Viquipèdia/Descobrir la Viquipèdia/Presentació i context
«M'encanta aprendre, però m'espanta que m'ensenyin.» Winston Churchill
Entomar el repte
modificaViquipèdia. És difícil tractar en unes poques pàgines un assumpte tan vast. Potser cal començar per parlar d'un somni. Abans de res, la Viquipèdia és l'intent de donar una mica de substància a un somni, el de compartir el saber.
En el passat, el saber estava sovint tancat i concentrat en llocs: biblioteques, museus, laboratoris, universitats. De fet, el saber era un bé força rar, car, de difícil accés, reservat a les elits. Qui volia aprendre, abans de res havia d'haver nascut en una classe social alta. També li calia tenir recursos financers suficients, poder desplaçar-se físicament fins als llocs d'emmagatzematge de la informació, de vegades molt allunyats, i finalment dominar la llengua en la qual es transmetia el saber. Les noves tecnologies de la informació, de la comunicació i de la col·laboració (NTICC) han canviat les coses.
Cada un dels avenços principals en el tractament de la informació ha transformat profundament la nostra civilització. Així l'escriptura ha permès conservar la informació i fer així més fàcil la transmissió, separant-la de les necessitats de coincidència espacial i temporal. Més tard, la impremta va fer més fàcil la seva duplicació. Els mitjans de comunicació electrònics han facilitat la seva difusió fins a l'usuari. I avui, no només el web fa possible una difusió del saber a escala mundial a un cost unitari extremadament baix, sinó que afavoreix també el desenvolupament d'un nou mode de producció del saber basat en el treball col·laboratiu.
Sovint la Viquipèdia es coneix com una enciclopèdia gratuïta a Internet, escrita per a i pels internautes. Però més enllà de la seva senzilla característica d'enciclopèdia gratuïta, sobretot està destinada a permetre l'accés al coneixement a un nombre més gran de persones. La Viquipèdia baixa la barrera lingüística d'accés al saber proposant versions en més de 270 llengües diferents. Redueix també la barrera financera en ser accessible gratuïtament a Internet. Suprimeix la barrera física fent que tots aquells que tenen accés a Internet (o sigui 1.460 milions de persones el juny de 2008 segons World Stats), la tinguin a casa, en un centre escolar, a la feina, i fins i tot al carrer!
Però el verdader tresor de la Viquipèdia resideix probablement en les condicions d'ús que ofereix. Els autors de la Viquipèdia han triat deliberadament posar tot el contingut sota una llicència lliure. Sota aquest terme bàrbar i sovint mal comprès (vegeu el capítol 5 per a més explicacions), s'amaguen tres característiques, que porten a minimitzar les restriccions de difusió dels coneixements:
- tothom pot llegir el contingut de la Viquipèdia, és accessible a tots de forma lliure i gratuïta;
- tothom pot redistribuir el contingut de la Viquipèdia, difonent-la a Internet o en qualsevol plataforma adequada, com ara CD-ROM, DVD, llapis USB, telefonia mòbil, o simplement paper. Així, per als que no tenen la sort de tenir accés a Internet, o ni tan sols a un ordinador, el contingut de la Viquipèdia pot estar disponible per altres mitjans;
- finalment, el contingut de la Viquipèdia és modificable per tothom, sobre el mateix lloc web, o en un altre lloc. Es pot utilitzar un extracte d'un article en un altre lloc web, o en un article integrat en una obra. Una versió sense imatges es pot difondre per telèfon mòbil.
En resum, la Viquipèdia no és un fi en si mateixa, sinó un començament, un banc de coneixement, a disposició de tots, per enriquir bases especialitzades.
El saber és un bé singular. No es dóna, es difon. Consumir el saber no el fa esdevenir més escàs, ben al contrari: és un bé que no empobreix a qui l'ofereix, l'enriqueix.
Definir la Viquipèdia
modificaLa Viquipèdia és una enciclopèdia col·laborativa en línia, universal i multilingüe, que funciona amb un sistema de plataforma col·laborativa anomenat wiki. La seva versió en anglès es va crear el gener de 2001 i els primers articles es van escriure el febrer. Després de la versió en anglès la primera en tenir articles va ser la catalana l'abril de 2001.
