» Linus Torvalds

La importància de les filiacions culturals

Pels seus objectius i el seu funcionament, el projecte Viquipèdia s'inscriu en una sèrie de filiacions culturals:

• el concepte del copyleft (joc de paraules en oposició a copyright, convertint el dret en una direcció i invertint-la a l'esquerra), inventat per Don Hopkins i popularitzat per Richard Stallman de la Free Software Foundation, pel qual un autor autoritza tot usuari a copiar, fer servir, estudiar, modificar i distribuir la seva obra sempre que aquestes condicions d'ús es preservin, també en el cas de les versions modificades o esteses (vegeu el capítol 5);
• la pràctica del treball col·laboratiu a Internet, desenvolupada sobretot en informàtica pels adeptes al programari lliure segons el model de Linus Torvalds;
• el laissez-faire com a model d'organització, el que implica un dret de participació igual per a tots, sense consideració de l'edat, l'origen o la titulació acadèmica, i al mateix temps un mínim de regles, les quals, per altra banda, poden ser ignorades si perjudiquen l'objectiu.

Els precursors

El 1999 Ricard Stallman, programador de la iniciativa del projecte GNU i fundador de la Free Software Foundation, va formular un projecte d'enciclopèdia lliure que s'inspirava molt àmpliament en el model de producció del programari lliure i que contenia ja tots els ingredients constitutius de la Viquipèdia.

Va llançar, a començament de 2001, el seu projecte batejat GNUpedia que va ser abandonat en benefici de Viquipèdia. En paral·lel, un altre projecte d'enciclopèdia en línia, lliure i gratuïta, Nupedia, es va llançar el març de 2000 per Jimmy Wales. En aquesta època, Jimmy Wales dirigia una petita companyia d'Internet, Bomis, fundada el 1996. L'activitat de Bomis consistia en la venda de publicitat en un portal de recerca, Bomis.com, així com la venda a la xarxa d'imatges eròtiques. Pel biaix de la societat Bomis es va contractar Larry Sanger com a redactor en cap del nou projecte Nupedia. L'ambició inicial de Nupedia era de redactar una enciclopèdia segons un protocol del tot tradicional, amb un comitè editorial i amb l'ajuda d'experts. L'explosió de la bombolla d'internet i les restriccions pressupostàries obliguen Wales a fer una crida als voluntaris.

El creixement de Nupedia es va revelar molt lent. El gener de 2001, a causa de la frustració ocasionada per aquesta lentitud de progressió, Larry Sanger va proposar llavors a Jimmy Wales ajuntar el potencial del format wiki a la posada en pràctica d'una enciclopèdia més flexible, el que va donar lloc a la creació de Viquipèdia alguns dies més tard.

La Viquipèdia va néixer així gairebé per casualitat, com a esborrany de Nupedia. A la pràctica, la Viquipèdia va produir immediatament centenars d'articles. Per la seva banda, Nupedia va continuar fins que va ser abandonada a la tardor del 2002 quan només 24 articles havien arribat al final del procés formal de validació. En opinió de Sanger, són les dificultats per trobar autors voluntaris així com la feixuguesa de la cadena editorial el que explica aquests problemes de Nupedia.

Sota la batuta de Larry Sanger

El projecte Viquipèdia va engegar en anglès el gener de 2001, però ràpidament varen sortir a la llum altres versions lingüístiques. El 16 de març del 2001 es va crear la versió en català de la Viquipèdia. En una llista de correu electrònic Jimmy Wales anunciava la creació d'altres versions lingüístiques i feia broma dient que Cdani s'havia ofert a no infringir-los el seu terrible anglès si creaven una versió en català. El 17 de març de 2001 José Daniel (Cdani) va escriure el primer article de la Viquipèdia en llengua no anglesa, l'article en català «àbac». Després s'han anat creant altres versions lingüístiques fins a 270. Des de la seva creació, Larry Sanger va treballar en paral·lel per a Nupedia i per a Viquipèdia i va participar en l'elaboració de la majoria de les normes de funcionament i principis fonamentals (en particular el PVN, punt de vista neutral, que s'explicarà al capítol 4). En resposta a la supressió, el febrer de 2002, del pressupost de Bomis destinat a la retribució del seu treball per a Nupedia i Viquipèdia, Larry Sanger va dimitir oficialment l'1 de març de 2002 del seu títol d'editor en cap de Nupedia i de les seves funcions d'organitzador en cap de la Viquipèdia. Nupedia va ser tancada definitivament el 26 de setembre de 2003, mentre que la Viquipèdia continuava la seva expansió.

Un governament comunitari

Des de llavors, el projecte Viquipèdia opera per consens, utilitzant les normes i recomanacions adaptades en el transcurs del temps pels col·laboradors. Si bé les diferents versions lingüístiques respecten els principis fundadors (vegeu el capítol 4), cadascuna ha desenvolupat les seves pròpies normes, en funció de la seva comunitat, de la cultura o cultures dominants i de les seves necessitats pròpies. Així, la versió anglesa va ser molt àmpliament administrada com una monarquia durant els primers anys, en base a la implicació quotidiana de Jimmy Wales, de vegades anomenat GodKing (rei diví) o Benevolent Dictator (dictador il·lustrat). Progressivament ha anat deixant les preses de decisió a la dinàmica de la comunitat que l'ha nomenat membre honorari de diversos comitès. Actualment segueix editant i exerceix amb recomanacions en base a la seva autoritat moral.

