Matemàtiques (nivell ESO)/Atzar i probabilitat


Algunes experiènciesModifica

Llençament d'una monedaModifica

Si llençam una moneda enlaire i esperam que hagi caigut, el resultat pot esser de cara o creu. Donam per fet que no hi ha més opcions, perquè les que poguem imaginar són pràcticament impossibles (quedar de costat, perdre-la, etc). Si la llençam diverses vegades, també esperam que el nombre de cares obtengudes i el nombre de creus sigui similar, sense que un resultat destaqui sobre l'altre.

Llençament d'un dauModifica

Quan llençam un dau de 6 cares, pot sortir qualsevol resultat entre 1 i 6. No contemplam més possibilitats. Després de diversos llençaments, podem esperar que qualsevol resultat ocorri i que no n'hi hagi cap que destaqui sobre els altres.

Bossa amb bolles de colorsModifica

Suposem que tenim una bossa amb diverses bolles de colors, cada una amb un sol color: negre, blau, vermell. Si extreim una bolla de la bossa sense mirar, podem esperar que obtenguem qualsevol dels tres colors. Al mateix temps, no esperam obtenir un quart color, com per exemple groc o verd, perquè sabem que no hi són dins la bossa.

Experiments aleatorisModifica

En els experiments anteriors i en d'altres exemples anàlegs, no podem saber per endavant el resultat que obtindrem. Són experiments aleatoris, aquells en què no es pot predir el resultat. En el cas contrari, quan el resultat es pot preveure a partir de les condicions inicials, s'anomena experiment determinista.

ProbabilitatModifica

La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori. Matemàticament s'expressa com un nombre entre 0 i 1 o bé com a percentatge entre 0% i 100%. Zero és la probabilitat d'un esdeveniment impossible i 1 la probabilitat d'un esdeveniment segur.


A continuacióModifica

Espai mostral