La Viquipèdia resideix en uns servidors administrats per una entitat nord-americana sense ànim de lucre, la Wikimedia Fondation, que també inverteix en la millora del programari lliure MediaWiki, sobre el que s'edita la Viquipèdia, i promociona tant la Viquipèdia com els projectes germans. La Wikimedia Fondation és la propietària de la marca Viquipèdia, o Wikipedia en la versió original anglesa.
A principi del 2010, la Viquipèdia ja era un dels deu llocs web més consultats al món. Desplegada en més de 270 llengües, l'enciclopèdia comptava més de 15 milions d'articles el febrer del 2010. Una quinzena de llengües superaven els 200.000 articles, entre elles el català.
Les versions lingüístiques no són traduccions de la versió anglesa, cada versió és original, encara que, a la pràctica, certs articles poden en efecte ser traduccions. Per tant s'aconsella a les persones poliglotes que consultin diverses versions.
L'objectiu que cerca la Viquipèdia és crear i distribuir una enciclopèdia lliure, de la millor qualitat possible, a cada persona de la Terra, en la seva llengua materna. En canvi, la Viquipèdia no té per objectiu presentar informacions inèdites. Com en les enciclopèdies clàssiques, la seva ambició es limita a exposar els coneixements ja establerts i reconeguts.
L'elaboració de la Viquipèdia està assegurada per la participació altruista de nombrosos col·laboradors, generalment anònims, de vegades identificats sota un pseudònim. Aquests col·laboradors defineixen ells mateixos totes les regles i convencions d'escriptura sense intervenció de cap instància superior.
A l'enciclopèdia Viquipèdia en català, el nombre total d'usuaris enregistrats a començament de 2010 era 50.000, d'aquests 4.200 han contribuït exposant coneixements.
Comprendre la terminologia
modificaEl públic sovint es perd entre els termes: Viquipèdia, Wikimedia, MediaWiki…; de què es tracta?
Viquipèdia és el projecte d'enciclopèdia lliure. Viquipèdia és el nom en català de l'anglès Wikipedia, un acrònim concebut a partir de wiki, un sistema de gestió de continguts de llocs web que permet la modificació d'un text per mitjà d'un navegador, i de pedia (del grec paideia, «educació») que es troba en la paraula enciclopèdia en diverses llengües. L'adaptació del nom en català, Viquipèdia (referit en general a totes les versions), es va adoptar el 2003, consolidant-se amb el temps i esdevenint un referent.
MediaWiki és el programari sobre el qual funciona la Viquipèdia (vegeu el capítol 6).
Wikimedia Foundation, la Fundació Wikimedia, és l'entitat privada sense ànim de lucre que hostatja la Viquipèdia. Existeixen altres associacions locals creades pels participants per donar suport i promocionar la Viquipèdia, com per exemple Wikimédia France, a França; Wikimedia NY, en tres estats nord-americans al voltant de Nova York; o Amical Viquipèdia que opera en tots els territoris de parla i cultura catalana. Vegeu el capítol 3.
Projectes Wikimedia és un terme que fa referència als projectes hostatjats per la Fundació Wikimedia: Viquipèdia, Viquitexts, etcètera. Vegeu el capítol 6.
Wikimedia descriu el moviment. La comunitat Wikimedia és el conjunt de les persones implicades en el desenvolupament dels projectes. Sovint s'anomenen viquimedians o viquipedistes. Els participants parlen deliberadament de projecte quan fan referència a Viquipèdia, per tal de subratllar l'especificitat d'una construcció dinàmica i d'un estat d'incompleció permanent.
Conèixer els usuaris
modificaSi bé hi ha poques dades disponibles en relació als participants mateixos, no és així pel que fa als lectors.
Al mes de desembre de 2009, l'institut estadístic ComScore va informar d'una audiència de 365 milions de visitants únics per al conjunt dels projectes Wikimedia. Un visitant únic és un internauta que s'hi ha connectat alguna vegada durant el mes. Això suposa una penetració del 29,5% de la població connectada. Els projectes Wikimedia se situen en la 5a posició dels llocs web més visitats al món. Tots els instituts estadístics situen Viquipèdia com el primer lloc web no comercial en pertànyer al top 10.