En comparació, la versió en català s'ha format al voltant d'un equip de persones que han anat variant al llarg del temps, i s'ha desenvolupat segons un model molt més obert i participatiu. La comunitat catalanoparlant és força activa i individualista, els usuaris s'especialitzen en tasques o àrees concretes i hi ha relativament pocs conflictes gràcies a la bona disposició a col·laborar en un projecte comú. Les decisions es prenen seguin el model estricte de consens debatent entre tots i enraonant fins a trobar junts la millor solució. No ha fet falta la creació de cap comitè d'arbitratge com els que hi ha en moltes altres versions, entenent que les decisions són responsabilitat de la comunitat.

En el transcurs dels anys, diferents modes de governament s'han succeït i barrejat. De vegades s'esmenta la Viquipèdia com una anarquia completa (sovint pels seus detractors) o al contrari com un meravellós exemple de democràcia participativa. La realitat és més complexa. Si bé és exacte dir que en part el funcionament de la Viquipèdia respon a una anarquia o democràcia, és també possible trobar elements de despotisme (en la persona de Jimmy Wales), de meritocràcia (els col·laboradors que fan un treball de qualitat es guanyen el respecte dels seus companys i tenen sovint una influència singular), i d'hàbit o de precedent (no es modifica fàcilment el que ha funcionat fins llavors, fins i tot si aquest costum no està descrit explícitament, el que dificulta una mica la integració dels nouvinguts). Fins als anys 2003-2004, la influència dels desenvolupadors del programari també es feia sentir àmpliament, establint de facto un sistema tecnocràtic.

La creació de la Fundació Wikimedia

En els primers anys següents a la creació de la Viquipèdia, de les despeses de funcionament se n'encarregava la societat Bomis. Les despeses ocasionades en aquesta època eren essencialment el salari de Larry Sanger (fins al començament de 2002), l'allotjament del lloc web i el nom de domini www.wikipedia.org. Al fil dels anys, amb l'augment del nombre d'articles, de participants i de visitants, el lloc Viquipèdia ha de ser transferit sobre un servidor dedicat (el 2002), va ser necessari comprar diversos servidors (a partir de 2003). Els primers servidors varen ser finançats pels mateixos viquipedistes en ocasió de la primera recaptació de fons, el desembre del 2003. És en aquesta època que Jimmy Wales va pensar en crear una fundació benèfica (Wikimedia Foundation) que seria propietària dels servidors, dels noms de domini web i les marques, i que podria rebre les donacions dels internautes necessàries pel funcionament del projecte. En aquesta mateixa època, internautes alemanys varen decidir crear una associació local a Alemanya (Wikimedia Deutschland) per tal de proveir una estructura oficial als participants alemanys que desitgessin actuar més enllà de la redacció d'articles. Des de llavors, s'han creat diverses associacions locals, i la Fundació Wikimedia s'ha desenvolupat considerablement.

El desenvolupament d'un enfocament mundial

Fins als anys 2004-2005, els projectes de les comunitats no anglòfones s'anomenaven Viquipèdies internacionals, per posar l'accent sobre la diferència entre la verdadera Viquipèdia (en anglès) i les altres. El 2002, l'essència de les decisions que tenien una influència global es prenien per la comunitat anglòfona o per Jimmy Wales. Les Viquipèdies internacionals funcionaven sobre una versió de programari més antiga, sense relacions amb la versió anglesa. Hi havia una certa tensió entre la comunitat principal i les comunitats internacionals emergents. És així que a la primavera del 2002, la comunitat en castellà va decidir fer un forker (bifurcar-se, és a dir crear un projecte paral·lel) i abandonar el projecte Viquipèdia en resposta a rumors no confirmats de col·locació de publicitat al lloc web Viquipèdia. Degut a això, la versió en castellà de la Viquipèdia va alentir el seu creixement durant llargs mesos, tot i així es va recuperar gràcies a l'elevat nombre de castellanoparlants i a data d'avui té més del doble d'articles que la versió en català.

Un altre exemple de tensions i de tendències a l'escissió és la decisió de la comunitat francòfona, durant l'estiu 2002, d'adoptar un nou logotip (un disc verd poma guarnit d'un colom blanc) radicalment diferent del logotip comú, representat en aquell temps per una esfera guarnida d'un text en anglès.

És de resultes d'aquests dos esdeveniments que va tenir lloc una verdadera presa de consciència sobre la necessitat d'acollir i d'implicar les versions no anglòfones i de presentar un enfocament globalitzat. Així:

• a final del 2002, el programari MediaWiki facilitava els enllaços entre versions lingüístiques d'un article (anomenats enllaços interwiki);
• a final del 2003, en el moment de la creació de la Fundació Wikimedia, Jimmy Wales expressava el seu desig de veure dos membres de la comunitat global formant part del consell d'administració de la Fundació;
• i durant l'estiu del 2003, s'establia un concurs de realització del logotip de Viquipèdia sobre un lloc web comú a totes les versions lingüístiques, "Meta" (vegeu el capítol 6). El logotip escollit utilitza caràcters presos de múltiples llengües, per tal de posar millor en evidència l'aspecte internacional del projecte.

---