Guia Jove/La mirada feminista i la participació

Com incorporar la perspectiva de gènere des dels feminismes i la interseccionalitat?
Et trobes amb alguna d’aquestes situacions?
  • Has observat que les activitats que organitzes tenen una participació molt masculinitzada o feminitzada segons el que ofereixes i és molt difícil canviar-ho.
  • En òrgans, espais i equipaments juvenils hi ha una forta presència masculina i en les activitats més pautades i dirigides hi ha una forta feminització
  • És difícil avaluar si s’ha dut a terme l’activitat / taller / projecte / programa a través de la mirada feminista i si hi ha tingut incidència
  • Costa treballar la mirada feminista i no heterocèntrica com a eix transversal en el dia a dia amb les persones joves
  • Els nostres espais reprodueixen l’heteronormativitat

Descripció

modifica

El gènere està molt de moda: es modifica el llenguatge, es fan cartells inclusius, a tot arreu es reflexiona sobre el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones i es pengen cartells sobre violències masclistes, però s’educa realment des d’una mirada feminista o només s’està generant un discurs políticament correcte? (purplewashing)

S’ha de partir del fet que vivim en un món heteropatriarcal i que ens hem socialitzat segons aquestes estructures de poder.

Cal prendre consciència que el sexe i el gènere són eixos de desigualtat que operen en tots els àmbits, dels quals deriven unes relacions de poder que generen desigualtats, en què hi ha privilegis i opressions. Aquestes relacions de poder, d’acord amb l’estructura binària que representa el gènere, travessen tots els àmbits de les nostres vides i es creuen amb altres categories com la identitat sexual, el desig sexual, l’ètnia, la religió, la diversitat corporal i agreugen encara més la desigualtat i la discriminació.

L’article del projecte Ulleres per Esquerrans reflexiona sobre què és la interseccionalitat i com ens pot ajudar a entendre les discriminacions més complexes i amagades? Així doncs, és imprescindible treballar als espais de participació la perspectiva de gènere des d’un enfocament feminista i des de la interseccionalitat en totes les accions que es duen a terme.

Cal treballar des de la quotidianitat per trencar les relacions de poder per motiu de gènere, i també als espais de participació o processos participatius, especialment els institucionals, perquè reprodueixen les desigualtats. La Guia de transversalitat de gènere en els processos participatius és un recurs pràctic que estructura diferents fases de l’elaboració d’un procés participatiu i hi inclou els aspectes que cal tenir en compte per fer-ho amb perspectiva de gènere.

Desenvolupament

modifica

En aquest apartat, no es pretén donar instruccions, però sí que hi ha diversos elements que s’han de tenir en compte a l’hora de treballar amb persones joves per tal d'introduir la mirada feminista i posar el nostre granet de sorra per acabar amb les desigualtats i discriminacions que genera el sistema heteropatriarcal.

Com ho farem?

 Amb formació:

  • Fomentant que els càrrecs electes es formin perquè les polítiques públiques, les campanyes de comunicació i els pressupostos tinguin una veritable perspectiva de gènere per donar-hi la prioritat que requereix.
  • Vetllant perquè les persones que treballen directament amb joves estiguin formades. Per no reproduir les desigualtats estructurals binàries de gènere cal repensar les estructures d’equips i els rols. Hi ha múltiples entitats feministes que ofereixen formacions i recursos per a professionals d’àmbits diversos.
  • Promocionant que les entitats i les empreses que ofereixen activitats al municipi també estiguin formades en perspectiva feminista.


Aplicant la perspectiva de gènere als equipaments juvenils, en la planificació de projectes, programes o accions i als espais de participació:

  • Incorporant la mirada feminista en la planificació de qualsevol política, projecte, programa, activitat, etc. Cal que sigui transversal en la diagnosi, el disseny, la implementació i l’avaluació. Al Curs sobre Polítiques Locals de Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut s’aborda aquesta temàtica amb perspectiva juvenil i se’n fa un recull al capítol Disseny i avaluació de projectes de joventut. Així mateix, la publicació La perspectiva de gènere en el disseny d’un projecte encara aprofundeix més en aquest sentit, amb exemples de recursos pràctics per aplicar-la.
  • Plantejant indicadors específics de gènere en la valoració i avaluació de tota intervenció, programa, projecte, etc. A la guia La perspectiva de gènere en l’avaluació de polítiques públiques es troben eines i exemples pràctics de com fer-ho.
  • Repensant l’espai físic dels equipaments juvenils, les activitats, els tallers i la comunicació des d’una mirada feminista com un eix que travessa totes les accions, relacions, converses, activitats, espais, etc. A la guia 3 voltes trobareu recursos i idees de com plantejar-ho.
  • Revisant els espais de reunions o assemblees amb joves. Quan participem en espais de relació i/o presa de decisions, és important tenir present la perspectiva de gènere en les relacions, les dinàmiques de poder, els rols, la participació, la gestió dels conflictes, etc. El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona presenta diferents eines, com el protocol per a l’abordatge de violències per treballar dins les entitats juvenils. També Lafede.cat ofereix un protocol per l’abordatge de les violències sexuals a les organitzacions que pretén aplicar per a la prevenció del sexisme, de les discriminacions per raó de sexe i gènere, de les violències masclistes i, en particular, de les violències sexuals a les organitzacions.
  • Fomentant espais de relació entre iguals lliures de violències masclistes i LGBTI-fòbiques, proporcionant espais d’escolta activa i acompanyant en els dubtes o situacions que puguin anar sorgint des de l’autonomia i el foment de l’esperit crític. Iki Yos Piña ens parla sobre la rellevància de la perspectiva LGBTI+ amb mirada interseccional, tenint en compte la seva genealogia, però també els perills d’alguns usos. També reflexiona sobre com podem aplicar-la en el context de l’anàlisi i el treball educatiu en diversitat sexual i de gènere. I ens acosta a conceptes com interseccionalitat, espais segurs, dissidències sexuals, assimilacionisme i homonacionalisme.
  • Vetllant perquè la comunicació i la cartelleria de l’equipament juvenil, però també a les xarxes socials, utilitzi llenguatge inclusiu, accessible i que vetlli per la igualtat d’oportunitats i la participació equitativa de les noies i els nois. També, a l’hora d’utilitzar imatges, es pot fer servir el Niu d’imatges per mostrar la diversitat de la joventut.
  • Oferint formació i recursos a les associacions i col·lectius juvenils del territori relacionada amb la perspectiva de gènere per tal que incorporin aquesta mirada.


Dinamitzant espais públics i d’oci des de la perspectiva feminista:

  • Sent conscients que la composició dels espais públics influeix sobre l’ús que se’n fa. Des de l’urbanisme feminista es proposa fer marxes exploratòries i conèixer el territori per tenir-ho en compte a l’hora de programa activitats, fer-ne difusió o treballar-ho amb altres àrees del consistori per fer-lo accessible i segur per a tothom.
  • Impulsant punts lila i LGBTI+ als espais d’oci nocturn. Acompanyat del desplegament del protocol pertinent i actuacions durant tot l’any que ho acompanyin.
  • Tenint en compte que les programacions d’oci siguin amb perspectiva feminista. Per exemple, amb la música i la contractació de grups. Cada vegada hi ha més grups de música de dones o amb presència de dones. És interessant incorporar aquesta música per normalitzar la presència de les dones als escenaris. Actualment, a més d’haver-hi dones que estan entrant a formar part d’estils musicals fins ara molt masculinitzats, hi ha grups de dones o amb dones a la formació que tenen un missatge feminista, conjunts com Las Pibas Producen, que actuen amb open mic, o iniciatives com Mujeres y música, que afavoreixen espais de seguretat per eliminar les pors i les barreres que hi ha a l’escenari.
  • Oferint alternatives d’ús d’espais que majoritàriament tenen un ús masculinitzat, per exemple les pistes esportives. Programant i dissenyant accions que vetllin per un ús més equitatiu d’aquests espais.


PARAULES CLAU:
Espais de participació, perspectiva de gènere, feminisme, LGBTI, evaporació del gènere, interseccionalitat, transversalitat de la perspectiva de gènere, relacions de poder.


Bibliografia

modifica

Instituto Nacional de las Mujeres (Inmujeres).. Guía metodológica para la inclusión de la perspectiva de género en los presupuestos públicos. (en castellà), 2005. 

Alonso Álvarez, Alba. [https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/documents/transversalitatparticipativamaquetatcat.pdf MOVIMENT FEMINISTA I GOVERN DE LA CIUTAT. Metodologia per a la transversalitat participativa.]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Juliol 2017. 

Referències

modifica

Instituto Nacional de las Mujeres (Inmujeres).. Guía metodológica para la inclusión de la perspectiva de género en los presupuestos públicos. (en castellà), 2005. 

L'avaluació dels projectes d'intervenció social.

  • Emakunde, Instituto Vasco de la Mujer.. Presupuestos públicos en clave de género.. 
  • Fundación Mujeres. Buenas prácticas de las administraciones públicas en materia de mainstreaming de género. Madrid, 2007.

Protocols

modifica

Enllaços externs

modifica