Doc. 1: Audiència de Viquipèdia (Font ComScore 2009).
Tanmateix, s'observen contrasts significatius per país. Per exemple, a Austràlia cada internauta visita 19 pàgines de la Viquipèdia al mes, 16 a Alemanya, 9 a França i 8 a Andorra.
A Espanya, el desembre de 2009, 29 milions de persones més grans d'11 anys tenien connexió a Internet, o sigui el 63% de la població, i consultaven 7 pàgines al mes. La versió en català era visitada en un 77,8% des d'Espanya, 4,8% des dels Estats Units i 2,1% des d'Alemanya.
| Edat 15-24 | 98,6 milions |
| Edat 25-34 | 85,3 milions |
| Edat 35-44 | 76,5 milions |
| Edat 45-54 | 58,4 milions |
| Edat 55+ | 46,0 milions |
La Viquipèdia sedueix un públic de totes les edats, amb una majoria lleugera d'homes (55%). L'ampliació progressiva de l'audiència afecta principalment les poblacions culturalment i econòmicament privilegiades així com els joves en edat de seguir estudis superiors. Al llarg de 2008, un desenvolupament important d'articles relatius al Marroc o a Costa d'Ivori denota una participació africana naixent. Segons ComScore, a la zona d'Orient Mitjà i Àfrica la penetració de la Viquipèdia era d'un 27,2% (o sigui 23,4 milions de visitants).
Respondre als crítics
modificaL'èxit de la Viquipèdia no impedeix les crítiques. Des dels primers dies, els participants s'interroguen sobre la capacitat d'un grup feblement coordinat de voluntaris aficionats per construir un corpus de coneixements coherent i de qualitat. Els participants s'interroguen també sobre la capacitat d'una àmplia comunitat per treballar i col·laborar de manera harmoniosa. Sospiten que la col·laboració constructiva és possible en tant que els membres del grup es coneixen, però es fa impossible més enllà d'un cert nombre de col·laboradors.
Comparació Viquipèdia - Encyclopædia Britannica
modificaL'article de la revista científica Nature[1] publicat el 15 de desembre de 2005, va provocar una autèntica onada gegant, incloent-hi la comunitat Wikimedia. L'article presenta els resultats d'un estudi basat en 50 articles de l'àmbit científic procedents de la Viquipèdia (versió anglesa), i els 50 articles equivalents de l'Encyclopædia Britannica (enciclopèdia de referència al món anglòfon). Tots aquests articles varen estar sotmesos a l'estudi d'experts en els seus àmbits per detectar-hi errors, aproximacions o tot tipus de defectes. Sobre els 50, només 42 varen ser estudiats. Els resultats són els següents:
- els articles de l'Encyclopædia Britannica contenen 123 errors, o sigui una taxa de 2,93 errors per article;
- els de la Viquipèdia en tenien 162, o sigui una taxa de 3,86 errors per article.
L'estudi no es va basar més que en articles científics, per tant menys subjectes a controvèrsia que certs articles relatius a història, política o religió. A més, 42 articles no poden ser representatius dels més de 850.000 articles que comptava en aquell temps la versió anglesa de Viquipèdia. No obstant això, és el primer estudi d'aquest gènere, i el primer en demostrar que el model editorial escollit pot arribar a un contingut de qualitat a penes inferior a la qualitat d'una enciclopèdia de referència. Tots els errors detectats varen ser corregits en les setmanes següents.
Comparació Viquipèdia - Brockhaus Enzyklopädie
modificaMés recentment, el desembre de 2007, la revista alemanya Stern va publicar els resultats d'un estudi comparatiu[2] entre la Viquipèdia en alemany i la versió en línia de l'edició en 15 volums de Brockhaus Enzyklopädie (enciclopèdia de referència al món germanòfon). Aquest estudi havia estat encarregat a un centre d'investigació (Wind GmbH) els experts del qual varen avaluar 50 articles de cada enciclopèdia (que cobrien àmbits variats: política, negocis, esport, ciència, cultura, lleure, geografia, medicina, història i religió) emprant quatre criteris (exactitud, completesa, actualització i claredat).
Els experts varen jutjar els articles de la Viquipèdia com de millor qualitat mitjana: 1,6 sobre una escala d'1 a 6, per a una mitjana de 2,3 per a Brockhaus Enzyklopädie (1 era perfecte i 6 molt deficient). En general, la Viquipèdia va ser considerada com més actualitzada i més completa, però els articles de Brockhaus Enzyklopädie eren d'una major claredat. Certs articles de la Viquipèdia varen ser criticats per massa llargs i d'un nivell massa elevat per a una enciclopèdia generalista.
Si bé sembla que avui en dia la Viquipèdia pot subministrar articles d'una qualitat similar, fins i tot superior, als articles de les enciclopèdies tradicionals, l'audiència creixent de la Viquipèdia ha portat un gran nombre de persones a formular amb més precisió opinions crítiques sobre la fiabilitat de les informacions que es presenten a l'enciclopèdia.
Els crítics[3] subratllen que «els articles estan en situació d'incompleció permanent. L'actualització instantània dels articles es tradueix també en una inestabilitat permanent que debilita la presa de distància crítica i genera interrogacions enfront de l'estabilització i de la protecció dels continguts». Les principals crítiques es fan sobre:
- l'anonimat dels col·laboradors;
- l'absència de comitè de validació;
- els problemes que presenta la neutralitat del punt de vista;
- la variabilitat en el grau de completesa dels articles;
- la vulnerabilitat de cara als sabotatges, anomenats vandalismes en l'argot de la Viquipèdia.
El fenomen del vandalisme
modificaHi ha estudis que il·lustren aquest fenomen de forma interessant.[4] Classifiquen els danys del vandalisme en sis categories: desinformació, supressió massiva, supressió parcial, contingut ofensiu, spam o insensateses. Estudiant el contingut fins a final de 2006, mostren que aproximadament un 5% de les modificacions de la Viquipèdia anglòfona poden ser considerades com vandalisme. En un període aproximat de quatre anys, això representa més de 2 milions de modificacions problemàtiques sobre aproximadament 57 milions de modificacions acceptables. A títol de comparació, extrapolant aquestes dades en la versió catalana, resultaria que el nombre de vandalismes seria aproximadament de 8.000 per mes, o sigui més de 250 per dia. Però una revisió dels últims 129 dies de 2009 indica que n'hi va haver 5.647, és a dir uns 44 per dia i d'aquests 2.489 (el 44%) es varen detectar i corregir immediatament, abans que ningú els pogués veure, mitjançant eines programades anomenades robots en l'argot de la Viquipèdia i implementades pels mateixos usuaris.
A la Viquipèdia en anglès, s'estima que un 42% dels danys es reparen fins i tot abans que els arribi a veure mai ningú, que quasi tots són suprimits després de 15 revisions, i que la probabilitat de llegir un article malmès és de 0,0037. Sols un 60% dels vandalismes són detectats fàcilment per humans, i sols un 11% dels vandalismes persisteixen després d'haver estat vists 100 vegades.
El resultat és interessant: a final de 2006, un lector tenia aproximadament quatre oportunitats sobre mil de trobar un vandalisme, que serà reconegut fàcilment en un 60% dels casos. Arrodonint molt per fixar les idees, a final de 2006, un lector tenia aproximadament 2 oportunitats sobre 1.000 de llegir un vandalisme sense donar-se'n compte. Després d'aquest estudi (dades fins a final de 2006), s'han desplegat àmpliament sistemes automàtics antivandalisme.
- ↑ Giles, J., Internet encyclopaedias go head to head, Nature, 2005, 438, 900-901.
- ↑ Wikipedia: Wissen für alle. Stern 50/2007, 6 desembre de 2007, pàg. 30-44
- ↑ Endrizzi, Laura. 2008. Wikipédia : un nouveau modèle éditorial ?. A Schöpfel J. (dir), Les publications scientifiques : analyses et perspectives, coll. Tractat «STI – Sciences et Techniques de l’Information». París: Hermès.
- ↑ Reid Priedhorsky, Jilin Chen, Shyong, Katherine Panciera, Loren Terveen, John Riedl, Creating, Destroying, and Restoring Value in Wikipedia, Group'07, Sanibel Island, Florida, Va Usar, novembre de 2007.